La Unió Llauradora ha sol·licitat al Govern d’Espanya que reclame davant el Consell i Comissió Europea, en el cas que s’aprove l’acord UE-Mercosur, un contingent anual de cítrics en fresc d’eixos països de 239.000 tones i de 499.000 de cítrics per a indústria, així com un aranzel corrector del 15% en el cas de superar eixos volums. No obstant això, l’organització reitera el seu rebuig frontal a l’acord comercial entre la UE i Mercosur i adverteix que la seua possible aplicació provisional, mentre està pendent el dictamen del Tribunal de Justícia de la UE, seria letal encara amb mesures correctores per al sector citrícola europeu i valencià.
L’acord UE–Mercosur reconeix l’existència de productes sensibles i estableix per a alguns d’ells contingents aranzelaris i mecanismes de protecció (arròs, mel, boví, aviar). No obstant això, els cítrics, malgrat ser un sector clarament sensible i estratègic per a diverses regions productores europees, no compten amb cap contingent específic, la qual cosa suposa una incoherència interna del propi acord. Aquesta manca resulta especialment greu en el context actual, marcat per la sol·licitud de dictamen al TJUE per part del Parlament Europeu, el debat sobre una possible aplicació provisional de l’acord i l’acumulació d’efectes d’altres acords comercials ja en vigor. Tot això reforça la necessitat d’oposar-se a l’acord, tal com propugna LA UNIÓ, i no d’accelerar la seua entrada en vigor com pretén el Govern espanyol i la presidència de la Comissió Europea.
Les importacions mitjanes de cítrics en fresc procedents del Mercosur se situen entorn de 239.000 tones anuals, a les quals ha d’afegir-se l’efecte acumulatiu d’altres acords comercials, especialment el d’Associació Econòmica entre la UE i els Estats de l’Àfrica Meridional, sobretot de Sud-àfrica, les importacions mitjanes del qual a la UE arriben aproximadament a 794.500 t. anuals entre 2020 i 2024, i 954.490 tones entre gener i octubre de 2025. El mercat europeu no pot absorbir indefinidament aquests volums sense provocar pertorbacions greus, especialment quan les importacions coincideixen amb els primers mesos de la campanya europea (setembre–novembre).
Si s’aplicara als cítrics en fresc un tractament similar a l’atorgat a altres productes sensibles, seria imprescindible, com a mínim, eixe contingent anual equivalent a les importacions mitjanes actuals (239.000 t), així com l’aplicació d’un aranzel corrector del 15% una vegada superat aquest volum i un mecanisme mensual de protecció en els mesos més sensibles. “El fet que ni tan sols aquestes mesures bàsiques estiguen contemplades en l’acord posa en relleu fins a quin punt el sector citrícola ha sigut sacrificat com a moneda de canvi”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
En el cas dels cítrics transformats, la situació és pitjor. El bloc Mercosur, i en particular el Brasil, domina estructuralment el mercat europeu del suc, amb importacions mitjanes pròximes a les 900.000 tones anuals, arribant en alguns exercicis, com 2023, més d’1.050.000 tones. El 70% del suc de taronja que es consumeix a tot el món procedeix del Brasil. Aquest producte no és considerat sensible en l’acord, malgrat que la indústria transformadora europea absorbeix aproximadament el 20% de la producció citrícola, actua com a mecanisme essencial de regulació de l’oferta en fresc i sosté ocupació i activitat econòmica en zones productores. Cada any es retiren a Espanya del mercat en fresc per a suc entre 650.000 i 850.000 t. La liberalització addicional d’aquest mercat desestabilitzaria greument eixa funció reguladora del mercat en fresc i valorizadora de la collita, evidenciant novament que l’acord no respecta l’equilibri del mercat ni els objectius de la PAC.
Un dels dèficits més greus de la política comercial europea és la falta d’una avaluació de l’impacte acumulatiu dels acords. El sector citrícola europeu s’enfronta simultàniament a l’acord UE–SADC (Sud-àfrica), acord UE–Egipte i ara l’acord UE–Mercosur. Analitzar cada acord de forma aïllada oculta l’impacte real sobre els preus, renda agrària i viabilitat de les explotacions, i reforça la necessitat d’oposar-se a l’acord UE–Mercosur.
Peris creu que “el Govern d’Espanya ha d’utilitzar tots aquests arguments tècnics i jurídics per a oposar-se a l’acord i rebutjar qualsevol intent d’aplicació provisional de l’acord, especialment mentre estiga pendent el dictamen del TJUE, alhora que hauria d’intentar un front comú amb altres Estats membres productors que comparteixen aquestes preocupacions”. “Aquest acord, tal com està concebut, no és compatible amb la defensa del sector citrícola europeu, ni amb el manteniment d’una agricultura viable, equilibrada i socialment sostenible. El fet que siga necessari plantejar mesures correctores de gran importància demostra que el problema no és tècnic, sinó estructural”, conclou el secretari general de LA UNIÓ.
