{"id":848,"date":"2024-05-27T18:40:31","date_gmt":"2024-05-27T16:40:31","guid":{"rendered":"https:\/\/elcafedepipa.com\/?page_id=848"},"modified":"2024-05-27T19:37:19","modified_gmt":"2024-05-27T17:37:19","slug":"manual-destil","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/manual-destil\/","title":{"rendered":"Manual d’Estil"},"content":{"rendered":"\n

INDEX: 0- Introducci\u00f3: C\u00f2di etic 1- Caracter\u00edstiques del llenguatge radiof\u00f2nic. 2- Els Espais informatius. 3- G\u00e8neres informatius radiof\u00f2nics. 4- La retransmissi\u00f3 d’esdeveniments informatius. 5- G\u00e8neres d’opini\u00f3. 6- La participaci\u00f3 dels o\u00efdors en els espais informatius. 7- El llenguatge en els textos informatius. 8- El llenguatge. 9- Glossari, Protocol I Tractament politic. 10- Q\u00fcestions de sensibilitat social.<\/strong><\/p>\n\n\n\n


0- Introducci\u00f3:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Codi Etic El nostre objectiu \u00e9s crear valor de forma sostenible en l’exercici de les nostres activitats per a la societat, els ciutadans, els nostres clients, els nostres treballadors, els accionistes de la societat i els altres grups d’inter\u00e9s, prestant un servici de qualitat, per mitj\u00e0 d’actuacions respectuoses amb el medi ambient, afavoridores d’una societat m\u00e9s justa, pac\u00edfica, integradora i igualit\u00e0ria, sense importar sexe, \u00e8tnia, religi\u00f3, opini\u00f3 o qualsevol altra condici\u00f3, duent a terme actuacions que contribu\u00efsquen a l’eliminaci\u00f3 de barreres de col\u00b7lectius amb discapacitats, a la igualtat d’oportunitats entre dones i h\u00f2mens i a la defensa dels drets de tots els col\u00b7lectius, en especial aquells m\u00e9s sensibles a la marginaci\u00f3, i generant ocupaci\u00f3 i riquesa en el seu entorn i considerant als seus treballadors un actiu estrat\u00e8gic, fomentant el seu desenrotllament, formaci\u00f3 i mesures de conciliaci\u00f3, i afavorint un bon entorn de treball i la igualtat d’oportunitats efectiva, com aix\u00ed es reflecteix en els estatuts de Comunicaci\u00f3n Plana Baixa, S.L.U. en el seu objecte social: \u201cconsidera desde su fundaci\u00f3n un reto trabajar a favor de la igualdad de hombres y mujeres, garantizar el principio de igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, la implantaci\u00f3n de la igualdad de g\u00e9nero y el desarrollo de actuaciones dirigidas a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres. Tambi\u00e9n cuenta entre sus objetivos, en caso de que se proceda a la subcontrataci\u00f3n, favorecer que se haga con entidades sociales o sin \u00e1nimo de lucro. Tambi\u00e9n persigue como criterio de actuaci\u00f3n, facilitar la integraci\u00f3n social y laboral de las personas con discapacidad y de otros colectivos de poblaci\u00f3n especialmente desfavorecidos\u201d La nostra r\u00e0dio t\u00e9 com a vocaci\u00f3 des del seu naixement ser una emissora amb un discurs integrador, just, pac\u00edfic i igualitari. I al mateix temps, potenciar i donar a con\u00e9ixer, la hist\u00f2ria, el patrimoni tant material com immaterial, la cultura i les arrels de la Comunitat Valenciana difonent-les. Defenem una programaci\u00f3 diversa i plural, amb espai per a les nostres tradicions, llengua, m\u00fasica i actualitat, i tamb\u00e9 programes que denuncien qualsevol tipus de discriminaci\u00f3, que fa\u00e7a visibles a aquells que per raons injustes s\u00f3n oblidats. Per\u00f2 no sols la programaci\u00f3 \u00e9s important. No podem construir una comunicaci\u00f3 diferent si errem en l’\u00fas de ferramentes b\u00e0siques com el llenguatge. El que ens diferencia no \u00e9s nom\u00e9s el qu\u00e8 diem, sin\u00f3 el com ho diem. Este llibre d’estil \u00e9s una guia composta per normes \u00e8tiques i una estrat\u00e8gia dirigida a realitzar un periodisme radiof\u00f2nic de manera coherent, honesta i efica\u00e7, i ha de constituir-se en refer\u00e8ncia per a tots aquells que d’una manera o una altra participen en el projecte de la nostra emissora. <\/p>\n\n\n\n


