La PAC desapareix com a política pròpia per a integrar-se en un mega-fons al costat d’ocupació, migració, cohesió o defensa
La Unió Llauradora i Ramadera critica que el nou Marc Financer Pluriennal de la Comissió Europea, presentat aquesta setmana per la presidenta, Úrsula Von der Layen, liquide la Política Agrària Comuna (PAC) i convertisca la suficiència alimentària de la ciutadania en una moneda de canvi per armes i fronteres.
En aquest sentit, l’organització rebutja amb rotunditat la proposta de la Comissió Europea sobre el nou Marc Financer Pluriennal 2028-2034, una aberració pressupostària i política que dilapida dècades de construcció europea en el medi rural. El volum de despesa compromesa per a la PAC en el període de programació 2028-2034 seria de 295.699 milions d’euros; el que representa 90.067 milions d’euros menys, el que suposa una retallada del 23,4%.
El text presentat aquesta setmana no és una simple reestructuració financera, sinó l’acta de defunció de la PAC, tal i com es coneix en l’actualitat. En lloc de reforçar una política estratègica que garanteix aliments de qualitat, sostenibilitat ambiental, biodiversitat i ocupació als nostres pobles, la Comissió ha decidit sacrificar l’agricultura per a unflar la despesa en seguretat, defensa i control de fronteres.
Amb la nova proposta, la PAC perd la seua identitat, ja que desapareix com a política pròpia per a integrar-se en un mega-fons al costat d’ocupació, migració, cohesió o defensa. Brussel·les vol convéncer que això “simplifica”, però l’única cosa que “simplifica” és la retallada amb una tisorada brutal sobre el pressupost actual. Aquest atac institucional vulnera a més l’Article 38 del Tractat de Funcionament de la UE, que obliga a mantindre una política agrària comuna amb entitat pròpia. En el seu lloc, ens volen ficar en una ruleta pressupostària on l’agricultura competirà amb l’OTAN pels fons europeus i ja se sap qui guanya.
La proposta introdueix també noves condicionalitats macroeconòmiques i polítiques per al desemborsament de fons, que s’afegiran a les condicionalitats ja existents a nivell d’explotació, la qual cosa introdueix una tremenda inseguretat per al llaurador i ramader. “Les ajudes podran dependre no de fer bé el nostre treball i complir els requisits que ens exigeixen”, apunta Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, “sinó fins a que es respecten els drets humans o l’estat de dret”. LA UNIÓ es pregunta si els llauradors i ramaders pagaran també els problemes que generen els polítics i qui decidirà això.
I com a colofó, es permetrà als governs transvasar fons d’agricultura a altres polítiques “segons necessitats”, és a dir, quan hi haja una crisi migratòria, sanitària o militar, els diners pot eixir dels fons per al camp. En el cas de la Comunitat Valenciana, això no és teoria. Ja se sap el que significa competir amb altres polítiques. En el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per exemple, l’agricultura va rebre un miserable 2,4 %. Si ara es depén del mateix model per al futur de la PAC, caldrà dir adeu a l’estabilitat dels suports agraris.
Aquest colp arriba a més quan es necessiten més certeses per al relleu generacional, la lluita contra la despoblació rural i la garantia d’aliments de proximitat. La proposta de Brussel·les condemna als joves a abandonar el camp i als nostres pobles a envellir en silenci.
LA UNIÓ exigeix al Govern d’Espanya i als seus representants en el Parlament Europeu que no permeten aquesta barbaritat. Això no es pot “modificar ni negociar i cal rebutjar de pla aquesta proposta i defensar amb fermesa una PAC forta, diferenciada, estable i amb pressupost suficient”.
“La Comissió ha ignorat totes les mobilitzacions de l’any passat i ara respon amb retallades, confusió burocràtica i menystinc polític. Si volen més tractors als carrers, els tindran. Però que no diguen tan bon punt no van ser advertits”, conclou Carles Peris.
