LA UNIÓ demana a la Conselleria d’Agricultura un pla d’ajudes específiques a partir de 2026 per a fomentar el relleu generacional en el camp valencià que permeta compensar econòmicament a les persones que es jubilen i cedeixen l’explotació a joves, així com establir ajudes durant un període previ de transmissió de coneixement entre cedent (jubilat) i cessionari (jove).
La línia hauria de contemplar, d’una banda, una ajuda per a la transmissió de coneixements amb una compensació al titular que es jubila per a mantindre contractada una persona jove durant un període de mentoria real i acreditable. D’altra banda, una ajuda a la cessió de l’explotació mitjançant una compensació econòmica única per a la persona que renuncia a l’activitat i cedeix activament la seua explotació a una persona jove llauradora o ramadera.
Aquest nou programa d’ajudes per al relleu generacional ha de servir per a lluitar contra l’abandó de terres, prioritzar en les zones d’interior i amb alt risc de despoblament, ha d’estar alineat amb els objectius del PEPAC en matèria de rejoveniment i viabilitat sostenible, el disseny ha d’estar adaptat a la realitat valenciana, especialment quant a minifundi, estructura productiva i explotacions de dimensió reduïda que difícilment trobarien relleu sense un incentiu d’aquest tipus i finalment la fórmula d’implementació ha de garantir criteris clars, transparents i accessibles, especialment per a titulars que arriben a la jubilació i per a joves que vulguen instal·lar-se amb garanties.
Malgrat les 677 sol·licituds de la convocatòria d’ajudes a la primera instal·lació de 2025, el 50% de les persones titulars d’explotacions valencianes tenen més de 65 anys, mentre que només el 3,1% són joves menors de 34 anys, segons dades del CES. Aquestes xifres situen a la Comunitat Valenciana en una situació encara més crítica que altres territoris de l’Estat, agreujant el risc d’abandó de terres, la pèrdua de mosaic agrari i la desaparició de moltes explotacions familiars. Cal tindre en compte que si no hi ha modificacions del segon pilar de la PAC en la Comunitat Valenciana no es convocaran més ajudes al primer establiment de joves, com a mínim fins a 2029. És una circumstància que una Comunitat amb tant d’envelliment agrari no es pot permetre pel que el Consell ha de destinar prioritàriament recursos propis i alliberar aquelles línies del PDR que no són tan prioritàries com ho és el relleu generacional.
Altres comunitats autònomes han començat ja a reaccionar. En particular, Catalunya està tramitant una nova línia d’ajudes de cooperació per al relleu generacional. El model català articula dues eines tècniques que considerem perfectament aplicables al context valencià. En primer lloc, una ajuda per a la transmissió de coneixement i experiència de fins a 12 mensualitats de suport al cedent per a cobrir despeses de contractació d’un jove en període de mentoria de fins a un any. També, una ajuda de cooperació per a la successió d’explotacions que es tracta d’una compensació única que pot arribar fins a 55.000 euros, calculada a partir de la Renda Unitària de Treball (RUT) de l’explotació i destinada a compensar el cost d’oportunitat de la cessió definitiva.
LA UNIÓ considera imprescindible que la Comunitat Valenciana no es quede arrere en una qüestió estratègica, ja que el relleu generacional és una condició de supervivència del nostre sector agrari productiu i del territori rural. L’article 32.4 c) del Reglament (UE) 2022/2472 autoritza explícitament ajudes a la cooperació per a la successió d’explotacions agrícoles, dirigides a persones llauradores i ramaderes que arriben a l’edat de jubilació. Això situa el marc jurídic europeu com un vector adequat i completament habilitant per a desplegar una línia autonòmica sense necessitat de nova regulació valenciana específica. Totes aquestes ajudes són plenament compatibles amb el marc de la PAC 2023–2027 i amb la necessitat de mantindre operatives explotacions que, en cas contrari, quedarien abandonades o es desmantellarien. A més, la creació d’aquesta mena de línia contribuiria directament als objectius estratègics del PEPAC com són el rejoveniment agrari, augment de la viabilitat, lluita contra l’abandó i reforç de les explotacions com a unitat econòmica i social essencial.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, considera que “la Comunitat Valenciana necessita adoptar mesures valentes per a no perdre més explotacions i persones llauradores i ramaderes. La situació demogràfica del nostre camp és més preocupant que la mitjana estatal i que altres territoris que ja han actuat amb celeritat”. Peris insisteix que “si no s’actua ja, el relleu generacional continuarà sent insuficient i moltes explotacions desapareixeran, generant efectes en cadena, com per exemple l’augment de l’abandó, increment del risc d’incendis, pèrdua de producció agroalimentària local i afebliment dels paisatges productius. Per això pensem que la nostra proposta és rigorosa, viable i alineada amb les directrius europees, i que pot marcar un abans i un després en les polítiques agràries del nostre territori”.
