L’alcalde de Moncofa i ponent de la llei autonòmica considera que la resolució suposa «un greu revés» per a la protecció dels habitatges tradicionals del litoral i acusa l’Executiu de Pedro Sánchez de bloquejar les dues vies legislatives per garantir-ne la conservació.
L’alcalde de Moncofa i ponent de la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, Wences Alós Valls, ha qualificat de “greu revés” la sentència del ple del Tribunal Constitucional que declara inconstitucionals diversos dels preceptes fonamentals de la normativa autonòmica. La resolució respon al recurs presentat pel Govern central contra una llei que pretenia, entre altres objectius, facilitar la conservació dels històrics habitatges de la platja de Babilònia, a Guardamar del Segura, Morro de Gos a Oropesa i els poblats marítims de Moncofa i Nules, entre d’altres.
Alós Valls considera que la decisió judicial posa de manifest la «clara voluntat d’enderrocament» de l’Executiu de Pedro Sánchez, en haver estat el mateix Govern qui va recórrer els mecanismes legals impulsats des de la Generalitat per protegir els poblats marítims. En aquest sentit, ha censurat que l’anul·lació de determinats articles de la normativa valenciana supose la desaparició d’una de les principals vies de protecció de què disposaven aquests habitatges davant de les ordres de demolició.
Alhora, el ponent ha criticat durament les formes de l’Executiu central en gestionar la resolució judicial: «Lamentem haver-nos assabentat de la sentència a través dels mitjans de comunicació, sense haver-la fet arribar encara ni a la Generalitat ni a les poblacions afectades; però sí que han tingut la preocupació de traslladar-ho a la premsa, cosa que per desgràcia és la forma recurrent».
La sentència declara inconstitucionals l’article 17 i la disposició final primera quant al domini públic maritimoterrestre, a més d’anul·lar la disposició addicional quarta. Per a l’alcalde de Moncofa, aquesta decisió limita les possibilitats d’actuació de la Generalitat en matèria de conservació del patrimoni litoral i suposa un obstacle important per preservar conjunts de valor històric, cultural i etnològic com el de la platja de Babilònia.
Wences Alós Valls ha recordat que hi havia dues vies legislatives per intentar garantir la continuïtat d’aquests poblats marítims i ha acusat el Govern central d’haver obstaculitzat totes dues. La primera era la protecció contemplada a la legislació valenciana, que ha quedat parcialment anul·lada després del recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’Executiu. «Ha estat el mateix Govern qui ha anat al Tribunal Constitucional per recórrer una llei que buscava protegir aquests habitatges», ha assenyalat.
La segona alternativa, segons ha explicat, passa per modificar la Llei de Costes estatal, una iniciativa la tramitació de la qual al Congrés dels Diputats acumula importants retards. Alós Valls ha denunciat que la proposta «fa gairebé 1.000 dies que està traslladada a la Cambra Baixa i que la Mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, ha prorrogat reiteradament el termini de presentació d’esmenes durant prop de mil dies». Al seu parer, aquestes dilacions responen al temor del Govern a perdre una votació en què considera que hi ha una majoria parlamentària favorable a modificar la legislació per facilitar la conservació dels habitatges tradicionals del litoral.
Alhora, ha destacat que quatre magistrats del Tribunal Constitucional han formulat un vot particular respecte a la sentència.
Per a Alós Valls, el pronunciament del tribunal representa «un gerro d’aigua freda per a les poblacions costaneres i per a la gent que en té la propietat des de fa tants anys». El ponent de la norma ha advertit que la situació de Babilònia no és un cas aïllat, sinó que afecta a nombrosos nuclis arrelats al llarg de tota la geografia valenciana, com Morro de Gos, Torre de la Sal, Nules, Moncofa, Xilxes, Almassora, Guardamar o Dénia, «en tants i tants els valencians». La continuïtat d’aquests enclavaments ara queda compromesa seriosament per l’aplicació inflexible de la legislació estatal de costes i l’anul·lació dels mecanismes autonòmics d’empara patrimonial.
Davant d’aquest escenari, l’alcalde de Moncofa ha defensat la necessitat d’un canvi del Govern central per garantir la conservació dels “poblats marítims que formen part de la història dels nostres pobles”. Alós Valls considera que la posició mantinguda fins ara per l’Executiu fa «imprescindible un canvi de govern» si es pretén assegurar el futur d’aquests poblats marítims, ja que, segons ell, l’actuació de l’actual govern demostra que «la seua única intenció és llençar-les a terra».