1- Caracter\u00edstiques del llenguatge radiof\u00f2nic.<\/strong> Les peculiaritats del mitj\u00e0 radiof\u00f2nic condicionen l’expressi\u00f3 parlada. El periodista radiof\u00f2nic ha de ser conscient de la fugacitat del missatge; l’o\u00efdor no pot tornar a escoltar el que s’est\u00e0 explicant, no pot comprovar si ha ent\u00e8s b\u00e9 la informaci\u00f3. La seua \u00fanica opci\u00f3 \u00e9s escoltar el text al moment, en l’ordre, i amb el ritme que estableix el locutor. Per tant, escriure per a la r\u00e0dio implica saber utilitzar adequadament el principal instrument del periodista, la paraula. Per a aix\u00f2, es tindran en compte les caracter\u00edstiques b\u00e0siques del llenguatge parlat i les seues exig\u00e8ncies: \u2022 Claredat: es tracta de fer assequible l’expressi\u00f3 perqu\u00e8 existeix el risc d’interrompre l’assimilaci\u00f3 mental dels missatges si s’adopten codis que requereixen esfor\u00e7os reflexius i per tant, temps de descodificaci\u00f3 (comprensi\u00f3) \u2022 El concret, en forma activa i present. En r\u00e0dio s\u00f3n necess\u00e0ries les formes que m\u00e9s \u00abvitalitzen\u00bb les imatges i els relats. En casos d’equival\u00e8ncia sem\u00e0ntica, millor les formes simples que les compostes, el present que el passat, la frase activa que la passiva. \u2022 Brevetat. Les exig\u00e8ncies del temps, la necessitat de facilitar l’assimilaci\u00f3 i la fugacitat del missatge obliguen a la r\u00e0dio a construir mitjan\u00e7ant per\u00edodes i frases breus que asseguren la comprensi\u00f3. El periodista radiof\u00f2nic est\u00e0 obligat a dominar l’ortografia, la morfologia, la sintaxi i un vocabulari ric. Ha de saber escriure i narrar per\u00f2 a m\u00e9s ha d’adaptar la seua escriptura i narraci\u00f3 al ritme, cad\u00e8ncia i entonaci\u00f3 requerits a cada moment. A aquestes caracter\u00edstiques ha d’unir-se el mat\u00eds de l’expressi\u00f3 personal. A trav\u00e9s del micr\u00f2fon, la qual cosa es perd des del punt de vista pl\u00e0stic es guanya en els matisos d’expressi\u00f3 exclusius del so i en la possibilitat de testimoniatges personalitzats a trav\u00e9s de la veu; \u00e9s el que es pot denominar to comunicatiu, necessari tant en informatius com en programes. La veu, la m\u00fasica, els efectes i el silenci s\u00f3n els elements sonors que determinen la capacitat expressiva. L’harmonia de tots ells entorn d’un contingut interessant ser\u00e0 la que permeta sostenir el relat radiof\u00f2nic. Aix\u00ed, captar l’atenci\u00f3 i l’inter\u00e9s del p\u00fablic i fer-ho amb la gram\u00e0tica adequada al mitj\u00e0 i al missatge ser\u00e0 la principal exig\u00e8ncia del periodista radiof\u00f2nic.<\/p>\n\n\n\n

2- Els Espais informatius<\/strong> 2.1 El butllet\u00ed de not\u00edcies La programaci\u00f3 informativa s’articula al voltant de dos formats: els butlletins horaris i els diaris informatius. El butllet\u00ed horari \u00e9s l’eix de la continu\u00eftat informativa; per aix\u00f2 t\u00e9 una gran rellev\u00e0ncia en la identificaci\u00f3 de la cadena. Les prioritats informatives, la immediatesa de les not\u00edcies, el rigor, la pluralitat i l’estil comunicatiu aporten les l\u00ednies clau d’aquesta identitat. El butllet\u00ed, de manera gen\u00e8rica, respon a la finalitat de recopilar les not\u00edcies m\u00e9s importants, oferir not\u00edcies d’\u00faltima hora i avan\u00e7ar els aspectes noticiosos que s\u00f3n objecte de l’inter\u00e9s informatiu. D’una manera m\u00e9s \u00e0mplia, el butllet\u00ed adona d’aquells fets m\u00e9s significatius ocorreguts des de l’anterior servei informatiu, amplia les dades de les not\u00edcies flaix -en el cas que n’hi hagi hagut-, rescata algunes refer\u00e8ncies sobre les not\u00edcies m\u00e9s importants difoses en el recent servei principal i, finalment, recorda aquells esdeveniments que estan ocorrent al moment de l’emissi\u00f3 i els que previsiblement es produiran en el temps que interv\u00e9 fins al seg\u00fcent programa Informatiu. Encara que no hagen de tenir l’aspiraci\u00f3 de cobrir ni en temps ni en profunditat la c\u00e0rrega d’informaci\u00f3 dels diaris