La Unió Llauradora denuncia que el sistema europeu d’alertes en aliments RASFF va detectar al tancament de 2025 un total de 949 rebutjos de productes hortofructícoles de tercers països amb matèries actives no autoritzades a la Unió Europea o per superar els Límits Màxims de Residus (LMR) permesos, pels 892 de 2024.
Aquestes dades suposen un nou increment del 6,5% en relació amb l’any anterior, amb una classificació encapçalada per Turquia i Egipte amb 295 i 81 rebutjos, respectivament. Precisament, la Comissió Europea, en una recent reunió del Comité Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos (SCOPAFF) va acordar la rebaixa dels controls oficials d’inspecció als cítrics d’eixos dos països per la seua millora en el compliment.
En el cas d’Egipte, les intercepcions de fruites i hortalisses amb matèries actives no autoritzades a la UE o amb un LMR superior al permés, han passat de 82 rebutjos en 2024 a 81 en 2025, la qual cosa suposa només un 1%, i en cítrics de 34 a 30, la qual cosa suposa un 4% menys.
Malgrat això la Comissió Europea redueix la freqüència dels controls d’inspecció a les taronges egípcies del 20 al 10% i ho argumenta que “les taronges procedents d’Egipte han sigut sotmeses a un nivell incrementat de controls des de juliol de 2022 a causa del risc de residus de plaguicides, però que atés que els controls mostren una millora en el compliment, el nivell del 20% ja no es considera justificat i la freqüència ha de reduir-se al 10%.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “cada vegada entenc menys les polítiques agràries europees que beneficien als països importadors i no sé per tant com rebaixen la inspecció d’acord amb unes dades d’intercepcions que a més són públiques. No és tolerable que es permeten productes els sistemes de cultiu dels quals utilitzen matèries actives prohibides a la Unió Europea”.
Peris indica que “aquest nou augment en les intercepcions es produeix sense que existisquen mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els els productes importats i europeus, sense l’adopció de clàusules espill i sense cap mena de compromís tampoc de reducció de matèries actives en tercers països com es duu a terme a la Unió Europea”.
A part de la rebaixa de les inspeccions a les taronges d’Egipte, també es fa el propi a les llimes i taronges de Turquia que passen del 30 al 20% i a les mandarines, clementines, wilkings i híbrids similars que ho fan del 20 al 10%.
Enfront de les alegries de les autoritats comunitàries, LA UNIÓ proposa incrementar al 50% el control d’identitat i físics a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’intercepcions com són Turquia i Egipte. I perquè resulten efectius reclama que s’amplie el període d’aquestes mesures a 12 mesos. Si durant qualsevol dels mesos d’aquest període, s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització planteja el tancament de les importacions d’aquests països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els LMR establits.
LA UNIÓ assenyala que la Comissió Europea hauria de reformular-se la seua política de reducció de matèries actives si no és capaç d’avançar en la reciprocitat. “Si determinades substàncies o productes fitosanitaris són dolentes ací per als consumidors, també seran les que ens entren amb els productes importats”, indica la organització, qui insisteix que “s’obligue els productes agrícoles importats a entrar amb els mateixos estàndards de producció que els que se’ns exigeix als llauradors europeus que tenim cada vegada més dificultats per a controlar les plagues i uns majors costos productius que hem d’assumir”.
Dijous que ve 29 de gener a València i l’11 de febrer a Madrid, LA UNIÓ convoca sengles tractorades-manifestacions per a denunciar totes aquestes nefastes polítiques agràries de la Comissió Europea.
