L’augment dels costos de producció en el camp valencià segueix a l’alça i una prova d’això és el creixement del 12% en el preu dels fertilitzants nitrogenats al llarg del passat any i d’un 3% addicional en el primer trimestre de 2025, segons denúncia la Unió Llauradora i Ramadera.
Aquest increment coincideix a més amb el pic de l’ús de fertilitzants nitrogenats en el camp, entre altres coses pel començament de la fase de creixement vegetatiu en molts dels cultius llenyosos, hortalisses o els adobaments de cobertera en els cereals després de les bones perspectives de collita per les recents pluges
Els fertilitzants nitrogenats són clau per a l’agricultura europea i valenciana i LA UNIÓ alerta que aquestes pujades es podrien traslladar a la resta de fertilitzants fins a posar en risc la viabilitat d’explotacions ja afectades per l’escalada de preus en energia i altres inputs.
L’organització adverteix que la pujada del 100% dels aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia, proposta per les Institucions de la Unió Europea, empitjorarà encara més la situació i llastrarà a l’agricultura valenciana. En aquest sentit, LA UNIÓ alerta que els aranzels elevaran encara més els costos de producció.
Per això, manifesta la seua preocupació davant la decisió de la Comissió Europea, recolzada pels Vint-i-set, d’imposar aranzels progressius als fertilitzants nitrogenats procedents de Rússia i Bielorússia, mesura que entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol de 2025 i que podria provocar una pujada de 45 euros/tona en la pròxima campanya agrícola i arribar fins a 430 euros per tona en 2028, un increment del 100% en termes ad valorem.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “Gravar a eixos dos països amb aranzels és castigar doblement els llauradors europeus, que no són responsables del conflicte, però que sí que pateixen les seues conseqüències. Una vegada més, i ja he perdut el compte, serà el sector agrícola qui assumisca, com a moneda de canvi, les conseqüències econòmiques d’aquestes decisions”.
Per això Peris indica que “demanem al Govern espanyol que exigisca a Brussel·les una exempció per a les matèries primeres de fertilitzants en situacions d’escassetat, com ja es va fer amb el gas en 2022″.
L’organització reclama a més que la UE accelere el desenvolupament d’alternatives -com a fertilitzants verds o plans d’eficiència nutricional- i reforce les ajudes directes per a pal·liar l’impacte. “Sense mesures compensatòries, aquesta decisió afeblirà la sobirania alimentària i augmentarà la dependència d’importacions extracomunitàries”, afig Peris.
La mesura de la Comissió Europea cerca limitar els ingressos de Rússia i Bielorússia per la seua guerra contra Ucraïna, però Brussel·les reconeix que afectarà productes amb escasses opcions de substitució. LA UNIÓ insisteix que la política comercial ha d’evitar danys col·laterals al sector agroalimentari, ja molt escanyat per la inflació.
