Juliol de 2024 s’ha convertit en el tercer mes amb més persones ofegades en espais aquàtics espanyols en els últims deu anys, amb un total de 93 morts per aquesta causa i assolint 291 defuncions entre l’1 de gener i el 31 de juliol, segons l’Informe Nacional d’Ofegaments (INA), elaborat per la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.
El nombre de morts registrades en juliol passat, una mitjana de tres per dia, només és superat pel mateix mes de 2017 i 2019, amb 95 morts en cadascun d’aquests anys. Aquestes dades són recopilades diàriament pel Sistema Integrat de Gestió de Dades d’Incidències en el Medi Aquàtic (SIFA), l’única estadística que recull les defuncions en espais aquàtics a Espanya.
Fins ara, només els primers set mesos de 2017 havien sumat més defuncions per aquesta causa, amb 306, mentre que les 291 morts en el mateix període de 2024 suposen 42 més que en el mateix període de l’any anterior (gener-juliol de 2023). En concret, en juliol de 2024 hi ha hagut 14 ofegaments mortals més que en aquest mes de 2023, on se’n van registrar 79.
Juliol és, a més, el mes de l’any que acumula més morts des de 2015, amb 770, que representen el 20% dels ofegaments no intencionals des de l’inici de l’INA. Des de l’1 de gener de 2015 fins al 31 de juliol de 2024, la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme ha comptabilitzat 3.845 pèrdues de vides humanes per aquesta causa a Espanya.
Comunitats Autònomes amb més ofegaments
Per comunitats autònomes, en juliol passat, la Comunitat Valenciana va registrar 16 ofegaments mortals, Andalusia (13), Galícia (10) i vuit en cadascun dels territoris de Canàries, Catalunya i Illes Balears.
És destacable que cinc de les onze morts per aquesta causa que porta registrades la Regió de Múrcia, que és uniprovincial, es van donar el passat juliol, i també que aquest mateix mes es van produir 7 de les 15 de Castella i Lleó, una comunitat autònoma d’interior. Un fet que es repetix a la Comunitat de Madrid, amb quatre ofegaments en juliol dels sis que porta registrats aquest any, i Aragó, amb 4 de 8.
Cadascun dels territoris de Castella-la Manxa, Cantàbria i País Basc han registrat dues defuncions en l’últim mes, mentre que Astúries, Navarra i La Rioja han sumat una mort cadascuna.
Un ofegament no intencional ha ocorregut a Melilla, que no registrava cap cas des de febrer de 2021 i amb aquest acumula 3 des de 2019. No s’ha tingut constància de cap mort en juliol a Extremadura ni a Ceuta.
Des de principi d’any, Galícia, amb 46 persones mortes; Andalusia, amb 45; i la Comunitat Valenciana, amb 43; sumen el 46% del total nacional, per davant de Canàries (30), Catalunya (27), Illes Balears (16), Castella i Lleó (15), Regió de Múrcia (11) i Astúries (10).
Castella-la Manxa i Aragó acumulen 8 cada una, Extremadura (7), Cantàbria, Comunitat de Madrid i País Basc han registrat 6 cada territori en el que va de 2024, Navarra (4), La Rioja (2) i Melilla (1).
Perfil de les víctimes d’ofegament
El perfil de la persona ofegada en el que va d’any és un home (en el 83,5% dels casos), major de 55 anys (58,76%), de nacionalitat espanyola (84,19%) que ha mort en una platja (50,51%) sense vigilància (43,64%) entre les 10:00 i les 20:00 hores (64,26%).
En el passat mes de juliol van morir 13 menors d’edat, quatre d’ells de 0 a 3 anys, dos de 4 a 6 anys, dos més de 7 a 10 anys i cinc d’11 a 17 anys. Les morts de menors ocupen el 8,59% en el conjunt de 2024.
El 31,18% de les persones ofegades en juliol tenien entre 18 i 44 anys (29 de les 93) i un 32,65% en el que va d’any (95 de les 291).
La Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme actualitza diàriament a través de la seua web les dades de l’INA, mitjançant el SIFA, i desenvolupa durant tot l’any una campanya de prevenció d’ofegaments en el medi aquàtic, #StopAhogados, sense cap tipus de suport públic ni privat.