parlats, les not\u00edcies m\u00e9s importants han de tenir cabuda en tots els butlletins. Cada butllet\u00ed ha de contemplar-se com a baula d’una cadena informativa que mostra l’aposta informativa de l’emissora, la que li d\u00f3na personalitat enfront de la resta de cadenes de radi i fins i tot d’altres mitjans audiovisuals o interactius. Aquesta qualitat obligar\u00e0 a actualitzar totes les informacions que s’emeten en un butllet\u00ed. Actualitzar els continguts suposa aportar elements que no nom\u00e9s ressalten la import\u00e0ncia de la not\u00edcia sin\u00f3 la seua immediatesa o la seua projecci\u00f3 de futur. El butllet\u00ed de not\u00edcies pot presentar diversos formats; dependr\u00e0 de factors com el nombre de veus, la capacitat de desplegament de mitjans, el grau de complexitat t\u00e8cnica i l’estil de redacci\u00f3. Alguns butlletins ofereixen \u00fanicament una selecci\u00f3 de not\u00edcies que es llegeixen des de l’estudi central. Uns altres, a m\u00e9s d’aix\u00f2, fan \u00fas de connexions de durada normalment breu, ja siga amb l’exterior, ja amb la xarxa d’emissores locals i territorials amb la finalitat que siguen aquestes els qui narren la not\u00edcia des del lloc en qu\u00e8 s’ha produ\u00eft. L\u2019emissora de r\u00e0dio ha d’oferir un model de refer\u00e8ncia d’acord amb la seua capacitat t\u00e8cnica i professional, amb el rigor i la complexitat amb qu\u00e8 pret\u00e9n ser reconeguda pels o\u00efdors. Quan es decidesca incloure testimoniatges o corts l’objectiu ser\u00e0 enriquir la not\u00edcia. En aquest cas, haur\u00e0 de tenir-se en compte la import\u00e0ncia del testimoniatge i la seua qualitat sonora. El tall ha de durar el temps imprescindible perqu\u00e8 el missatge em\u00e9s siga congruent, desenvolupe una idea amb principi i final i resulte radiof\u00f2nicament acceptable. Excepte excepcions, ha d’evitar-se tallar un testimoniatge en alt; existeixen recursos com el de baixar el so quan es considera que l’o\u00efdor ja s’ha format una idea del que estava expressant el personatge en q\u00fcesti\u00f3. En tots els casos, l’o\u00efdor ha d’entendre qu\u00e8 diuen totes i cadascuna de les veus que intervenen en el butllet\u00ed. Presentaci\u00f3 del butllet\u00ed de not\u00edcies. Encara que existeixen diversos models de presentaci\u00f3, el m\u00e9s com\u00fa es basa en la figura d’un locutor principal, encarregat de subministrar les dades noves de cadascuna de les not\u00edcies mitjan\u00e7ant la lectura del que es denominen entradetes, transicions o continu\u00eftats i\/o de llegir la not\u00edcia completa. El locutor principal pot recolzar-se en un altre locutor d’estudi, una segona veu, per a la lectura d’aquelles informacions amb desenvolupament. La resta de participants seran els periodistes de la xarxa d’emissores o delegacions de la cadena, els periodistes de la redacci\u00f3 central que es troben a aquesta hora \u00abcobrint\u00bb determinades informacions i, si n’hi hagu\u00e9s, els corresponsals a l’estranger. En qualsevol dels casos, \u00e9s el conductor principal qui ha de presentar l’\u00faltim fet o introduir el conegut fins al moment i la resta de veus ampliaran o desenvoluparan els eixos exposats pel conductor principal. L’habitual \u00e9s establir transicions verbals entre not\u00edcies. S\u00f3n les anomenades transicions, continu\u00eftats o entradetes, noms que reben les frases\/par\u00e0grafs que actuen com a lla\u00e7os o ponts entre una informaci\u00f3 conclosa i la que segueix. Aquesta manera d’encadenar les not\u00edcies entre si atorga a la locuci\u00f3 una aparent naturalitat, ja que les not\u00edcies s\u00f3n narrades amb esquemes similars als utilitzats en el llenguatge col\u00b7loquial; no obstant aix\u00f2, existeix el risc d’inc\u00f3rrer en t\u00f2pics o relacions for\u00e7ades alienes al rigor i a la l\u00f2gica. Aquest tipus de transici\u00f3 o continu\u00eftat, en el qual es vincula una not\u00edcia amb la seg\u00fcent, nom\u00e9s \u00e9s possible quan existeixen un o m\u00e9s nexes entre ambdues not\u00edcies. En cas contrari, estar\u00edem davant