El 22 de setembre el govern valencià de PP-Vox va registrar a les Corts el seu projecte de nova llei valenciana, per a ser tramitada d’urgència. D’aprovar-se aquest projecte, suposaria un greu retrocés de la política forestal valenciana de més de 40 anys. Pretén anul·lar gran part de les aportacions de la llei actualment vigent, de 1993, no per millorar, sinó per empitjorar notablement els seus continguts.
Els grans canvis introduïts en relació amb l’anterior llei perjudiquen la conservació d’un bé essencial per a tota la societat i no beneficien més que a un menut grapat d’empreses forestals i d’un encara més reduït grup de grans propietaris, perjudicant també als menuts propietaris, que són la immensa majoria.
ES PRETÉN PASSAR DEL BOSC PROTECTOR
AL BOSC AMENAÇADOR I AMENAÇAT.
QUÈ FA AQUESTA LLEI?
D’entrada, s’elimina la declaració d’intencions de l’antiga llei, que va ser valorada al seu moment, com a innovadora i que recollia la sensibilitat contemporània per la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. Proclamava que els boscos han de ser gestionats com ecosistemes que són, subordinant a aquesta prioritat tots els aprofitaments i usos que siguen compatibles. Aquesta visió ha sigut eliminada i substituïda per uns “principis” que inverteixen la situació. Els boscos es presenten com un risc i com un element a explotar i “aprofitar” amb cauteles molt reduïdes. Cap menció a la seua naturalesa biològica, estructura, composició i funcionalitat que és la que genera i sustenta els recursos que després es volen aprofitar.
A partir d’ací es justifiquen totes les retallades de cauteles ambientals i l’eliminació de factors clau per la conservació d’un recurs natural que “alimenta” qualsevol aprofitament. Si es danya eixe recurs bàsic, si no es conserva i protegeix, tots els aprofitaments i explotacions acabaran danyant i esgotant la font de la que la qual beuen, i esdevindran insostenibles. D’aquesta manera, desapareixen cauteles i garanties. Es facilita l’explotació dels recursos forestals reduint controls i cauteles i es fomenta els usos allunyats de la seua naturalitat, amb l’objectiu de facilitar activitats extractives d’explotació del bosc i els usos empresarials de tota mena, miners, industrials, de serveis, etc., ubicats en medi forestal i rural, sense clara justificació dels beneficis socials.
Així, s’eliminen els boscos protectors i s’elimina el seu registre. S’elimina l’exigència de fer avaluació ambiental estratègica dels grans plans d’ordenació forestal i de prevenció d’incendis, dels instruments de gestió forestal, dels plans cinegètics i piscícoles, etc. amb efecte retroactiu en els plans en tramitació, assumint que com la intenció és bona, no cal supervisió. Es permet en més situacions, i menys controls, usos diversos en sols forestal, tota una gran porta oberta per a construccions, instal·lacions industrials o de serveis que poden tindre destacats impactes negatius en el medi natural.
No s’esmenta la Xarxa Natura 2000, ni la connectivitat ecològica, ni la funció essencial dels matolls, ni el concepte d’espècies autòctones. La biodiversitat ja no apareix ni com a objectiu general ni tampoc en l’articulat.
Se suprimeixen els Consells forestals de demarcació com a sistema participatiu territorial i la Mesa Forestal, òrgan principal de participació, de la qual el PP ja va expulsar a Acció Ecologista-Agró, s’amplia en sectors administratius i d’empreses forestals, diluint encara més la representació d’entitats científiques i conservacionistes.
No queda clar que en els espais naturals protegits ha de prevaldre la normativa específica dels parcs naturals, enfront de la normativa forestal general, a diferència de l’actual normativa. En el cas dels terrenys cremats es rebaixen les garanties per la seua recuperació i es permet el canvi d’ús a activitats no forestals de manera molt més permissiva que en l’actualitat.
Es defineix una nova figura, de “sòl forestal de transició cap a la recuperació agrícola” que seguiran considerant-se forestals, però en els quals es podrà eliminar per complet la vegetació natural per cultivar, sense que es considere canvi d’ús. En extensions de fins a 5 ha es permetrà aquesta actuació mitjançant una simple “declaració responsable” sense control ni verificació, fins i tot en cas de terrenys cremats. Aquests sols en transició seran d’ubicació preferent per obres residencials, industrials i terciàries, permetent que açò siga possible, sense que es considere canvi d’ús.
Desapareix la prohibició de fer roturacions en forests demanials i catalogats, i també la d’efectuar tales arreu; com també s’eliminen altres garanties existents en relació amb plaguicides, límits de pendents per obrir vies de desembosc, etc. Les declaracions d’emergència, fins i tot sense existir un risc immediat poden justificar intervencions en tot un terme municipal per actuacions que no es defineixen en la llei de manera concreta, votant-se procediments ordinaris d’autorització i d’avaluació ambiental.
En definitiva, aquesta llei és un retrocés enorme en la gestió racional i sostenible dels boscos, que incrementarà la seua desprotecció, facilitarà la degradació i els usos abusius, injustificats i sense avaluació ambiental, i obri la porta a activitats industrials i de serveis en àrees forestals, sense les necessàries cauteles i controls. Mal futur per als boscos valencians.
