Una de les causes de la minva dels aforaments és el baix rendiment d’estes plantacions envellides
La Unió Llauradora reclama a la Conselleria d’Agricultura un pla de reconversió citrícola per a pal·liar l’envelliment de les plantacions a través de la implantació de les varietats comercials més demandades, la possibilitat d’introduir nous patrons de l’IVIA més resistents a la sequera o millor adaptats al canvi climàtic i l’eliminació dels problemes derivats de la pol·linització creuada (pinyolà) que es porta arrossegant des de fa molt temps.
L’organització considera imprescindible aquesta mesura de suport, dotada amb un pressupost suficient d’almenys 2 milions d’euros per a enguany i que des de LA UNIÓ es va presentar en forma d’esmena als grups parlamentaris de les Corts, per a garantir la viabilitat del sector citrícola valencià i assegurar la seua adaptació a les exigències del mercat. No obstant això, mentre aquesta no va ser acceptada, VOX i PP van presentar una esmena d’aproximació al pressupost 2025 de Conselleria d’Agricultura durant la seua tramitació en les Corts on van acordar establir una ajuda per a subvencionar el canvi varietal citrícola i dotat amb una quantitat insuficient de només 300.000 euros.
Cal assenyalar que el sector citrícola valencià ha experimentat una preocupant reducció de la producció en les últimes dècades. Fa 25 anys, la producció era de 3.602.125 tones, mentre que fa 10 anys es va reduir a 3.178.687 tones i l’última campanya va ser de 2,7 milions de tones, la qual cosa representa una reducció de més del 23% en els últims 25 anys.
D’altra banda, la superfície citrícola en 2024 era de 153.623 hectàrees. L’any 2000 era de 191.551 hectàrees. Per tant, en 25 anys s’han perdut 37.928 hectàrees, el 19,80%, és a dir una cinquena part de la superfície citrícola de la Comunitat Valenciana. Paral·lelament, les xifres indiquen que aproximadament un 35% de la superfície citrícola valenciana té una edat superior als 25 anys i faria falta eixe pla de reconversió per a cobrir tota aquesta superfície.
Així mateix, cal ressaltar que el nombre de plançons de cítrics venuts ha caigut lleugerament en els últims anys, reflex de l’estancament o retrocés de la superfície citrícola, especialment en zones tradicionals. Més del 70% dels plançons venuts a Espanya es destinen a la reposició d’arbres vells o canvi varietal, no a noves plantacions extensives.
Les principals causes de tot aquest retrocés en el sector citrícola són la baixa rendibilitat perquè els preus que perceben els productors són insuficients per a cobrir els costos de producció que han augmentat significativament. A això se suma un increment en les plagues que requereixen un major control. També és degut a l’envelliment dels arbres i falta de renovació. La baixa rendibilitat impedeix als citricultors reinvertir en la modernització de les plantacions i a més l’edat avançada de molts productors dificulta el relleu generacional.
D’altra banda, hi ha massa varietats obsoletes i està el problema de la pol·linització creuada. Encara hi ha varietats que generen fruita amb llavors a causa de la pol·linització creuada, fet que afecta negativament la seua comercialització, ja que els consumidors prefereixen fruita sense llavors. És important superar d’una vegada per sempre el problema de la pinyolà amb canvis de varietats polinizadoras per unes altres que no ho siguen per a aconseguir una citricultura més adaptada a les demandes del mercat.
Cal assenyalar a més que aquesta mesura s’emmarca en l’acord de 25 de febrer entre la Conselleria d’Agricultura, les organitzacions agràries i les cooperatives per a abordar aquest problema i on diu textualment que “les plantacions de cítrics amb varietats que provoquen pol·linització creuada podran acollir-se a una línia de reconversió varietal específica per a eliminar aquest problema entre els anys 2025 i 2026.
