Victor Ferrando (13′) i Amine (82′) els últims golejadors de l’any 2024. Els de Descalzo dormen tercers en la classificació.
A la UDE li va bé el fred. Ho va demostrar contra el Soneja i ho ha demostrat hui contra els de la Vall d’Albaida que arribaven líders. Des de la capital de la plana s’hauran recordat esta vesprada dels seus veïns de la plana baixa que els han possibilitat fer-se en el primer lloc del grup sisé de la Tercera RFEF. Tots contents. També una afició que mai defrauda i que ha estat contenint la respiració durant gran part del partit davant els de taronja i que saltava extasiada quan Amine a falta de 8 minuts ficava la pilota al fons de la xarxa i desfeia l’empat (un golàs imparable de l’Atzeneta als 8 minuts de la represa en un xut des de fora de l’àrea). Però no, no serien només 8 minuts per al final, en quedaven encara 10 més d’afegitó que s’han fet interminables, tot i que -mira per a on- la UDE aplegava amb desvergonyiment a la porteria de Ferran Ferri.
Sí, l’Atzeneta ha tingut el baló, i en el primer de la UDE, Víctor Ferrando ha resolt en positiu un marejol en l’àrea taronja. No convé cabrejar a un equip que venia de perdre en casa i que és un dels vaixells insígnia de la categoria, però que no obliden que el sempre jove David Martínez (35 anys ja el contemplen) és el porter menys golejat i que sí algo sap fer la UDE es patir i defendre. I hui ha eixit bé; altres vegades en molt més, no. Poca història ha tingut la primera part, però en la represa els d’Albaida volien que sobrara mitja part del terreny de joc, i en la seua embestida lograven empatar.
L’Atzeneta imposa per la quantitat de diners que té invertits en el planter, i per que menejen molt bé la pilota de punta punta del verd artificial però en el duel de les Valls, s’ha imposat la d’Uixó i no la d’Albaida. La ilusió no se compra, i la UDE en té de sobra. I per a què negar-ho: hi havien comptes pendents. I com va dir Alejandro Sanz, en aquest mateix camp i amb el mateix president (llavors de les Penyes, ara de la UDE), hui “la Margarita dijo sí”.
Tanquen els de Descalzo un any espectacular que tardaran en oblidar i que la història recordarà. Però està prohibit confiar-se i pensar que ha passat el pitjor. Tot el contrari, l’equip té que seguir creixent i augmentar les sensacions ara que li parlen de tu a tu a Soneja i Atzeneta. Cal aclimatar-se a la categoria i no baixar la guàrdia. De moment, llicència per a somiar, per més que els mandamasos, repeteixen com un mantra que l’objectiu és la permanència. Fan bé, és el seu paper. Ara només queda que els reis mags, el pare Noel, o a falta d’ells… l’Ajuntament, vagen traent les pedres per a remodelar almenys la grada de tribuna i que el jugador número 12 no tinga que acabar afònic cada partit insuflant ànims. Descalzo, -qué és un bonot- diu que sí que escolten a l’afició com si estiguera damunt, i que això els dóna ales. Hui estaven tots contents.
I del partit què? Doncs l’Atzeneta el baló i la UDE quatre arribades generoses (dos gols, un penal no pitat, i un esglai per als de taronja) que valen tres punts d’or i tanquen un any excepcional.
UDE: David, Luismi (Amine, 75′), Ferrer, Blas, Piña, Ximo Forner, Morón (Aguilar, 75′), Burri (Zurita, 69′), Víctor Ferrando, Megina i Cervera (Moi, 75′)
ATZENETA: Ferran Ferri, Rodri Flores, José Ballester, Arratia, Victor Julià, Gorxa, Brandon, Salva, Marcos Tomé, Binu i Lucas.
