La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que l’acord de la UE amb els països de Mercosur possibilitarà que es duplique l’entrada de mel als mercats europeus amb aranzel zero. Precisament, un dels sectors altament sensibles en la Comunitat Valenciana davant la liberalització comercial amb Mercosur és l’apicultura.
En els productes considerats sensibles com la mel, la UE no obri el mercat de manera il·limitada, sinó mitjançant contingents aranzelaris. Per a la mel es planteja un contingent anual màxim de 45.000 tones amb aranzel zero als cinc anys i l’actual és del 17,3%. Fins a setembre de 2025 s’havia importat des de Mercosur a la UE un total de 20.390 tones (16.923 t. des de l’Argentina). D’aquesta quantitat ,3.515 tones van arribar a Espanya. En tot l’any 2024 les xifres van ser de 23.630 tones en tota la UE i de 5.416 a Espanya. Per tant, segons LA LA UNIÓ existeix un important marge d’enviaments fins a arribar a les 45.000 tones del contingent que podrien entrar a la UE amb aranzel 0%.
Cal assenyalar que Mercosur agrupa potents països agroexportadors amb uns costos de producció molt inferiors, exigències fitosanitàries més laxes, menors requisits i obligacions en matèria de sanitat apícola, exigències ambientals i laborals més baixes i una capacitat d’exportació massiva.
El sector apícola de la Comunitat Valenciana pateix ja una forta competència exterior i problemes de rendibilitat. En la campanya 2024/2025, es va produir una nova recessió dels preus, més marcada en la mel a granel que en la mel envasada. L’entrada de mel a baix preu des de Mercosur pot agreujar encara més la crisi del sector i accelerar l’abandó de l’activitat.
Carles Peris, secretari general de La Unió Llauradora i Ramadera, assenyala que “la Comissió Europea aposta per fer campanyes de suport a les abelles d’una banda i per l’altra permet l’entrada de més mel de fora per a afonar als seus apicultors, en una clara mostra d’hipocresia total”.
LA UNIÓ proposa que es reforcen els controls de traçabilitat, qualitat i etiquetatge de la mel importada i també una retallada del contingent fins a les 22.500 tones. Es tracta d’un mal acord que hauria de revisar-se i que contemplara únicament eixe contingent lliure d’aranzel, que és la mitjana aproximada d’importacions de les tres últimes campanyes i la meitat del contingent previst de 45.000 tones. La mel a més permet emmagatzemar-se durant prou més temps que un producte fresc i caldrà vigilar les distorsions de preu o el creixement de les importacions per a iniciar una possible investigació i aplicar les clàusules de salvaguarda contemplades per a veure si són eficients.
Les importacions de mel de tercers països segueixen a l’alça. En 2024, els Estats membres de la UE van importar 174.687 tones de mel, per 163.700 en 2023, la qual cosa suposa un augment de més del 6%. Des de 2013 s’ha produït un augment de les importacions del 29%. Els principals països dels quals importa la UE són la Xina, Ucraïna i l’Argentina.
Espanya és un dels principals importadors de mel dins de la UE. Les importacions van arribar en 2024 a les 35.572 tones de mel, amb un augment del 13% sobre 2023 que van ser de 31.405 Tm. Als països anteriorment esmentats cal sumar a Portugal que és el nostre principal proveïdor en realitzar un procés de triangulació i comprar mel xinesa barata i revendre-la a Espanya, devaluant el mercat.
LA UNIÓ assenyala que la majoria de les nostres mels destaquen per la seua diversitat floral, qualitat organolèptica i tindre una traçabilitat completa des de l’apicultor fins al consumidor. D’altra banda, les importades es comercialitzen en mescles de diversos orígens, la qual cosa dificulta conéixer la seua procedència i es tracta en molts casos de mels adulterades o ultrafiltrades, amb pèrdua de pol·len i propietats naturals.
Carles Peris insisteix en la necessitat de reciprocitat dels productes importats i els europeus. “Les nostres mels estan subjectes a una estricta normativa sanitària i alimentària per part de la UE, amb controls sobre residus, tractaments veterinaris i processos d’extracció, No obstant això, competeixen amb altres més barates i produïdes sota condicions menys exigents, la qual cosa afecta tant la qualitat percebuda com a la sostenibilitat econòmica del sector apícola valencià”.
La Comunitat Valenciana té 2.513 explotacions apícoles (2.396 transhumants i 117 prestatges), 264.333 ruscos censats i concentra quasi el 14% de la producció de mel d’Espanya. L’apicultura és fonamental per a la biodiversitat perquè garanteix la pol·linització, un procés clau per a la reproducció de plantes silvestres i cultius agrícoles.
