Era important puntuar en el dia de hui, tot i que possiblement no era el millor lloc per a fer-ho. Convençuts de que l’equip té joc i la dinàmica negativa tenia que acabar-se, els de Descalzo havien eixit a disputar el partit amb la idea de no fer concessions al rival. I tot estava anant bé fins que als 20 minuts s’adelantaven els locals quan millor estava jugant la UDE. I este guió presagiava un final que venia repetint-se en les darreres setmanes.
Però esta vegada no ha sigut així. Passada la lògica euforia del Levante per la consecució del gol que els feia ser superiors durant alguns minuts, la UDE ha sabut refer-se i ha tirat de talent i ganes per tal d’anar-se’n al descans amb un gol, però sense lograr-ho.
Possiblement al descans -mai ho sabrem- el mister ha sabut tocar la tecla ànimica necessaria per a capgirar la situació i això que la segona part començava amb un gol anulat al Levante. Però als 58 minuts Cervera empatava el partit i a partir d’ahi els blanc-i-blaus s’han tret tots els dimonis de damunt, perdonant Morón el segon només 6 minuts després.
Al 66 era Megina qui adelantava a la UDE amb un gol que acabaria sent el que tancava el marcador, i que tenia una clara i sentida dedicatòria. Ja amb el resultat a favor, el mister feia canvbis i entraven Amine i Castaño per Morón i Cervera. Encara entrarien Aguilar i Moi per Megina i Burri, i finalment Guillén (que tindria temps de vore una targeta groga) per Luismi.
La feina defensiva de la UDE tractant de no perdre la concentració fins el minuts 96 (sis s’han afegit) s’ha pogut vindre abaix per una roja directa a Amine en el 94, però ja no quedava temps per a molt més, i queda en mera anècdota que un partit més (i ja en van uns quants) la UDE no acabe en onze sobre el verd de la gespa. Esta vegada el que s’ha acabat és en una dinàmica negativa (no mereixcuda per joc) de no puntuar.
Al final el mister tenia raó: només calia encert, perquè el joc el té la UDE i no l’ha perdut, i per a res sembla un equip nouvingut a esta categoria tan desitjada. Segur que a partir d’ara les coses ixen millor. Enhorabona.
