La Unió Llauradora denuncia una nova entrada d’arròs importat a través del port de València, concretament es tracta d’un vaixell amb 6.000 tones que va dirigit a l’empresa Herba Ricemill del Grup Ebre Foods i que compta amb marques tan importants com La Fallera, Sos, Brillante o La Cigala, entre altres.
Aquesta empresa posseeix instal·lacions en la localitat d’Algemesí i ja el 15 d’abril del passat any va ser l’escenari de protestes dels arrossers davant les massives importacions procedents de tercers països i la falta d’eixida comercial de l’arròs enfront de l’alentiment de les compres. Mentrestant, els costos de producció del cultiu segueixen pels núvols, sobretot per la falta de matèries actives per a la lluita contra plagues que sí que posseeixen en països tercers, la qual cosa es tradueix en un minvament important de la rendibilitat dels arrossers valencians.
LA UNIÓ sol·licita a la Conselleria d’Agricultura que inspeccione la procedència, que efectue analítiques d’eixe arròs i controle l’envasament d’eixe arròs en les instal·lacions d’aquesta empresa, així com d’unes altres que també importen.
Si bé és cert que els magatzems d’arròs en la Comunitat Valenciana estan en aquests moments amb escassos excedents de producte, cal assenyalar que ho han fet a costa de pagar els industrials un preu baix als productors per l’arròs de la passada campanya. Amb la pràctica de les importacions, aquestes grans empreses suposadament pretenen baixar el preu de l’arròs valencià que afecta després sensiblement a la renda dels nostres llauradors.
LA UNIÓ critica la falta de reciprocitat en els acords comercials subscrits per la Unió Europea amb països tercers. Aquesta falta de reciprocitat fomenta una evident competència deslleial de les importacions agràries. “A diferència de l’arròs produït en l’àmbit de la Unió Europea que compleix amb els màxims estàndards de qualitat, altres països empren productes químics nocius per a la salut que estan prohibits a la UE, cultiven de manera insostenible per al medi ambient i vulneren els drets humans”, assenyala l’organització agrària. Insta així al Ministeri d’Agricultura a augmentar el control en els ports espanyols d’aquestes produccions per a garantir una absoluta absència de productes fitosanitaris no autoritzats ací com el Triciclazol o toxines fúngiques.
També critica LA UNIÓ a les grans empreses arrosseres per no especificar en els paquets d’arròs que venen en les cadenes de distribució el país d’origen. Algunes d’elles venen arròs de fora com si fora valencià, indicant en l’etiqueta únicament el distribuïdor local i que està envasat en la Comunitat Valenciana i fins i tot fotos identificatives de la Comunitat Valenciana, la qual cosa arruïna als productors i enganya els consumidors. L’organització demana a la Comissió Europea que faça una revisió en profunditat de l’etiquetatge de l’arròs perquè es contemple clarament l’origen de l’arròs.
En aquest sentit, LA UNIÓ qüestiona les importacions d’eixes grans empreses que s’ufanegen en alguns casos fins i tot del seu valenciania amb anuncis, patrocinis i imatges icòniques, però a la mínima opten per l’arròs importat d’altres països. “Mentre les grans empreses arrosseres no volen pagar un preu digne i just ací per l’arròs, amb aquestes importacions el que pretenen i aconsegueixen és pressionar a la baixa el preu de l’arròs local. Preferim que deixen de fer gala públicament d’eixa suposada valenciania per a vendre més i aposten verdaderament pels arrossos valencians i pels seus productors”, diu LA UNIÓ. La Unió Llauradora insisteix que cal donar major transparència als consumidors indicant de manera clara la procedència de l’arròs i a més els supermercats haurien de ser els primers a exigir als seus proveïdors l’origen i no sols el lloc d’envasament i fer una aposta clara pel producte de proximitat i per les denominacions d’origen.
L’objectiu per a l’organització agrària és que al final els consumidors compren arròs valencià, “per a menjar sa i segur, potenciar l’economia de la nostra terra i salvar els aiguamolls valencians dels quals depén el cultiu de l’arròs, com és el cas del Parc Natural de l’Albufera sobre el qual es pretén que siga Reserva de la Biosfera, però mentrestant es mantenen les importacions i s’arruïna als productors de la Comunitat Valenciana.