una continu\u00eftat for\u00e7ada. Equilibri i ritme del butllet\u00ed En la redacci\u00f3 del periodista radiof\u00f2nic ha de prevaler l’interessant i el comprensible, tractat amb els aspectes formals m\u00e9s adequats al mitj\u00e0. Es poden escriure not\u00edcies summament correctes per\u00f2, al mateix temps, poc radiof\u00f2niques per no haver estat pensades segons el llenguatge propi de la r\u00e0dio. Inserir un tall de veu o una r\u00e0fega en un o un altre moment pot determinar que el butllet\u00ed resulte m\u00e9s o menys \u00e0gil. De la mateixa manera, la dimensi\u00f3 de cada not\u00edcia contribuir\u00e0 a atorgar un ritme concret al butllet\u00ed. Aix\u00ed, encadenar quatre not\u00edcies de cinquanta segons sense corts de veu i llegides per una mateixa persona suposa, en principi, obligar a l’o\u00efdor a realitzar un veritable esfor\u00e7 d’atenci\u00f3. Encara que \u00e9s l’actualitat la que ha de determinar la pauta del butllet\u00ed, aquesta actualitat ha de presentar-se de la manera m\u00e9s radiof\u00f2nica i atractiu possible 2.2 Informatius Principals: els diaris parlats Amb durada \u00e0mplia, l’informatiu principal desenvolupa les not\u00edcies m\u00e9s importants avan\u00e7ades en els butlletins. Algunes orientacions s\u00f3n: \u2022 Intentar captar l’inter\u00e9s combinant tots els g\u00e8neres radiof\u00f2nics i tots els recursos dels Serveis Informatius. \u2022 Evitar peces massa llargues, de manera que es garantesca el ritme de l’espai informatiu i es promoga l’inter\u00e9s de l’o\u00efdor. \u2022 Evitar traduir la import\u00e0ncia de la not\u00edcia en una major longitud de les peces. La seua durada ha d’ajustar-se sempre a una proposta informativa atractiva i \u00e0gil.
Cada not\u00edcia tindr\u00e0 tantes peces com siguen necess\u00e0ries per a subratllar les claus de la not\u00edcia<\/p>\n\n\n\n

3.- G\u00e8neres informatius radiof\u00f2nics. <\/strong>La not\u00edcia Concebuda com un fet nou d’inter\u00e9s general, dif\u00f3s sonorament amb immediatesa i claredat, ha de respondre al quin, qui, quan, com, on i per qu\u00e8 amb un llenguatge conc\u00eds i senzill. L’informador de r\u00e0dio es comunicar\u00e0 amb formes verbals en present, subratllant l’actualitat de la not\u00edcia i rebutjant els pret\u00e8rits fins a on el sentit com\u00fa recomane. Emprar\u00e0 estructures gramaticals senzilles renunciant a les quals dificulten la comprensi\u00f3 dels missatges radiof\u00f2nics. Quant al contingut, s’evitar\u00e0 l’excessiu volum de dades. Es tindr\u00e0 especial cura de no ser prolixos en xifres, sigles o noms poc coneguts. Si la magnitud d’una xifra dificulta la comprensi\u00f3 d’una not\u00edcia, es valorar\u00e0 l’\u00fas de comparacions que faciliten la seua comprensi\u00f3. La cr\u00f2nica \u00c9s una representaci\u00f3 sonora de la realitat en la qual el periodista realitza la narraci\u00f3 des del lloc dels fets, des d’on descriu, compte i contextualitza els esdeveniments aportant un estil personal. Quant a recursos, la cr\u00f2nica s’articula habitualment a trav\u00e9s del mon\u00f2leg, prioritzant el valor de la mateixa paraula, les veus gravades dels protagonistes i els sons que puguen refor\u00e7ar la representaci\u00f3 sonora de la realitat. L’informador ha de garantir rigor expositiu i t\u00e8cnic, planificar el contingut i l’estructura de la presentaci\u00f3, encara quan s’elabore una cr\u00f2nica mentre els fets s’estan produint. El text de la cr\u00f2nica ha d’adoptar un estil oral: elaborat no per ser llegit sin\u00f3 per ser comptat amb un llenguatge senzill i clar en el qual cada paraula ajude a entendre el m\u00e9s directament possible el fet que es pret\u00e9n explicar. La celeritat que pot envoltar l’elaboraci\u00f3 d’una cr\u00f2nica no impedir\u00e0 que l’informador limite la seua aportaci\u00f3 a judicis que tinguen reflex en els fets esdevinguts, evitant sentenciar, qualificar, enjudiciar o desqualificar. Els elements valoratius de la cr\u00f2nica han de ser justificats pel periodista. \u00c9s recomanable no acabar la cr\u00f2nica amb un testimoniatge o cort.
