L’àlbum va suposar l’inici de la carrera amb el seu nom i li va obrir les portes de la seua segona gira per Mèxic.
La remasterització inclou dues versions de Gabinete Caligari i Morcillo.
Miguel Verchili ha decidit celebrar el desé aniversari de la publicació del seu disc Des del desterrament (Lemon Songs) amb una reedició que afegeix dos bonus tracks al material editat l’any 2015. Aquest àlbum va suposar el debut del músic castellonenc amb el seu nom després de la llarga etapa al capdavant de Club964. Amb motiu d’aquesta rodona efemèride, Verchili ha considerat que era una bona oportunitat per recuperar un període concret de la seua carrera musical, i també de la seua vida.
Juntament amb la remasterització de les set cançons originals, Des del desterrament (X aniversari) inclou les adaptacions per part de Verchili de La sangre de tu tristeza, de Gabinete Caligari, portada a un terreny més fronterer; i Pequeño mamón, del rocker castellonenc Morcillo, amb una sonoritat de tango mediterrani. Ambdues versions estaven pensades per a sengles “discos homenatge” als grups esmentats que finalment no van ser editats. Juan Carlos Tomás s’ha encarregat ara de remasteritzar tot el material a La Seta Azul de Benicàssim.
Des del desterrament va nàixer com a conseqüència d’un trasllat laboral a Gandia, una circumstància que va trasbalsar la vida de Miguel Verchili, qui alhora ho va percebre com una bona oportunitat per aventurar-se en un projecte diferent a Club964, grup que va formar l’any 2002. L’electricitat va donar pas a sons acústics i instruments com clarinet, fiscorn i trompetes, amb arranjaments a càrrec del també baixista Pere Safont.
Segons comenta el mateix Verchili, “el desterrament no suposa anar-te’n a un país llunyà. Pots sentir-te així al costat de casa teua. Aquell moment de crisi existencial em va portar a fer un disc en què parle a cor obert de tot allò que em va allunyar de la meua llar. Diuen que la crisi equival a oportunitat. I és el que ocorre amb Des del desterrament. La cançó que l’obri, Brinde, suposa acceptar i celebrar els errors comesos, allò que no està bé i et fa mal, però que alhora et fa créixer”.
Mirant enrere una dècada, Verchili es recorda com “algú bolcat en la música, anant un any després de gira per Mèxic (per segona vegada). La cançó Ya me cansé em va tornar a obrir la porta de Mèxic per eixa barreja de ranxera i aire mediterrani. Aleshores no tenia una filla i la meua vida era diferent. Cada tema del disc era una estampa d’aquell moment. Tancava el disc Antes de limpiar mis botas, una declaració de principis sobre allò que em queda per fer abans de marxar definitivament”.
Ara, per posar imatges al disc, Verchili ha decidit publicar el videoclip del tema Cuando el sentido común dejó de ser común. Una cançó relaxada però crítica d’autoafirmació personal enfront d’aquells que intenten imposar les seues regles.
Però alhora que celebra l’aniversari, aquesta reedició de Des del desterrament té un altre sentit, que explica el mateix Verchili: “És com un pont. Durant els últims cinc anys m’he decantat per l’electrònica, que s’ha traduït en el disc Distancias. No puc estar molt de temps fent el mateix i durant aquesta etapa de Distancias vaig tornar a la composició més de cantina. Notava que les meues arrels em cridaven a crits des de dins. Aquest disc del X aniversari cobrirà aquest període fins que presente les noves cançons, amb poc a veure amb el que he estat fent aquests últims anys. En aquests moments, em trobe treballant amb un productor i donant-los forma per veure cap a on (quin tipus de cantina) ens porten”.
En la gravació de Des del desterrament van participar: Miguel Verchili (veu, guitarres acústiques i espanyoles, colps i percussions lleugeres), Pere Safont (baixos, guitarres acústiques i espanyoles solistes, mandolina i clarinet), Pep Navarro (percussions), Josep Bellés (trompeta i fiscorn), Fernando Mallach (trompeta) i Rosa Meseguer (veus i cors), més les col·laboracions de Toni Porcar (guitarres acústiques, fingerpicking i slide), Juan-Pe García (guitarra tanguera i elèctrica), José Galindo (harmònica), Jesús Gimeno (percussions) i Álvaro Sales (tuba). Per a les versions, a més dels citats, també han col·laborat: Saúl Herrero (bateries i percussions) i Carles Romero (bombardí).
Produït per Juan Carlos Tomás i Miguel Verchili a La Seta Azul (Benicàssim), on s’ha remasteritzat.
