Altre partit que els blanc-i-blaus no acaben amb els onze jugadors en el camp
Esta vegada no era el dia. I és que quan reps un gol als dos minuts de començar el partit tot el treball previ se tambaleja. Un efectiu Villarreal C tornava a colpejar als 17 minuts després d’una ràpida jugada al contraatac, i poc després Añó veia la roja directa i ja calia massa fe per a plantar-li cara al partit i traure algo positiu. Tot i això Megina acurtava distàncies en l’últim suspir de la primera part i obria una xicoteta porta a l’esperança. Descalzo va fer una doble substitució per tractar de canviar el guió, i així entrava al terreny de joc l’última incorporació, Castaño, i també Amine en lloc de Megina i Morón.
Pero als sis minuts altra expulsió, en aquesta cas la de Blas, i un penal en contra que no van desperdiciar els groguets deixaven el partit vist per a sentència. Prou ha fet la UDE d’aguantar les embestides locals abans que arribara el definitiu 4-1 en el minut 82.
Quan cada volta que intentes refer-te eres penalitzat en algun gol en contra o amb una expulsió és molt dificil no perdre la fe, i hui definitivament, i en un camp de gespa natural, no era el dia.
De tota manera la UDE continua en llocs de privilegi en la classificació (sisé lloc) a expenses del partit que ha de jugar demà el Soneja. I ara cal pensar ja en el dimecres on es dispustarà el partit ajornat contra el Rayo Ibense, un equip que ocupa la penúltima plaça de la classificació però que acaba de guanyar-li al Atlético Levante a domicili. Serà un desplaçament llarg, entre setmana, en horari nocturn i possiblement en fred. Però els darrers precedents en aquestes circumstàncies han sigut favorables a la UDE. Ara toca passar fulla, com diu el mister Descalzo.
