L’acusació pública demana més de 50 anys de presó per als difusors d’una trama inventada que ha perseguit durant dècades magistrats, polítics i empresaris valencians.
CASTELLÓ. La vista oral contra els acusats de propagar les difamacions de l’anomenat «cas Bar España» ha entrat en la seua fase decisiva als jutjats de Castelló. Durant la sessió d’ahir divendres, centrada en la lectura de conclusions definitives, el Ministeri Fiscal va elevar el to per a exigir condemnes contundents —que sumen més de mig segle de presó per a alguns dels processats— en constatar que el perjuí moral, personal i professional patit per les víctimes durant vora tres dècades és absolutament «irreparable».
En esta penúltima jornada de la causa, dos dels sis acusats es van acollir al seu dret constitucional a no declarar, mentre que les representacions lletrades de tots ells, així com la de l’editor d’un mitjà digital assenyalat com a responsable civil, van sol·licitar la lliure absolució. Les defenses al·leguen l’absència de responsabilitat penal en la publicació d’uns fets que, no obstant això, la Fiscalia considera delictes continuats d’injúries i calúmnies greus amb publicitat.
El ministeri públic va posar un èmfasi especial en la intencionalitat dels acusats, subratllant que la maquinària de difamació a Internet no només no es va aturar quan els tribunals van arxivar les actuacions, sinó que va créixer en intensitat fins i tot després que les suposades víctimes directes admeteren públicament que tot havia sigut una invenció. Entre els principals perjudicats figuren l’actual presidenta de l’Audiència Provincial de Castelló, Sofía Díaz —qui va descriure davant el tribunal haver suportat un «calvari» de quasi trenta anys—, l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, a més d’altres membres de la judicatura i del teixit empresarial.
Radiografia d’un mite: de conflicte de custòdia a deliri conspiranoic
L’origen d’esta macrocausa judicial es remunta a l’any 1997 a Benicarló (Baix Maestrat). La història va nàixer arran d’una denúncia interposada per Reinaldo Colás contra la nova parella de la seua exdona, un empresari d’origen italià, en el marc d’una conflictiva disputa per la custòdia de les seues filles. Colás, que patia greus problemes d’alcoholisme i inestabilitat psicològica, va comptar amb la col·laboració d’Antonio Toscano, un fals criminòleg.
Tots dos van elaborar una narració segons la qual un conegut establiment de la N-340, el Bar España, funcionava com a seu d’una xarxa internacional de pederàstia, sacrificis rituals i assassinats d’infants tutelats al centre comarcal Baix Maestrat, presumptament encapçalada per personalitats de les altes esferes polítiques i judicials espanyoles.
- Inducció i suborns: Colás i Toscano van utilitzar menors vulnerables i famílies desestructurades de la comarca, a qui oferien xicotetes quantitats de diners o promeses d’aparició en televisió a canvi de memoritzar acusacions falses davant d’una càmera contra persones a qui només coneixien en fotografia.
- Desmentiment forense: Els informes psicològics acordats pels tribunals van revelar que les filles de Colás mai havien patit abusos sexuals, desmuntant completament la denúncia inicial.
- Condemnes prèvies per denúncia falsa: Ja en 2002, la justícia va condemnar familiars dels menors per sostindre imputacions fraudulentes. El mateix Reinaldo Colás va acabar condemnat a 15 mesos de presó per calúmnies abans de faltar a finals de 2017. Toscano, per la seua banda, va morir d’una fallada cardíaca el desembre de 2018.
- Sense evidències materials: Les inspeccions al local mai van trobar cap resta humana ni indici de fosa o enterraments al recinte.
Pese a quedar judicialment desacreditat a principis dels 2000, l’argumentari va ser rescatat i amplificat de manera massiva a través de fòrums d’Internet, xarxes socials i portals digitals marginals, convertint-se en una de les faules conspiranoiques més lesives de la història judicial valenciana.
Recta final del procés
Amb més de trenta testimonis i perits que han comparegut al llarg de la vista, la causa queda pendent de la seua sessió de tancament. Està previst que divendres que ve es reprenguen les sessions amb la presentació dels informes finals per part dels advocats defensors, moment en què el procés quedarà vist per a sentència.
