Els dades del sistema europeu d’alertes en aliments revelen que el primer trimestre de l’any acaba amb un nou augment del 11% en les interceptacions de fruites i hortalisses de països tercers amb matèries actives no autoritzades o amb un LMR superior al permés a la UE, segons denuncia La Unió Llauradora.
De les 226 interceptacions de l’any passat s’ha passat a les 251 d’aquest any, el que reflecteix que lluny de disminuir, la situació va en augment davant la passivitat de les autoritats comunitàries que no fan res per evitar-ho malgrat les dades oficials i les denúncies continuades de LA UNIÓ. Si es concreta l’anàlisi en el mes de març, la cosa és encara pitjor. De 83 interceptacions al març de 2024 s’ha arribat a 94 al març de 2025, un increment del 13%.
En el cas dels cítrics, al llarg del primer trimestre hi ha hagut 28 interceptacions de cítrics i al març 11. El 64% dels rebutjos del trimestre provenien d’Egipte, país que reforça les seves exportacions de taronges al mercat europeu en aquestes dates i competeix amb les nostres a uns preus realment molt baixos.
Si s’analitzen les matèries actives rebutjades es conclou que totes elles són matèries actives el seu ús no està autoritzat per als productors de la Unió Europea o superen el Límite Màxim de Residus autoritzat a la UE, per la qual cosa es tracta d’una clara competència deslleial i un potencial perill sanitari per a les persones consumidores.
Davant aquesta situació, les autoritats comunitàries continuen amb la seva línia de passivitat absoluta. En aquest sentit, des de LA UNIÓ s’ha proposat a la Comissió Europea un augment al 50% del control d’identitat i físic a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’intercepcions com són per exemple Turquia i Egipte. Reclama també que s’ampliï el període d’aquestes mesures a un any. Si durant qualsevol dels mesos d’aquest període, es observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització planteja el tancament de les importacions d’aquests països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superin els LMR establerts.
L’organització agrària reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus. “No sabem res de les clàusules mirall tampoc de cap tipus de compromís sobre la reducció de matèries actives en països tercers com es fa a la Unió Europea”, indica Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
Peris assenyala que “les autoritats comunitàries haurien de plantejar-se la seva política de reducció de matèries actives sense alternatives per als agricultors per lluitar contra plagues o malalties, mentre no siguin capaces d’obligar que els productes importats arriben en les mateixes condicions. Si determinades substàncies o productes fitosanitaris són dolents aquí per als consumidors, també haurien de ser-ho els que ens entren amb els productes importats”.
LA UNIÓ insisteix que els productes importats compleixin amb els mateixos estàndards de producció que els que s’exigeixen als agricultors europeus. “Nosaltres fem vertaders esforços en la reducció de l’ús de pesticides que ens han provocat més dificultats per controlar les plagues i majors costos productius que hem d’assumir, mentre els productes importats entren sense respectar els estàndards productius que ens exigeixen les autoritats de la Comissió Europea”, conclou el secretari general de LA UNIÓ.
