Les dades tornen a ser escandalosos durant 2024. La Unió Llauradora denuncia que les intercepcions de cítrics importats en fronteres de la Unió Europea amb plagues o malalties de quarantena es van incrementar de nou un 41% després de passar dels 199 rebutjos de 2024 als 141 de 2023.
El gruix de la pujada es produeix als països de Mercosur (l’Argentina, el Brasil i l’Uruguai) que ascendeixen un 178%. De les 36 deteccions de 2023 es va passar a les 100 de 2024. Precisament aquesta situació es dona quan ja existeix un acord polític aconseguit entre la UE i Mercosur, mancant l’aprovació del Consell i Parlament Europeu i la ratificació per part dels Estats membre.
LA UNIÓ considera que les autoritats comunitàries obvien amb aquestes dades el risc d’entrada d’una nova plaga en l’àmbit europeu, en un context a més on la balança comercial agrària entre els països de Mercosur i Espanya és clarament deficitària en cítrics tant en fresc i en suc, amb una diferència al seu favor de 58.297 Tm. Per si no fos prou tot l’anterior, la Unió Europea es compromet a l’alliberament aranzelari per als cítrics dels països de Mercosur de manera que tinguen accés preferencial o exempció total en la seua entrada als mercats europeus.
De les dades d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties de quarantena al llarg de 2024, cal destacar la presència de bastants casos de Falsa Arna (Thaumatotibia leucotreta), Taca Negra (Phyllosticta citricarpa), Cancro dels Cítrics (Xanthomonas) o Sarna dels Cítrics (Elsinoe), plagues totes elles letals i no presents encara en la citricultura europea, cosa que significa que alguns països segueixen sense oferir les garanties sanitàries necessàries en els seus enviaments.
Segons el parer de LA UNIÓ, les autoritats de la Unió Europea han d’incrementar la pressió inspectora, realitzar més controls en origen i adoptar el tractament de fred per a tots aquells països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària dels seus enviaments, com és el cas d’alguns països de Mercosur (l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai o Colòmbia), Egipte, Sud-àfrica, Zimbaue, Botswana o Swazilàndia.
Aquest increment d’intercepcions de plagues i malalties de quarantena es produeix a més en un context en el qual els productors de cítrics pateixen un sobrecost agronòmic important per a lluitar contra les plagues recentment introduïdes en el nostre territori. Els càlculs de LA UNIÓ indiquen que les últimes sis plagues que han entrat en els últims quinze anys suposen un increment del 40% en els costos de producció i desestabilitzen la forma de maneig agronòmic en la constant actualització del pla de producció integrada i control de plagues. Ara es comencen a observar ja els efectes de les dues últimes com són l’aranya Banksi o el Trips sud-africà, detectat ja en els cultius de cítrics, caqui i magraner de la Comunitat Valenciana.
Carles Peris, secretari general de la Unió Llauradora, assenyala que “cada plaga o malaltia que entra en el nostre territori és una autèntica ruïna per a la nostra citricultura, costa molt diners al sector i a les Administracions per al seu control i els nostres governants en totes les instàncies han de ser conscients d’ells”.
Peris afirma que “estem combatent moltes plagues i cada vegada amb menys mitjans de control i anem sumant unes altres com l’última del Trips sud-africà o les que puguen anar entrant. Per això la Unió Europea ha de prendre’s molt de debò la situació i adoptar mesures urgents com el tractament de fred en aquells països que no puguen garantir la seguretat sanitària dels seus enviaments, així com endurir-ho per a uns altres com Sud-àfrica on ja s’ha establit”. En aquest sentit, LA UNIÓ reclama a Brussel·les un enduriment del tractament en fred (l’únic mecanisme que, ben executat, evita l’entrada de la ‘Falsa arna’) als cítrics sud-africans, fent que es complisca rigorosament l’aprovat per als enviaments de taronges i que s’estenga a mandarines i pomelos, per comportar el mateix risc fitosanitari, com ha quedat provat
LA UNIÓ creu que l’establiment de clàusules espill en acords amb tercers països ha de realitzar-se ja i caldria començar per l’acord amb Mercosur i que també es consideren els cítrics europeus com a producte sensible. “Els productes que arriben de tercers països han d’equiparar-se als estàndards de producció de la UE, tant en regulació de fitosanitaris com en normatives de benestar animal i mediambientals o fins i tot obligacions laborals i socials”, assenyala l’organització.
