Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “qualsevol pas que avance cap al principi de mateixes regles per a tots és una bona notícia, encara que queda molt camí per a recórrer”
La Comissió Europea inclou una proposta per a fixar per fi un límit màxim de residus (LMR) en els productes agrícoles importats per a determinades substàncies que no estan autoritzades a la Unió Europea, tal com La Unió Llauradora ha traslladat amb informes en els últims temps en les instàncies comunitàries.
La Comissió ha presentat recentment el paquet legislatiu conegut com “Food & Feed Omnibus”, una iniciativa que inclou canvis en la normativa sobre límits màxims de residus de plaguicides en aliments, regulada pel Reglament (CE) 396/2005. Entre les novetats més rellevants, destaca en els residus el que es coneix com el “zero tècnic”, és a dir, el nivell més baix que pot detectar un laboratori amb fiabilitat, per a determinades substàncies que no estan autoritzades a la Unió Europea i que es consideren especialment preocupants.
En la pràctica, això significa que, si una substància està prohibida a la Unió Europea per motius de salut o ambientals, la presència d’eixos residus en productes importats podria quedar limitada al mínim detectable. És un pas important perquè reforça un principi que LA UNIÓ reclama des de fa anys i és que, si una substància no es pot utilitzar a Europa, tampoc hauria de servir per a produir aliments que després entren al nostre mercat. Aquesta proposta implicaria una major seguretat alimentària en aquells productes importats que es revisen en frontera, encara que des de LA UNIÓ s’insisteix que els productes procedents de països tercers que vulguen exportar als mercats de la UE, han de complir amb els mateixos estàndards de producció.
Aquesta evolució normativa no apareix del no-res. Respon també a la pressió constant del sector agrari europeu i, en particular, al treball realitzat per organitzacions professionals agràries com LA UNIÓ i la seua organització estatal Unión de Uniones, que han traslladat reiteradament amb informes a les institucions europees la necessitat d’aplicar el principi de reciprocitat en les importacions agrícoles.
Mentre que les explotacions de la Unió Europea han de complir normes cada vegada més estrictes en matèria sanitària, mediambiental i de seguretat alimentària, als mercats comunitaris arriben productes agrícoles procedents de tercers països que han sigut cultivats amb substàncies fitosanitàries prohibides a Europa. Aquesta asimetria genera un doble problema. D’una banda, suposa una competència deslleial per als productors europeus, obligats a produir amb menys eines i amb costos més elevats. De l’altra, genera una incoherència normativa perquè allò que es considera massa perillós per als llauradors i consumidors europeus pot acabar entrant igualment en el mercat comunitari a través de productes importats.
Durant anys, s’ha vingut advertint que el mercat europeu no pot continuar funcionant amb dues velocitats, una per als productors comunitaris, sotmesos a restriccions cada vegada més estrictes, i una altra per als productes importats que competeixen en els mateixos lineals.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “qualsevol pas que avance cap al principi de mateixes regles per a tots és una bona notícia, encara que queda molt camí per a recórrer. La seua efectivitat dependrà de com s’aplique en la pràctica i de fins on arriben les decisions finals en el procés legislatiu perquè hauria de ser una regla clara i generalitzada. Això implica avançar cap a l’aplicació real de les anomenades clàusules espill, de manera que els productes importats hagen de respectar els mateixos estàndards fitosanitaris, mediambientals i de producció que s’exigeixen als llauradors europeus”.
Els productors valencians de cítrics, arròs, mel, raïm de taula, ametles, fruites i hortalisses han vist com en els últims anys augmentaven les restriccions sobre fitosanitaris autoritzats, moltes vegades sense alternatives eficaces disponibles. Mentrestant, el mercat europeu continua rebent productes cultivats amb substàncies que els llauradors europeus tenen prohibides. Aquesta situació genera un desequilibri competitiu evident que posa en risc la viabilitat de moltes explotacions agràries. Peris assenyala que “el futur de l’agricultura valenciana depén, en gran manera, d’una idea molt simple com és la que no es pot exigir cada vegada més als llauradors europeus mentre el mercat continua obert a productes produïts amb normes molt menys estrictes. Si Europa vol una agricultura sostenible, també ha de garantir condicions de competència justes. Si una matèria activa no es pot utilitzar, no s’hauria d’importar un producte que en la seua fase de cultiu haja fet ús d’ella”.
Al mateix temps, l’organització veu imprescindible un augment dels controls en frontera fins al 50% i també en origen, millorar els sistemes d’inspecció i exigir certificats d’ús de matèries actives en el procés.
