La UE continua passiva malgrat una nova pujada del 2% en les alertes europees de fruites i hortalisses importades amb matèries actives no autoritzades ací

La Unió Europea segueix sense moure fitxa malgrat que les dades del sistema europeu d’alertes en aliments reflecteixen que en els quatre primers mesos de l’any hi ha hagut un nou increment del 2% en les intercepcions de fruites i hortalisses de països tercers amb matèries actives no autoritzades o amb un LMR superior al permés a la UE, segons denuncia LA UNIÓ.

De les 304 intercepcions de 2024 s’ha passat a les 311 d’enguany i tot això Malgrat que a l’abril han descendit. La comparativa revela que lluny de disminuir la situació va a l’alça davant la passivitat de les autoritats comunitàries que no fan res per evitar-ho malgrat la confirmació de les seues pròpies dades oficials i les denúncies continuades de LA UNIÓ.

Després d’una anàlisi de les matèries actives rebutjades es conclou que totes tenen un ús no autoritzat per als productors de la Unió Europea o superen el Límit Màxim de Residus autoritzat a la UE, per la qual cosa es tracta d’una clara competència deslleial i un potencial perill sanitari per a les persones consumidores.

LA UNIÓ ressalta d’aquest quadrimestre l’augment de les alertes d’un producte emergent en el camp valencià com és l’alvocat. De 3 alertes en 2024 s’ha arribat fins a les 7 d’aquest 2025, cosa que significa un increment del 133%, tots ells per ús abusiu de cadmi des del Perú, principal país exportador d’alvocats al mercat comunitari, seguit del Marroc. Precisament, LA UNIÓ denunciava fa unes setmanes que l’augment de les importacions d’alvocats estava llastrant els preus que rebien els productors valencians. Per això, resulta paradoxal que mentre la Comissió Europea porta reduint l’ús de cadmi en els fertilitzants fosfatats, des de països tercers es continue enviant productes agroalimentaris amb eixa matèria activa.

L’organització proposa de nou a la Comissió Europea un augment al 50% del control d’identitat i físics a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’intercepcions. Reclama així mateix que s’amplie el període d’aquestes mesures a un any. Si durant qualsevol dels mesos d’aquest període, s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització planteja el tancament de les importacions d’aquests països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els LMR establits.

LA UNIÓ insisteix en la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus. “Desconeixem la situació de les clàusules espill, ja quasi oblidades, ni tampoc de cap mena de compromís sobre la reducció de matèries actives en tercers països com es duu a terme a la Unió Europea”, indica el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris.

Peris assenyala que “les autoritats comunitàries haurien de plantejar-se la seua política de reducció de matèries actives sense alternatives per als llauradors per a lluitar contra plagues o malalties, mentre no siga capaç d’obligar al fet que els productes importats arriben en les mateixes condicions. Si determinades substàncies o productes fitosanitaris són dolentes ací per als consumidors, també haurien de ser les que ens entren amb els productes importats”.

LA UNIÓ reitera que els productes importats complisquen amb els mateixos estàndards de producció que els que s’exigeix als llauradors europeus. “Nosaltres fem veritables esforços en la reducció de l’ús de pesticides que ens han provocat més dificultats per a controlar les plagues i majors costos productius que hem d’assumir, mentre els productes importats entren sense respectar els estàndards productius que ens exigeixen les autoritats de la Comissió Europea”, afirma LA UNIÓ.