El panell turístic està situat al mateix espai on es du a terme tota la celebració, junt a l’avinguda principal Mare Nostrum i prop de l’Oficina de Turisme
Moncofa celebra cada any una de les seues tradicions més arrelades: el desembarcament de Santa Maria. Cada 23 de juliol, el municipi de la Plana Baixa rememora l’any 1423 per honorar la Santa amb festes variades per a tots els públics, destacant la música en directe, els festejos taurins i les activitats lúdiques.
Per a contextualitzar i entendre la història del Desembarcament, que celebra el seu 601 aniversari, l’Ajuntament de Moncofa ha instal·lat un punt informatiu que recorda les seues particularitats més antigues. El panell turístic està situat al mateix espai on es du a terme tota la celebració, junt a l’avinguda principal Mare Nostrum i prop de l’Oficina de Turisme de Moncofa. Aquest panell, de grans dimensions, mesura 2 metres d’alt per 3,6 d’ample.
La regidora de Turisme de l’Ajuntament de Moncofa, Ilenia Begnozzi, ha valorat aquesta acció com una promoció directa d’una de les tradicions fundacionals del municipi i un reconeixement dels sis segles d’història i arrels que perduren en 2024. Per la seua part, el regidor de Tradicions, Francisco Alemany, ha reconegut el Desembarcament: ” Es una història de desenes de generacions que hui continuem celebrant i que ompli d’orgull a tot el poble. Ens emocionem al veure eixir la imatge del mar, quan recitem els versos o anem en processó fins a l’ermita acompanyats per familiars, amics i visitants que gaudeixen d’una tradició ancestral en el Mediterrani”.
L’inici d’una llarga tradició
La festa del “Desembarcament de Santa Maria Magdalena” es manté fidel a les seues arrels històriques, amb la imatge portada per mar com fa 601 anys. Des del segle XIII, les cases d’Aragó i Anjou es disputaven el regne de Nàpols. Alfons V “El Magnànim” estava a punt d’aconseguir-ho, però una aliança entre el seu enemic Lluís III d’Anjou, el duc de Milà i el papa Martí V amb Joana II de Nàpols va frustrar les seues pretensions.
Com a represàlia, a la seua tornada a la península, la flota del monarca va saquejar i incendiar la ciutat de Marsella (feu de la casa d’Anjou) entre el 20 i el 23 de novembre de 1423. Entre els trofeus de guerra que es van endur els aragonesos figuraven les relíquies de Sant Lluís d’Anjou, les cadenes que guardaven el port i una imatge de pedra de Santa Maria Magdalena, patrona de Marsella. En arribar a les costes llevantines, el senyor de Nules, Francesc Gilabert de Centelles, un dels participants en l’assalt, va portar les cadenes i l’escultura de marbre a l’església de Moncofa, dedicada a la Magdalena almenys des de 1365.
