La Unió Llauradora i Ramadera valora les recents declaracions i mesures del president del Govern, Pedro Sánchez, sobre el relleu generacional durant l’esdeveniment que ha tingut lloc aquesta setmana i en el qual l’organització va ser present, encara que adverteix que les mesures anunciades resulten clarament insuficients si no s’afronten les causes de fons que estan expulsant als joves del camp.
L’organització subratlla que la falta de relleu generacional és una conseqüència directa de la falta de rendibilitat del sector, d’uns mercats que no funcionen per als productors i de polítiques que, lluny de protegir el model agrari europeu, l’afebleixen. En aquest sentit explica que, sense preus justos en origen, amb acords comercials que permeten l’entrada de productes de tercers països sense reciprocitat en normes sanitàries, ambientals i laborals, i amb una Política Agrària Comuna amenaçada per retallades pressupostàries, el camp deixa de ser una opció de vida per a les noves generacions.
“Es pot parlar molt de joves, de plataformes o de percentatges, però si produir aliments continua sent ruïnós, cap jove podrà quedar-se en el camp. El relleu generacional comença per garantir rendes dignes”, assenyalen des de LA UNIÓ.
En aquest context, LA UNIÓ insisteix que acords com l’UE-Mercosur, sense clàusules espill ni controls efectius en frontera, van en la direcció contrària a qualsevol pla seriós de relleu generacional, en afonar els preus i generar una competència deslleial que expulsa als productors europeus del mercat. En relació amb la PAC, LA UNIÓ rebutja que el debat es limite a redistribuir percentatges interns sense abordar el problema de fons. L’anunci d’elevar del 6% al 10% els fons destinats a joves en la futura PAC no signifiquen que vaja a haver-hi més diners per al sector. Eixe increment es faria, en tot cas, a costa de retallar ajudes a altres llauradors i ramaders, en un context de pressupostos estancats o a la baixa. “Llevar recursos a uns Llauradors per a donar-li’ls a uns altres no és reforçar el sector, és enfrontar generacions i afeblir encara més la base productiva”, adverteix l’organització.
LA UNIÓ insisteix que el relleu generacional no pot construir-se sobre una PAC afeblida, i sotmesa a retallades, ni sobre un repartiment d’ajudes que segueix sense prioritzar adequadament als llauradors i ramaders professionals. Sense estabilitat dels mercats, sense seguretat jurídica i sense una PAC forta, comuna, ben finançada i amb instruments eficaços de resposta a les crisis de mercat, qualsevol política per a joves està condemnada al fracàs.
Així mateix, l’organització considera que millorar la transparència del mercat de terres o mobilitzar sòl públic pot ser positiu, però resulta clarament insuficient si no s’acompanya d’una intervenció pública real que frene l’especulació, limite la concentració, incentive la cessió intergeneracional d’explotacions i protegisca el sòl agrari enfront d’usos no productius. En aquest sentit, assenyala que l’accés a la terra només serà una solució si va unit a una agricultura i ramaderia rendibles en un escenari de mercats i també normatiu estable, sense una escalada constant d’exigències i burocràcia, que permeta projectes viables a llarg termini.
Insisteix també que parlar de joves en el camp exigeix parlar també de serveis públics i infraestructures en el medi rural i de reconeixement social per al sector, perquè cada jove que es va és una explotació que tanca i un poble que es buida” apunten. “El relleu generacional no es resol amb anuncis, sinó amb decisions valentes. Preus justos, protecció a les fronteres, una PAC sense retallades i un model agrari que permeta viure dignament del treball en el camp. Tota la resta són pegats”, conclouen des de l’organització.
LA UNIÓ reitera que aquestes reivindicacions formen part del motiu central de les mobilitzacions ja realitzades com la del passat 18 de desembre a València o de la tractorada a Madrid el pròxim dia 11 de febrer, i reclama a les autoritats europees, espanyoles i valencianes que passen de les estratègies i els anuncis a les decisions estructurals que garantisquen preus dignes, polítiques coherents i un futur real per a les noves generacions en el sector agrari.
