- La Unió Llauradora preveu una campanya al voltant de les 240.000 tones, llastada per les adversitats climàtiques, l’encariment dels costos i la falta d’eines fitosanitàries eficaces per a combatre el cotonet i la mosca blanca.
VALÈNCIA (27/08/2026) — El sector del caqui a la Comunitat Valenciana afronta una de les campanyes més complicades dels últims temps. Segons les previsions presentades per l’organització agrària La Unió Llauradora, la producció autonòmica d’enguany se situarà en torn a les 240.000 tones. Este volum suposa una minva aproximada del 34% respecte a la campanya precedent i es convertix en la xifra més baixa de l’última dècada, amb pèrdues que en determinades zones productores poden ser encara superiors.
Incidència agronòmica: calor, tempestes i caiguda fisiològica
El retrocés productiu es deu directament a un cicle meteorològic marcat pels extrems climàtics. El comportament fisiològic dels arbres s’ha vist alterat per una caiguda natural del fruit anormalment intensa en nombroses explotacions, la qual cosa ha generat aclarits excessius i una notable pèrdua de càrrega per arbre. A este factor s’han sumat les persistents onades de calor, que han provocat cremades per insolació —l’anomenat «planxat» de la fruita—, així com les recents tempestes de vent.
Davant d’estes incidències, La Unió ja ha sol·licitat avançar a l’1 d’agost l’inici de garanties de l’assegurança per a la resta d’adversitats climàtiques (on queda cobert el risc de vent) i ha instat la Conselleria d’Agricultura a establir una línia d’ajudes compensatòries per als agricultors amb pòlissa en vigor afectats. L’entitat advertix que el problema no sols és la falta de quilos, sinó un previsible augment dels rebutjos i una pèrdua de qualitat comercial en origen.
Pressió sobre els costos i limitacions fitosanitàries
La rendibilitat de les explotacions es troba en un punt crític per la combinació de menys collita i majors despeses operatives. L’increment de les temperatures ha obligat a augmentar la freqüència de reg, disparant el consum d’aigua junt amb els preus de l’energia elèctrica, el gasoil agrícola, els fertilitzants i els tractaments al camp. L’organització recorda que una possible millora en les cotitzacions per la menor oferta no garantirà per si sola els comptes del productor, ja que el balanç final depén del volum net comercialitzat enfront del cost real de producció.
En l’àmbit sanitari, el sector denuncia que cada vegada compta amb menys ferramentes per a contindre plagues com el cotonet (Pseudococcus longispinus) i diverses espècies de mosca blanca (Dialeurodes citri, Paraleyrodes minei i Aleurothrixus floccosus). Per això, l’organització reclama:
- Autoritzacions excepcionals: Concessió d’ús per a matèries com l’acetamiprid o el cyantraniliprole mentre no es consoliden alternatives amb eficàcia contrastada.
- Investigació aplicada: Accelerar la transferència de resultats científics al camp i aprofundir en el control biològic, advertint que la lluita biològica per si sola no pot resoldre tots els problemes fitosanitaris actuals.
Un cultiu clau per a l’economia rural
Des de La Unió subratllen el valor estratègic que el caqui ha tingut com a eix de diversificació agrària en moltes comarques valencianes, servint de complement als cítrics i actuant com a única alternativa econòmica en determinades àrees. Per a evitar la pèrdua progressiva d’este cultiu, l’organització demana una resposta decidida de les administracions i fa una crida als consumidors perquè accepten fruits amb xicotetes marques superficials en la pell, ja que es tracta d’una fruita molt sensible i estes alteracions no afecten la seua qualitat interna ni organolèptica.
