La Unió Llauradora i Ramadera indica que les reduccions fiscals per als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana, aprovades pel Ministeri d’Hisenda i publicades hui en el BOE per a la declaració de la renda d’enguany, es queden molt curtes per a pal·liar els efectes del pitjor any climatològic dels últims temps amb la greu sequera i les terribles conseqüències de la dana. A més, són incoherents i creen greuges comparatius entre productors del nostre territori segons el seu lloc d’empadronament i cultiu.
LA UNIÓ exigeix al Ministeri d’Hisenda que rectifique aquesta Ordre perquè deixe de ser incongruent, arreplegue la realitat fiscal agrària valenciana de l’any 2024 i tinga en compte el que ha expressat aquesta organització en les diferents reunions amb les Direccions Territorials de la Conselleria d’Agricultura, en les quals va fer constar que “el mateix cultiu i per a tota la zona productora tingueren el mateix mòdul”, qüestió que no s’ha tingut en compte i així la disparitat és evident d’acord amb el publicat.
LA UNIÓ no entén perquè es realitzen aquestes reunions i es consensuan unes peticions perquè “després des del Ministeri d’Hisenda no es tenen en compte. De res serveix que la Generalitat i les organitzacions professionals agràries consensuem una proposta comuna de tots aquells cultius i localitats més afectades per circumstàncies climatològiques tan greus com la sequera o la dana, fitosanitàries o de mercats (preus) que van afectar la rendibilitat de les explotacions agràries valencianes en l’exercici passat, si posteriorment moltes d’elles queden fora”.
Cal assenyalar que els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana que tributen mitjançant el sistema de mòduls podran aplicar una reducció del 5% en el rendiment net de la seua declaració de la renda. El desembre passat el Ministeri d’Hisenda va publicar ja en el BOE altres avantatges fiscals per als autònoms afectats per la dana, com és el descens del 25% tant en la tributació per mòduls com en les quotes generades en el règim simplificat d’IVA.
Addicionalment, per a aquest any fiscal es manté la minoració en el rendiment net del 35% per l’adquisició de gasoil agrícola i del 15% per la compra de fertilitzants aplicada en els dos anys anteriors, així com el 0,5 de l’índex aplicable a les activitats ramaderes que alimenten el bestiar amb pinsos i altres productes adquirits a tercers, sempre que representen més del 50% de l’import dels productes alimentosos consumits, i s’aplica tant als sectors ramaders intensius com a extensius. També és aplicable un índex corrector per cultius en terres en regadiu que utilitzen, a aquest efecte, energia elèctrica del 0,75 del rendiment net minorada.
Les produccions que tindran una reducció de mòduls en tots els termes municipals de la Comunitat Valenciana en aquest exercici fiscal són l’apicultura (0,18), lleguminoses (0,13), olivera (0,05), cereals com a avena, ordi i blat (0,09), caqui (0,26), garrofa (0,09), ametla (0,18), raïm per a vi amb DO (0,22), raïm per a vi sense DO (0,18).
Es troba a faltar per a LA UNIÓ una reducció generalitzada del cultiu de cítrics o de la cirera, per nomenar alguns exemples o que el nispro tinga un mòdul fiscal permanent al 0,20 a causa de l’augment de costos pel seu maneig agronòmic i treball artesanal. En la part ramadera, LA UNIÓ indica que la ramaderia extensiva, molt afectada per la sequera davant la falta d’aigua, es queda sense reduccions fiscals, excepte l’oví i caprí de carn (0,09) o el de llet (0,18). No existeix per tant rebaixa per al boví de cria i de carn malgrat els problemes que va patir davant la falta d’aigua, pastures i les basses completament buides.
En el cas de la província d’Alacant, en tots els municipis es redueixen els mòduls del raïm per a vi per a DO al 0,16 i sense DO al 0,13. Pel que fa a la província de Castelló, tots els termes municipals tindran disminucions fiscals en ametla (0,09); cereals com a avena, ordi i blat (0,05), i oleaginoses com el gira-sol (0,11). Per a la província de València no existeixen reduccions generalitzades, sinó que són en cada terme municipal.
