Per enèsima vegada en la present temporada, a la UDE se li va esfumar la victòria en el temps de descompte. Una altra jugada sense aparent perill en els últims sospirs de l’afegit tomba l’esforç de tot un partit.
Amb molta igualtat i màxim respecte va començar el partit entre la UDE i el Buñol, que van oferir una insulsa primera part on les defenses es van imposar amb claredat als atacs. Gonzá ho va provar des de lluny passada la mitja hora de joc, encara que el seu remat va eixir per damunt de la porteria del Buñol. En els últims instants abans del descans, la UDE va accelerar el ritme, encara que els visitants, molt ben armats, no van donar opció als blanquiazuls.
Després del pas pels vestidors, la UDE va eixir millor i va oferir la seua millor versió sobre la gespa del Mangriñán. Diverses jugades associatives van posar en dificultats els buñolers, fins que en el minut 58, després d’un bon centre des de l’esquerra de Pacheco, Castaño la va deixar en safata a Fernán, que va anotar l’1-0. Amb el marcador a favor, la UDE va contindre bé i va intentar sorprendre al contraatac.
El debutant Santi Pérez a punt va estar de marcar quasi en el primer baló que tocava com a jugador de la U.D. Vall de Uxó; va enviar un centre que es va anar enverinant i quasi li costa un disgust al porter del Buñol. A mesura que el final del partit s’acostava, el Buñol buscava l’empat amb major insistència, encara que la UDE, ben armada, defensava bé sense passar major dificultat que la de l’exigüitat de la seua renda en el marcador.
Es van afegir 6 minuts i en el primer d’ells es va produir la jugada decisiva del partit, en què Megina, que arrancava des del seu propi camp, es plantava a soles davant del porter rival i el segon assistent va alçar la bandera decretant un fora de joc a totes llums inexistent. Una jugada que va encendre els ànims en la grada, ja que el 7 blanquiazul arrancava des del seu propi camp.
I… una vegada més, quan ja tots donaven per bo l’1-0, en una ràpida jugada l’equip visitant aconseguia igualar el marcador per a desgràcia i desesperació de la sempre soferta afició valldeuxenca, que una vegada més en la present temporada es quedava amb la mel als llavis.
