En moltes explotacions els tractaments específics contra l’aranya roja ja superen els 2.700 euros/hectàrea
La Unió Llauradora ha sol·licitat al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la posada en marxa d’un Pla Estatal de Gestió de Resistències de l’aranya roja (Tetranychus urticae) en cítrics, acompanyat d’un reforç de les eines de control químic i biològic, davant l’avanç d’una plaga que s’ha convertit en un dels principals problemes fitosanitaris de la citricultura mediterrània.
L’organització agrària alerta que la situació és especialment greu aquesta campanya a la província de Castelló, principal zona productora de clementines d’Espanya, on les poblacions d’aranya roja estan aconseguint nivells sense precedents en nombroses parcel·les de Clemenules. Els danys provocats per aquest àcar redueixen la capacitat fotosintètica dels arbres, afebleixen les plantacions i provoquen una important depreciació comercial de la fruita, la qual cosa amenaça amb reduir la producció comercialitzable.
A més de l’impacte sobre la collita, LA UNIÓ adverteix del fort increment dels costos de producció. En moltes explotacions els tractaments específics contra l’aranya roja ja superen els 2.700 euros per hectàrea, una xifra difícilment assumible en un context d’elevats costos de cultiu.
L’organització considera que el problema va més enllà de l’augment de les despeses. Els llauradors i tècnics venen detectant des de fa diverses campanyes una pèrdua progressiva d’eficàcia d’alguns acaricides autoritzats, un fenomen compatible amb l’aparició de resistències, afavorit tant per l’elevada capacitat d’adaptació biològica de la plaga com per la reducció del nombre de matèries actives disponibles després de les restriccions reguladores europees.
Davant aquest escenari, LA UNIÓ proposa que el Ministeri lidere una estratègia estatal permanent que permeta anticipar-se al desenvolupament de resistències i garantir un control eficaç i sostenible de la plaga.
Entre les mesures plantejades destaquen la creació d’una xarxa estatal de vigilància de resistències amb participació de centres d’investigació i comunitats autònomes; l’elaboració de mapes de sensibilitat de les poblacions d’aranya roja; l’actualització periòdica de les recomanacions oficials de maneig; l’agilitació de l’autorització de noves matèries actives i modes d’acció; el recurs a autoritzacions excepcionals quan no existisquen alternatives eficaces; l’impuls del reconeixement mutu de productes autoritzats en altres Estats membres i un programa específic d’investigació en control biològic basat en àcars fitoseidos depredadors. Així mateix, reclama finançar assajos que compatibilitzen el control químic amb la conservació de la fauna auxiliar i reforçar la transferència tecnològica mitjançant formació i jornades dirigides a tècnics i llauradors.
Així mateix, LA UNIÓ ha sol·licitat que el director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal del Ministeri visite les principals zones productores de clementines de Castelló, acompanyat per responsables del Ministeri i de la Generalitat Valenciana, per a comprovar sobre el terreny la magnitud dels danys i l’increment de costos que posa en risc la viabilitat de milers d’explotacions.
Per a LA UNIÓ, la citricultura espanyola i valenciana constitueix un sector estratègic per a l’agricultura europea i mantindre la seua competitivitat exigeix disposar de suficients eines fitosanitàries i avançar en estratègies integrades basades en criteris científics. Per això, considera imprescindible que el Ministeri impulse una resposta coordinada d’àmbit nacional que preserve l’eficàcia dels mitjans de defensa fitosanitària i garantisca el futur de la citricultura.
