La Unió Llauradora alerta que el caqui patirà cada vegada més rebutjos importants que llastren el rendiment dels productors si no s’autoritzen més productes fitosanitaris o matèries actives per a combatre les plagues que afecten el cultiu com el cotonet, la mosca blanca o els trips i que augmenten els costos de producció.
Segons el parer de LA UNIÓ és imprescindible que es faciliten autoritzacions excepcionals de matèries actives que ajuden a gestionar les plagues i a reduir eixos rebutjos. Cada any hi ha menys eines per a lluitar contra elles de manera eficaç mentre que altres països competidors en els mercats europeus sí que disposen d’elles, la qual cosa porta a LA UNIÓ a reclamar davant les autoritats comunitàries que exigisquen la reciprocitat amb els països tercers en l’ús de productes fitosanitaris. En aquest sentit, LA UNIÓ exigeix un registre únic de fitosanitaris entre els Estats membre i que les autoritzacions excepcionals siguen zonals quan es tracte d’un mateix cultiu a la Unió Europea i que a l’ésser un cultiu minoritari tinga una major agilitat en les autoritzacions excepcionals per a l’ús de matèries actives. Davant la falta de fitosanitaris efectius, haurien de concedir-se de manera àgil i ràpida per a evitar que quan es facen, ja no tinga sentit fer el tractament. Paral·lelament, caldria fomentar la lluita biològica, però sense ser la solució única, per la qual cosa s’hauria d’apostar per un model combinat que garantisca la viabilitat del cultiu.
En aquest inici de campanya de recol·lecció s’espera una collita normal i superior a les 300.000 tones, lluny encara de la mitjana productiva però molt millor que les dues últimes campanyes que van tindre un gran descens sobretot la més recent per la fatídica dana. Davant aquesta situació, en un principi es permetrà proveir, si no ho torça la meteorologia, de manera adequada als principals mercats. A excepció d’alguns danys localitzats per la pedra, s’han donat fins a la data bones condicions meteorològiques per al cultiu. Les abundants pluges a la primavera van contribuir al fet que els arbres brollaren amb vigor i sans, la qual cosa es traduirà en calibres grans i de qualitat que encara seran millors amb les pluges de la setmana passada.
El cost d’explotació del cultiu és cada vegada més elevat. El maneig agronòmic resulta cada vegada més complex per la forta pressió de les plagues i l’escassa disponibilitat de matèries actives autoritzades. “Això obliga a realitzar una inversió considerable en la solta de fauna útil dins de la lluita biològica, que encara no és prou eficaç, i a combinar-la amb els pocs fitosanitaris que es disposen, que a més cada vegada resulten més cars. Davant les plagues s’han d’augmentar els tractaments i suposa un increment desmesurat dels costos productius”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
A les plagues hem d’afegir que les temperatures prolongadament altes d’aquest estiu i que continuen, han provocat estrés hídric en el caqui, una adversitat que, a més, no està actualment coberta en el sistema d’assegurances agràries, i és pel que des de LA UNIÓ se sol·licitarà que es contemple. En contraposició cal assenyalar que les últimes pluges han servit per a millorar el calibre de la fruita.
LA UNIÓ també exigeix que el caqui no quede fora de les futures ajudes de la PAC i una major inversió en investigació de noves varietats que permeten allargar el calendari de recol·lecció i subministrament al mercat.
La superfície cultivada de caqui continua baixant en les zones productores de la Comunitat Valenciana, en els últims 6 anys ha descendit sobre un 20%, passant de 18.500 hectàrees a les 14.000 actuals. Malgrat aquesta circumstància, el responsable de LA UNIÓ és optimista. “El futur del caqui depén directament que aconseguim controlar les plagues i garantir la rendibilitat de les explotacions. Si això s’aconsegueix, encara hi ha recorregut per a mantindre i fins i tot ampliar la seua presència”, assegura Peris, qui indica que “és una fruita molt apreciada en els mercats internacionals, que té futur si aconseguim reduir les pèrdues per rebuig degut a les plagues, diversificar mercats i fomentar un major consum, la qual cosa permetria que el productor obtinguera majors ingressos i el cultiu continuara consolidant-se”.
En aquests moments la mitjana de preus que s’ofereixen als productors ronda entre 0,50 i 0,65 € el quilo en camp, cosa que significa sobre 15 i 20 cèntims per damunt de la mitjana de l’any passat per aquestes mateixes dates. “Els costos de producció ens han pujat molt per la proliferació de plagues, per la qual cosa rebre menys de 60 cèntims no seria sostenible per al llaurador”, afirma Carles Peris.
