La Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors de la Comunitat Valenciana (UATAE) ha presentat hui a València un informe que analitza en profunditat la situació del col·lectiu de persones treballadores autònomes a la Comunitat Valenciana durant l’any 2024. UATAE està present en les taules estatal i autonòmica del treball autònom, com a organització representativa reconeguda en el marc de l’Estatut del Treball Autònom.
La Comunitat Valenciana va tancar l’any amb 375.738 persones donades d’alta en el RETA, la quarta comunitat en nombre absolut. Però si s’aprofundeix en les dades, el que apareix és una realitat molt més preocupant: un col·lectiu fràgil, precaritzat i sense xarxa de protecció. El creixement net d’autònoms en 2024 va ser de 8.588 persones, però en aquest mateix període es van registrar més de 72.000 baixes. És a dir, la rotació és altíssima, i bona part de les noves activitats naixen per a desaparèixer en menys de 18 mesos. L’estacionalitat, els ingressos baixos i la falta de consolidació dibuixen un model que creix per inèrcia, però sense polítiques públiques que el sostinguen.
El sector serveis concentra el 77 % del col·lectiu, molt per damunt de la mitjana nacional, i dins d’ell destaquen subsectors com les comunicacions, l’entreteniment i l’allotjament turístic. Però el comerç, un dels pilars tradicionals de l’autoocupació, ha perdut més de 4.300 afiliacions des de 2020, una tendència que exigeix resposta, per això des d’UATAE “reclamem un Pacte Autonòmic pel xicotet comerç, liderat per la Generalitat”.
El perfil del col·lectiu també ha canviat. Hui les dones representen el 37,2 % de les persones autònomes, però van ser responsables del 45 % del creixement total en 2024. I dins d’aquest grup, les dones migrants estan impulsant bona part de l’autoocupació. Són elles, en sectors feminitzats i precaritzats, qui aixequen el teixit productiu en condicions de desigualtat. I ho fan soles, sense xarxa, sense acompanyament institucional i amb una doble discriminació: per ser dones i per ser autònomes.
També destaca el pes de les persones migrants, que ja suposen el 19 % del col·lectiu. De fet, per cada persona espanyola que es va donar d’alta en 2024, ho van fer 14 persones migrants. Però segons UATAE “seguim sense una estratègia pública per a la seua inclusió i consolidació en el treball autònom. És hora de reconéixer que són una part essencial del nostre teixit productiu”.
A més, el 86,6 % de les persones autònomes no té assalariats. Prop de 800 persones van deixar de tindre empleats en 2024. El pas d’autònom individual a contractar és una travessia sense acompanyament. Per això des d’UATAE se sol·licita una Estratègia Autonòmica per al Treball Autònom que aborde amb serietat el creixement i l’estabilitat del col·lectiu.
L’informe també revela una altra fragilitat estructural: l’antiguitat mitjana dels projectes autònoms és de només 6,4 anys. Molts no passen dels tres primers. El sistema afavoreix les altes, però no garanteix continuïtat ni consolidació.
A això se suma el problema del relleu generacional: més del 40 % del col·lectiu té més de 50 anys, mentre que el tram de 26 a 45 anys ha caigut per davall de la mitjana nacional. Per això proposem un Pacte Autonòmic pel Treball Autònom Sènior, que protegisca a qui no pot jubilar-se i facilite l’entrada de noves generacions.
Més del 40 % del col·lectiu guanya menys que el salari mínim, i el 86 % no supera els 1.426 euros mensuals. Les dones, com sempre, concentren els ingressos més baixos. Treballar per compte propi no garanteix poder viure dignament.
Això es tradueix en situacions com la pluriactivitat: més de 26.000 persones en la nostra comunitat autònoma treballen per compte d’altri i alhora per compte propi per a poder arribar a fi de mes. I no és una elecció lliure. És pura necessitat.
A això se suma l’increment de les despeses: en 2024, l’activitat autònoma va costar de mitjana 7.500 euros més que en 2022, segons una enquesta pròpia. Els lloguers comercials es disparen, i la majoria finança el seu negoci amb estalvis personals o familiars, sense accés real a finançament públic o bancari.
Tot això ens porta a la figura central d’aquest informe: l’autònom vulnerable. Persones que encaixen perfectament en la definició de vulnerabilitat social, però que no accedeixen a ajudes pel simple fet de ser autònomes. El 27 % de les persones autònomes a Espanya viu per davall del llindar de la pobresa, segons Oxfam Intermón. No és un cas aïllat, és estructural. I davant això, no caben excuses.
I si parlem de vulnerabilitat, hem de parlar del final del camí. Baixar la persiana, tancar el negoci. Més de 72.000 persones ho van fer en 2024 a la Comunitat Valenciana. Però el sistema no ofereix una segona oportunitat. Els concursos d’acreedors no són accessibles, i la prestació per cessament d’activitat continua rebutjant-se més del que s’aprova. No hi ha acompanyament, no hi ha xarxa.
No pot haver-hi autoocupació amb drets si fracassar implica desaparèixer del sistema. Raúl Salinero, president d’UATAE, indica que “davant aquesta situació reclamem una Estratègia Autonòmica per al Treball Autònom, un Pacte pel Comerç, un pla real de relleu generacional i una política pública de Segona Oportunitat. Les persones treballadores autònomes no demanem privilegis, sinó reconeixement, drets i condicions per a viure dignament del treball que fem” .
