17 d’agost de 2026.- La Unió Llauradora exigeix al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, que passen de les declaracions als fets davant el fort increment de les importacions de xicotets cítrics procedents de Sud-àfrica i el progressiu afebliment de la citricultura valenciana.
L’organització reclama al ministre Cuerpo que Espanya sol·licite formalment a la Comissió Europea que avalue la situació i, si concorren les condicions previstes, active la clàusula de salvaguarda contemplada en l’Acord d’Associació Econòmica UE-SADC. Així mateix, demana revisar les concessions aranzelàries aplicables quan l’augment de les importacions puga provocar pertorbacions greus en el mercat comunitari.
Les últimes dades oficials del Ministeri d’Agricultura reflecteixen que les importacions comunitàries de xicotets cítrics sud-africans arriben ja a les 169.904 tones en la campanya 2025/26 fins a juliol, enfront de les 78.170 tones de 2020/21. Això suposa un increment del 117% en només cinc campanyes i un volum un 55,2% superior a la mitjana de les cinc campanyes anteriors. L’evolució ha sigut pràcticament contínua: 78.170 tones en 2020/21, 93.020 en 2021/22, 106.668 en 2022/23, 120.920 en 2023/24, 148.497 en 2024/25 i les actuals 169.904 tones.
En el cas de la taronja, encara que els enviaments sud-africans durant la campanya actual se situen un 3,5% per davall dels registrats en l’anterior, se situen encara en les 324.983 tones i superen en un 6,3% la mitjana de les cinc campanyes precedents. Sud-àfrica concentra, a més, al voltant del 38% de les importacions extracomunitàries de taronja de la UE durant la campanya.
LA UNIÓ considera especialment preocupant comparar aquesta evolució comercial amb la pèrdua de capacitat productiva de la citricultura valenciana. Segons les dades oficials de la Generalitat, la Comunitat Valenciana ha perdut 16.334 hectàrees de mandariner des de 2015, amb una reducció especialment acusada durant els últims anys.
L’organització precisa que el descens de la superfície citrícola respon a múltiples factors i que no pot atribuir-se exclusivament a l’increment de les importacions. No obstant això, considera que totes dues tendències evidencien una realitat que les administracions no poden ignorar, mentre la producció valenciana afronta greus problemes estructurals de rendibilitat i abandó, la presència de xicotets cítrics sud-africans en el mercat europeu s’ha més que duplicat en cinc campanyes.
«Quantes hectàrees més hem de perdre perquè la política comercial europea comence a preocupar-se també pels qui produïm ací?», planteja LA UNIÓ. L’organització reclama directament al ministre Carlos Cuerpo que utilitze el pes d’Espanya en les institucions comunitàries per a plantejar davant la Comissió Europea la utilització dels instruments de defensa comercial previstos en el propi acord amb els països de l’Àfrica meridional.
L’Acord d’Associació Econòmica UE-SADC contempla mecanismes bilaterals de salvaguarda davant increments de les importacions que provoquen o amenacen amb provocar pertorbacions greus. Per això, LA UNIÓ considera que l’evolució de les entrades de cítrics sud-africans justifica, com a mínim, que Espanya sol·licite formalment a Brussel·les una avaluació immediata de la situació.
LA UNIÓ interpel·la igualment al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, perquè la Generalitat, com a administració de la principal zona citrícola espanyola, reclame públicament al Govern d’Espanya i a la Comissió Europea la utilització dels mecanismes comercials disponibles quan concórreguen les condicions establides.
«Cuerpo té les competències i Barrachina representa a la principal zona citrícola d’Espanya. Cadascun des de la seua responsabilitat ha de deixar de ser espectador. Els llauradors ja no necessiten més declaracions dient que els cítrics valencians són els millors del món o que el sector és estratègic. Necessitem decisions polítiques que ajuden a evitar que continuen desapareixent explotacions», assenyala LA UNIÓ.
L’organització adverteix que la inacció política contribueix al progressiu afebliment i desestructuració del sector citrícola, amb conseqüències sobre les explotacions agràries, l’ocupació, l’activitat econòmica de les comarques productores i el manteniment del territori.
«Els responsables polítics tenen les dades damunt de la taula. Quan es coneix el problema, existeixen instruments per a actuar i any rere any no s’utilitzen, la inacció política també té conseqüències», critica LA UNIÓ.
A la situació comercial se suma, un altre element especialment sensible. Sud-àfrica és un país on són presents plagues i malalties de quarantena inexistents actualment en la citricultura valenciana. Entre gener i juliol d’enguany s’han registrat 15 intercepcions de Phyllosticta citricarpa, fong causant de la taca negra dels cítrics, en enviaments procedents de Sud-àfrica, enfront de les huit registrades durant el mateix període de 2025. Això suposa un increment del 87,5%.
L’organització considera que l’evolució de les intercepcions de Thaumatotibia leucotreta, coneguda com a falsa arna, demostra, per contra, que l’establiment de majors exigències fitosanitàries pot contribuir a reduir el risc.
«Europa ha demostrat amb la falsa arna que quan existeix voluntat de protegir la producció comunitària es poden imposar majors garanties. No entenem per què davant la reiteració d’intercepcions de taca negra no s’actua amb la mateixa determinació», assenyala LA UNIÓ.
L’organització considera especialment incoherent que els llauradors europeus hagen de produir amb cada vegada menys eines fitosanitàries i afrontar majors exigències ambientals i burocràtiques mentrestant, simultàniament, augmenta l’entrada de productes procedents de països on són presents organismes de quarantena que Europa tracta precisament de mantindre fora del seu territori.
«No demanem privilegis. Demanem coherència. Si Europa considera necessàries unes exigències molt elevades per als seus llauradors, ha de mostrar la mateixa exigència amb allò que importa. Això és reciprocitat; el contrari és competir amb les mans lligades», assegura el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris.
Peris indica que «Europa té instruments comercials i fitosanitaris. Espanya té capacitat per a exigir que s’utilitzen i la Generalitat té l’obligació de defensar davant Madrid i Brussel·les a la principal citricultura de l’Estat. Mentre els uns i els altres es passen la responsabilitat, els qui desapareixen són els productors. I una explotació que tanca difícilment torna a obrir».
