La Unió Llauradora, amb el seu secretari general Carles Peris al capdavant, ha traslladat aquests dies a Brussel·les a les institucions europees -Comissió Europea a través de la DG SANTE-, -Parlament Europeu a través de la seua Comissió d’Agricultura- i la Federació de Consumidors Europeus la urgent necessitat de modificar la normativa perquè l’arròs comercialitzat a la Unió Europea indique de manera obligatòria el país de cultiu en l’etiqueta. La ronda de reunions s’ha produït gràcies a les gestions realitzades per l’eurodiputat valencià de Compromís, Vicent Marzà, qui ha acompanyat a la delegació de LA UNIÓ en la seua visita.
L’informe de l’organització analitza la normativa vigent, exposa els efectes negatius del sistema actual i proposa una modificació concreta del reglament per a esmenar aquesta llacuna jurídica. En l’actualitat, l’arròs comercialitzat a la UE pot envasar-se a Espanya o qualsevol país de la Unió Europea, encara que haja sigut cultivat fora, sense que el consumidor ho sàpia. Aquesta opacitat en l’etiquetatge perjudica greument els productors valencians, que veuen com l’arròs importat, produït amb menys garanties i a menor cost, facilita la competència deslleial amb tercers països, afona els preus en el camp i limita el dret del consumidor a una informació veraç i clara.
La proposta de LA UNIÓ, presentada a Brussel·les, és que s’elabore un reglament delegat específic per a l’arròs, que obligue a declarar el país de cultiu en l’etiquetatge, independentment del lloc de transformació o envasament. Aquesta mesura és imprescindible per a garantir la transparència, la traçabilitat real, la protecció del consumidor i la competitivitat del sector productor europeu. En aquest sentit, LA UNIÓ ha denunciat a Brussel·les que la UE exigeix l’origen en productes com les fruites i hortalisses, carn, mel o oli, però no en l’arròs, la qual cosa suposa una discriminació injusta per al sector arrosser valencià perquè “la falta de transparència impedeix al consumidor triar amb informació real i trenca el vincle de confiança entre productor i consumidor”.
L’informe presentat per LA UNIÓ en institucions comunitàries reclama així la modificació normativa corresponent perquè obligue a indicar el país o països de cultiu en l’etiqueta de l’arròs, seguint el model d’altres productes alimentaris. “Exigim a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que acaben amb aquesta injustícia. El consumidor té dret a saber d’on ve l’arròs que compra i el llaurador valencià mereix competir en igualtat de condicions. Sense transparència, la traçabilitat és una il·lusió i la supervivència del sector està en perill.”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
LAUNIÓ anima als consumidors a mirar sempre l’etiquetatge i exigir que s’indique clarament el país de cultiu de l’arròs. “Només així podrem defensar el producte valencià, la qualitat i la seguretat alimentària a Europa” indica Peris, qui insisteix que “l’adopció d’un reglament delegat específic per a l’arròs, que obligue a declarar el país de cultiu en l’etiquetatge, constitueix una mesura imprescindible perquè la normativa europea complisca el seu objectiu de protegir el consumidor i al productor. És necessari assegurar una traçabilitat real del producte per a reforçar la confiança en la cadena alimentària i contribuir a la sostenibilitat i competitivitat del sector arrosser europeu”, conclou Peris.
L’arròs és un cultiu estratègic en diverses regions europees, tant per la seua importància econòmica com per la seua funció mediambiental en zones d’alt valor ecològic com a aiguamolls, marenys i deltes. Malgrat aquesta rellevància, l’etiquetatge actual de l’arròs a la UE no obliga a informar sobre el seu país d’origen, excepte en els casos en què puga induir-se a error o quan el producte estiga emparat per una DOP o IGP. És comú trobar en els lineals dels supermercats arrossos envasats en països europeus com Espanya, que provenen de tercers països (Vietnam, el Pakistan, l’Índia, Cambodja, l’Uruguai, Myanmar, entre altres), sense que s’esmente explícitament el seu país de cultiu ni el seu origen real. Aquestes pràctiques aprofiten la possibilitat d’indicar només el nom de l’envasador i la seua adreça, com per exemple envasat per X, València, Espanya; imatges neutres o confuses (barraca típica valenciana, fallera, etc.) i marques comercials registrades amb noms que suggereixen un origen europeu. Aquest tipus d’etiquetatge compleix formalment amb la normativa, però en la pràctica fomenten l’opacitat del mercat i poden induir a error als consumidors que assumeixen, de manera implícita, que l’arròs és d’origen nacional o comunitari.
