27/07/2026

• Segons el col·lectiu ecologista, les dades són absolutament clares i rotundes, i els grans incendis recents l’estan ratificant. La immensa majoria dels incendis tenen causes humanes, i per tant es poden i s’han d’evitar. No obstant això, administracions i tècnics forestals es neguen a actuar amb contundència per a evitar aquests incendis, i així han fracassat durant dècades, any rere any, fins al desastre final.

Les administracions continuen equivocant-se una vegada més i dediquen la major part de les inversions i els esforços de prevenció a mesures i actuacions que no eviten ni un sol incendi ni els han evitats mai, i per tant no poden denominar-se preventives. Continuar denominant-les així és una falsedat i un frau. Dediquen els seus esforços a eliminar vegetació i obrir dubtosos tallafocs i falses neteges. Centren els seus esforços “a posteriori”, quan ja ha fracassat la prevenció i confien cegament i falsament en mesures per a intentar detindre un foc que hauria d’haver-se impedit i no s’ha fet, per desídia i desinterés, per una falta d’eficàcia en la prevenció que resulta culpable. Així que, ja tard, es lluita de manera heroica contra un foc que ja corre sense control, que ja ha causat greus danys, i quan dominar-ho o extingir-ho és enormement difícil i només s’aconsegueix molt tard, massa tard.

L’administració diu “prevenció” a eixes mesures de presumpta actuació “a posteriori” que no eviten focs i que, en condicions extremes com les que vivim actualment, fracassen també a detindre i controlar al foc. Eixa estratègia, que és la mateixa que es va heretar de l’Icona franquista, és l’estratègia per al desastre, que ara estem constatant. Eliminar vegetació no evita cap incendi i ajuda a degradar i fer més inflamables i menys resilients als boscos, a més de suposar un greu minvament dels vitals serveis gratuïts que ens aporten els ecosistemes forestals, molt més valuosos que qualsevol explotació d’aquests. Com estem comprovant repetidament aquests dies, el foc travessa tota classe de terrenys a gran velocitat, boscos gestionats o sense gestionar, densos o aclarits, matolls alts o baixos, herbassars secs o no tan secs, cultius abandonats i en actiu, fins i tot arrasen zones semidesèrtiques on eliminar vegetació significa avançar de pressa cap al desert.

Els focs s’originen i es propaguen per tota mena de superfícies i salten rius, barrancs, carreteres, tallafocs, cultius i pasturatges a enorme velocitat, encara en zones amb poca vegetació. Moltes vegades, la major part de les vegades, s’originen per imprudències humanes i accidents, o per incompliments flagrants de dolentes i insuficients regulacions, i per dolents o inexistents sistemes de vigilància i dissuasió, per treballs inadequats, maquinària o instal·lacions elèctriques en mal estat, etc. En zones agrícoles, perifèries urbanes o d’urbanitzacions, marges de carreteres, i tota classe de zones desarborades i després arriben als boscos, a les cases i on siga.

Negar els fets, no actuar contra les causes del problema, no centrar la prevenció a evitar les accions humanes que causen els focs, i actuar sempre tard, quan el foc ja està fora de control, és el que està causant els desastres actuals i els que venen succeint fa dècades. S’ha de tindre clar que amb el canvi climàtic i amb les condicions meteorològiques extremes que implica, que cada vegada seran més intenses i freqüents, qualsevol incendi, per xicotet que siga, per estúpida que siga la causa, l’absurd que siga l’accident… si no s’impedeix, qualsevol foc, s’origine on, quan i com siga, pot convertir-se en un gran incendi, en un megaincendi. Tot el que siga no impedir eixes causes humanes és actuar tard, actuar malament i ser responsable de greus danys ambientals, econòmics i socials, incloent-hi vides humanes. Les administracions i els tècnics forestals tenen a les seues mans els mitjans materials, legals, organitzatius i de planificació per a evitar el 80% dels incendis. Les causes concretes es coneixen, figuren en les estadístiques, es coneix la seua incidència per regions, comarques i municipis, segons tipologies i èpoques de l’any. Es podrien evitar si existira voluntat política, si es prioritza la prevenció i no sols la contenció i les falses barreres per al foc. Però no s’arriba a usar ni el 10% dels pressupostos que figuren en els plans de prevenció per a l’única prevenció real, que és evitar els incendis.

Si no es dediquen estratègies potents, ben planificades i dotades econòmicament, és clar que es fracassarà en la prevenció. Les administracions i els tècnics encarregats de la prevenció i responsables del seu fracàs per desatenció al control de les causes, han de rendir comptes pels desastres i per la ineficàcia de les obsoletes estratègies actuals de lluita contra el foc, centrades en base a mesures a posteriori.

Urgeix canviar d’estratègia i assumir responsabilitats. Ja es poden construir tallafocs, eliminar vegetació (amb l’absurd nom de neteja) i posar barreres al foc, que mentre no evitem tots els focs que podem evitar (el 80%), tindrem incendis greus i cada vegada més destructius i imparables. El desastre està servit. Però té responsables.

Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.