El reportatge \u00c9s un g\u00e8nere radiof\u00f2nic que pret\u00e9n narrar i descriure fets i accions d’inter\u00e9s per a l’o\u00efdor, proporcionant un context d’interpretaci\u00f3 i an\u00e0lisi \u00e0mplia, profund, amb la utilitzaci\u00f3 de m\u00faltiples fonts. \u00c9s un g\u00e8nere flexible i creatiu, que pot combinar tots els elements que constitueixen el llenguatge radiof\u00f2nic. Les tem\u00e0tiques i enfocaments no estaran estrictament vinculats amb la immediatesa. La seua durada i ubicaci\u00f3 seran flexibles depenent de l’ambici\u00f3 del mateix reportatge. La seua emissi\u00f3 es produeix quan ja s’han dif\u00f3s els elements essencials del fet notici\u00f3s, de manera que es cuidar\u00e0 especialment la seua obertura i presentaci\u00f3 per provocar l’inter\u00e9s d’uns o\u00efdors que ja coneixen les dades b\u00e0siques de la not\u00edcia. S’oferir\u00e0 un enfocament original, la divulgaci\u00f3 d’aspectes nous sobre fets ja coneguts, la cerca de detalls reveladors i un estil creatiu i especialment atractiu. Contemplar\u00e0 les dades, les possibles narracions, els diferents arguments, els testimoniatges dels protagonistes, els interessos contraposats, les conseq\u00fc\u00e8ncies i les diferents interpretacions que s’han trobat durant la preparaci\u00f3 i l’elaboraci\u00f3 del reportatge. Tots aquests elements i, si fos necessari, una correcta selecci\u00f3 de sons de suport s’integraran a trav\u00e9s d’un muntatge adequat. L’informe \u00c9s l’exposici\u00f3 detallada d’un tema d’actualitat mitjan\u00e7ant dades no solament recents, sin\u00f3 tamb\u00e9 retrospectius i complementaris. Explica de forma neutra el com i el perqu\u00e8, les causes i les conseq\u00fc\u00e8ncies dels fets analitzats per a la seua millor comprensi\u00f3 per part de l’o\u00efdor. \u00c9s un g\u00e8nere d’explicaci\u00f3, una narraci\u00f3 lineal que amplia la not\u00edcia. \u00c9s un g\u00e8nere de mon\u00f2leg en el qual la seua for\u00e7a radica en la senzillesa. L’informador ha d’oferir un informe clar i directe, no ha d’abocar opinions personals, encara que s\u00ed que pot recollir testimoniatges sonors de persones que, d’una o una altra manera, s\u00f3n protagonistes de la not\u00edcia. L’entrevista En l’entrevista radiof\u00f2nica el di\u00e0leg entre entrevistador i entrevistat es complementa amb un conjunt de dades audibles que l’o\u00efdor rep com a element comunicatiu i que reflecteixen la riquesa expressiva del mitj\u00e0. La veu, l’entonaci\u00f3, la cad\u00e8ncia, els climes i actituds que es perceben a trav\u00e9s del so, etc. exerceixen una funci\u00f3 determinant en la comprensi\u00f3 i interpretaci\u00f3 que l’o\u00efdor fa de l’entrevista, fins al punt de condicionar el discurs de l’entrevistat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n


4.- G\u00e8neres d’opini\u00f3.<\/strong> En la seua condici\u00f3 de servei de comunicaci\u00f3, la r\u00e0dio ha de subministrar totes les informacions, dades, claus i an\u00e0lisis necess\u00e0ries perqu\u00e8 l’opini\u00f3 p\u00fablica tinga una idea total de quanta passa al seu voltant. Ha d’oferir espais de debat que estimulen la reflexi\u00f3, el coneixement de la realitat, l’actitud cr\u00edtica i la participaci\u00f3 ciutadana. La R\u00e0dio no t\u00e9 m\u00e9s opini\u00f3 pr\u00f2pia que la que es deriva d’aquests principis b\u00e0sics, que busquen satisfer les necessitats informatives, culturals, educatives i d’entreteniment de la societat valenciana des de la promoci\u00f3 del pluralisme, la participaci\u00f3 i els valors