La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que en només cinc anys -de 2020 a 2024- han desaparegut en la Comunitat Valenciana 61 explotacions d’oví i caprí de llet, un 40% d’aquestes, per la qual cosa és necessari segons el parer de l’organització un major suport per al sector i salvar els projectes actuals que encara existeixen.
Mentre l’any 2020 hi havia 152 explotacions, en 2024 a penes quedaven 91. Quant a places s’han perdut en eixe període un total de 31.480 ovelles i cabres de llet, un 35%. La desaparició és superior en ovelles que en cabres. En 2020 hi havia 35.262 places d’ovelles de llet, per 11.242 en 2024 (-24.020 i un descens del 68%). Pel que fa a cabres de llet, en 2020 es comptabilitzaven 54.485 i en 2024 hi havia 47.025 (-7.460 i una baixada del 14%.
Respecte al preu de la llet d’ovella durant abril, es va situar de mitjana nacional en 1,202 €/l, la qual cosa suposa una baixada de 0,061 €/l respecte al mes anterior i un 21,08% inferior al preu d’abril de 2024.
Pel que respecta al caprí, el preu a l’abril es va situar de mitjana nacional en 0,925 €/l, la qual cosa suposa una baixada de 0,045 €/l en relació amb el mes anterior i un 3,12% més del registrat a l’abril de l’any passat.
Davant aquesta situació, LA UNIÓ reclama el suport de les Administracions per a mantindre en peus les 91 explotacions que queden en la Comunitat Valenciana, la major part situades en zones d’interior desfavorides. És el cas per exemple d’Enrique López, un pastor de LA UNIÓ de Sot de Ferrer (Alt Palància) que l’any 2022 va fer un canvi en la seua vida i va crear una empresa familiar: Formatgeria Serbogar.
Amb 150 cabres de la raça murcià-granadina en l’actualitat i, a causa de les cada vegada majors dificultats per a vendre la llet, va decidir tancar el cercle, deixar de vendre a tercers i apostar per elaborar de manera pròpia formatges i altres derivats lactis amb la llet de la seua granja que ven en zones de proximitat.
Amb la llet recentment munyida ara, al costat de la seua dona i els seus dos fills, elaboren formatges frescos dos dies a la setmana, però també han diversificat i elaboren formatges tendres i semicurats i fins i tot brull, llet fresca, iogurt natural i quallada.
LA UNIÓ sol·licita un augment en els pressupostos de la Generalitat en les ajudes a la competitivitat ramadera. També reclama a la Conselleria i al Ministeri d’Agricultura que fomenten la ramaderia extensiva sostenible realitzada per persones ramaderes professionals com és el cas d’Enrique López.
Aquesta activitat, a més de contribuir positivament al medi ambient, ha de ser econòmicament rendible per a fixar la població en el medi rural, garantint la sostenibilitat del sector i la conservació del paisatge i la biodiversitat.
