La Unió Llauradora, davant l’acord polític aconseguit aquest dimarts a Brussel·les sobre el mecanisme de clàusula de salvaguarda en l’arròs, lamenta que la Unió Europea, de nou, no haja sabut defensar les produccions comunitàries.
El compromís polític aconseguit sobre la reforma del Sistema Generalitzat de Preferències (SGP) part d’una xifra massa alta que pagaran els productors valencians en forma de competència deslleial. Aquest compromís, tal com informen fonts europees, es basa en la mitjana dels últims deu anys (387 000 tones), amb un marge d’augment del 45%, la qual cosa dona lloc a un llindar d’activació de 562 000 tones.
L’organització creu que, encara que això només entre en vigor en 2027 i aquesta reforma encara pot tindre recorregut i canviar alguna cosa, la base ja no agrada. En aquest sentit, considera que dissenyar una clàusula de salvaguarda només per a casos molt excepcionals és erroni, perquè només s’activarà in extremis i quan ja siga massa tard.
LA UNIÓ critica que mentre a Europa es posen traves per a la producció, en altres zones les condicions del cultiu de l’arròs estan en les antípodes de les exigències ambientals i sociolaborals europees i la importació de l’arròs, amb preferències aranzelàries, genera una creixent competència deslleial i un gran malestar.
D’altra banda, l’organització mostra la seua impotència en comprovar que els països que exporten a la Unió Europea, després de més de 30 anys de fronteres obertes i lliures d’aranzels, continuen sent els més pobres del planeta segons l’ONU, per la qual cosa no entén a qui beneficia tot això, sent l’arròs una de les seues principals fonts econòmiques.
Al mateix temps, es fa una crida als grups ecologistes per la importància que té el cultiu de l’arròs en els aiguamolls de la UE que, de seguir en aquesta línia, es veuran greument afectats. Des de les organitzacions que componen la Unió d’Unions es començarà una ronda de contactes amb ONGs i ecologistes per a tractar aquests temes que preocupen més enllà dels acords comercials.
Reclamen més eines
D’altra banda, LA UNIÓ ha remés una carta al ministre d’Agricultura, Luis Planas, sol·licitant el seu suport en la pròxima reunió europea del Comité Permanent de Vegetals, Animals, Aliments i Pinsos (SCoPAFF), prevista per als dies 10 i 11 de desembre, en la qual es debatrà l’autorització de la substància activa Benzobicyclon, clau per al control de males herbes en l’arròs en condicions d’inundació.
L’organització posa en evidència les escasses eines amb les quals compten els Llauradors per a combatre plagues i malalties cada vegada més resistents Cyperus difformis, Leptochloa spp. i Heteranthera spp…). LA UNIÓ recorda que l’avaluació científica de Benzobicyclon encara no ha conclòs, per la qual cosa la seua retirada seria prematura i deixaria al sector sense alternatives viables.
“En els últims anys, Espanya ha hagut de recórrer repetidament a autoritzacions d’emergència, una situació que no és sostenible ni desitjable a llarg termini”, comenten des de l’organització. Necessitem una solució real, més investigació i no pegats tota l’estona”, afig. LA UNIÓ adverteix que la combinació de menys eines per a produir i més desequilibri en el mercat pot provocar la caiguda de la producció, l’augment de la dependència de tercers països i la deterioració d’aiguamolls i ecosistemes la conservació dels quals depén directament dels arrossars, a més d’un gran perjudici per a zones com l’Albufera o la Marjal de Pego-Oliva, on a penes existeixen alternatives agronòmiques i l’arròs constitueix la base econòmica, social i ambiental del territori.
Les deslleials importacions de països tercers és un dels motius de la protesta del pròxim 18 de desembre que ha convocat La Unió Llauradora el pròxim 18 de desembre a València.
