Carles Peris, secretari general, indica que “no són capaços de frenar l’entrada de plagues i damunt ens restringeixen les eines per a lluitar contra elles”
La Unió Llauradora ha manifestat la seua preocupació al Ministeri d’Agricultura per l’actual situació del control de plagues d’àcars en els cítrics, especialment enfront de l’àcar roig (Panonychus citri), l’àcar roig oriental (Eutetranychus orientalis), l’àcar de Texas (Eutetranychus banksi) i l’aranya roja (Tetranychus urticae). Aquestes plagues han estat afectant greument les plantacions de cítrics, principalment en els últims dos anys, i representen una amenaça significativa per a la producció del sector.
Fins ara, es comptava amb dues matèries actives autoritzades amb acció ovicida: Hexitiazox i Clofentezin. No obstant això, el Clofentezin serà retirat enguany, i a partir de 2025 només estarà disponible l’Hexitiazox, fet que deixa els citricultors en una posició de gran vulnerabilitat. Aquesta falta de diversitat en les eines de control, a més de dificultar el maneig efectiu de les plagues, pot afavorir l’aparició de resistències creuades entre els àcars, agreujant encara més el problema. La situació es complica per la inexistència d’ovicides específics al mercat espanyol, a causa dels llargs processos d’aprovació de nous fitosanitaris.
Per aquesta raó, La Unió Llauradora ha sol·licitat al Ministeri que considere amb urgència l’autorització de noves matèries actives amb acció acaricida i ovicida per al cultiu de cítrics, com el Bifenazato i el Ciflumetofen. El Bifenazato està actualment en procés d’avaluació del seu impacte sobre altres insectes presents en les parcel·les, mentre que el Ciflumetofen ja està autoritzat per a altres cultius a Espanya i per a cítrics en altres països de la Unió Europea com Portugal i Grècia. La Unió defensa que l’autorització d’aquestes matèries actives per a cítrics a Espanya podria ser ràpida utilitzant els estudis ja existents.
El problema de les plagues d’àcars és persistent al llarg de tot l’any, afectant tant la primavera i estiu com a la tardor i hivern, especialment en el cas de l’àcar oriental i l’àcar de Texas. Aquesta persistència intensifica els danys i fa més difícil el seu control mitjançant mètodes biològics, els quals encara no estan prou desenvolupats per a aquestes espècies.
En un escrit dirigit al ministre d’Agricultura, Luis Planas, La Unió ha demanat que es prenguen mesures urgents per a concedir autoritzacions excepcionals per a aquestes noves matèries actives. Segons Carles Peris, secretari general de La Unió, “és alarmant la falta de matèries actives per a combatre les plagues importades, mentre les autoritats no frenen la seua entrada i a més ens restringixen les eines per a lluitar contra elles”. Peris també ha destacat la necessitat de disposar de més eines de control per a permetre als citricultors maximitzar l’aprofitament de la fruita comercial i reduir el desaprofitament alimentari.
A més, Peris ha advocat perquè la Unió Europea presente una llei més coherent sobre l’ús de matèries actives en els estats membres per a millorar la protecció de la sanitat vegetal i el control de plagues. Aquesta iniciativa seria essencial per a garantir la sostenibilitat del sector citrícola a Espanya, afectat per l’augment dels costos de producció a causa de l’increment dels tractaments fitosanitaris necessaris per a combatre aquestes plagues.
