Demana que es mantinguen en el llistat plagues que ja han demostrat un elevat impacte i altres també rellevants pel seu risc agronòmic i econòmic en la conca mediterrà La Unió Llauradora denuncia que el pressupost anual de la Comissió Europea destinat a mesures fitosanitàries només va ser de 8 milions d’euros en els dos últims exercicis coneguts -2023 i 2024-, dels quals uns 6 milions, aproximadament el 75% d’eixa quantitat, es va assignar a plagues prioritàries.
L’organització ha demanat un augment pressupostari i algunes clarificacions sobre el llistat de plagues prioritàries a la UE a través d’un escrit dirigit al director general de la DG Sante, Bernard Van Goethem.
Servisca com a exemple que la gestió del brot de Xylella fastidiosa (una plaga prioritària) a la província d’Alacant ha requerit d’inversions pròximes als 7,5 milions d’euros anuals, la qual cosa posa de manifest la magnitud dels recursos necessaris per a contindre eficaçment aquest tipus d’amenaces.
Per a sectors com la citricultura -caracteritzats per cultius permanents, elevada exposició al comerç internacional i gran sensibilitat a restriccions fitosanitàries-, la classificació com a plaga prioritària constitueix una eina essencial de prevenció i no únicament com a reacció.
Així mateix, el reconeixement com a plaga prioritària reforça la base tècnica i jurídica de la Unió Europea per a justificar mesures addicionals de mitigació del risc enfront de tercers països quan siga necessari, contribuint a protegir la sanitat vegetal europea mitjançant un enfocament preventiu.
LA UNIÓ valora de manera positiva la confirmació de la DG Sante que les plagues avaluades continuen regulades com a plagues de quarantena en la Unió i que es mantinguen les actuals mesures de protecció fitosanitària. No obstant això, planteja algunes consideracions addicionals perquè si bé jurídicament totes les plagues de quarantena estan subjectes a prohibició d’introducció i a obligacions d’erradicació, l’experiència pràctica demostra que l’estatus de plaga prioritària comporta diferències substancials en termes de prevenció, vigilància i capacitat real de resposta.
En particular, les plagues classificades com a prioritàries impliquen programes de vigilància anual obligatòria en tots els Estats membres, elaboració de plans de contingència específics i exercicis periòdics de simulació, accés preferent a finançament de la Unió Europea per a activitats de monitoratge, erradicació i investigació, major coherència i coordinació entre Estats membres enfront d’amenaces transfrontereres. Per contra, en el cas de plagues de quarantena no prioritàries la vigilància es realitza amb caràcter pluriennal, la qual cosa pot retardar la detecció precoç.; les actuacions depenen en grau més alt dels recursos nacionals, generant respostes desiguals, la disponibilitat de finançament europeu és limitada, la qual cosa dificulta estratègies preventives homogènies.
Per tot això, LA UNIÓ ha sol·licitat que en el procés d’actualització del llistat de plagues prioritàries es mantinguen aquelles que ja han demostrat un elevat impacte sobre la citricultura europea, com ara Candidatus Liberibacter spp. (HLB), Phyllosticta citricarpa, Thaumatotibia leucotreta i Xylella fastidiosa. Així mateix, que s’avalue favorablement la inclusió com a prioritàries d’altres plagues rellevants per al sector, com Xanthomonas citri i determinades mosques de la fruita no europees, atenent el seu risc agronòmic i econòmic en la conca mediterrània.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, considera que “estem convençuts que un enfocament preventiu sòlid resulta bastant més eficaç i menys costós que la gestió de crisis fitosanitàries una vegada establides, especialment en un mercat interior sense fronteres biològiques”.
Peris indica que “el sector afronta una entrada constant de plagues i malalties derivada del comerç global, mentre que els protocols d’importació es revelen insuficients i els controls fronterers manquen de l’eficàcia necessària. La investigació, els programes de control i els estudis orientats a intervindre i reduir pèrdues requereixen així d’una dotació pressupostària considerablement major que l’actual”.