constitucionals, garantint l’acc\u00e9s als grups socials i pol\u00edtics significatius. En l’exercici de l’activitat informativa, la r\u00e0dio ha de diferenciar amb claredat el que \u00e9s informaci\u00f3 i el que \u00e9s opini\u00f3. Ha de garantir als ciutadans una informaci\u00f3 objectiva, vera\u00e7, plural i independent de qualsevol grup pol\u00edtic, econ\u00f2mic o de pressi\u00f3, i apuntar amb total nitidesa la font de les opinions difoses. El debat \u00c9s un g\u00e8nere d’alta efic\u00e0cia el que veus diferents aporten punts de vista diferents o contraposats sobre un tema i la seua problem\u00e0tica. El professional de la r\u00e0dio presentar\u00e0 les diferents facetes de l’assumpte a debat per traslladar a l’o\u00efdor, de forma ordenada, les diferents postures i els diferents arguments. Ha de mantenir la iniciativa del debat amb intervencions breus i amb criteris d’actualitat, inter\u00e9s, equilibri i representativitat. Des del punt de vista t\u00e8cnic, s’assegurar\u00e0 la claredat \u00f2ptima en la seua difusi\u00f3, garantint les mateixes condicions de so per a tots els participants, encara que intervinguen des de diferents punts geogr\u00e0fics. La tert\u00falia La tert\u00falia aporta riquesa expressiva, an\u00e0lisi i una personalitzaci\u00f3 molt intensa en els missatges transmesos, pel que resulta essencial comptar amb un grup plural de participants. En r\u00e0dio la tert\u00falia exigeix una selecci\u00f3 plural i equilibrada dels seus participants. Els tertulians han d’expressar-se sempre conforme als valors democr\u00e0tics i maneres respectuoses que s\u00f3n caracter\u00edstics del nostre mitja. Hauran d’escoltar i dialogar, assentir o discrepar amb respecte. El moderador ser\u00e0 el responsable de vetllar pel compliment dels valors de la r\u00e0dio. Tamb\u00e9 controlar\u00e0 el desenvolupament de la mateixa tert\u00falia, evitar\u00e0 digressions o intervencions massa llargues i prolixes, denunciar\u00e0 i controlar\u00e0 les faltes de respecte o sortides de to per part dels participants i, especialment, s’ocupar\u00e0 de centrar la discussi\u00f3 sobre temes realment rellevants per a l’inter\u00e9s general. La tert\u00falia \u00e9s una f\u00f3rmula molt implantada en la r\u00e0dio valenciana i que t\u00e9 un indubtable pes en la formaci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica. No obstant aix\u00f2, \u00e9s necessari comptar amb tertulians que, per les exig\u00e8ncies del g\u00e8nere, posseesquen un ampli coneixement de tots els \u00e0mbits de l’actualitat i la necess\u00e0ria destresa per a oferir arguments amb el degut rigor. El nostre mitj\u00e0 est\u00e0 obligada a cuidar el g\u00e8nere de la tert\u00falia mitjan\u00e7ant totes les f\u00f3rmules al seu abast i, en tot cas, els moderadors estan obligats a exigir als tertulians explicacions en profunditat sobre les seues asseveracions i a reclamar responsabilitats o rectificacions als qui atempten contra els drets de tercers. Els tertulians, convidats o col\u00b7laboradors hauran de tenir present a tot moment els principis deontol\u00f2gics recollits en l’Estatut d’Informaci\u00f3. El comentari Com a interpretaci\u00f3 valorativa sobre l’actualitat, el comentari es presenta en forma de mon\u00f2leg breu sense un altre complement sonor que el text elaborat pel mateix comentarista. En el nostre mitj\u00e0 s’explicitar\u00e0 l’autoria del comentari, s’aclarir\u00e0 que \u00fanicament respon a l’opini\u00f3 i al punt de vista del mateix comentarista. L’enquesta a peu de carrer Es recorrer\u00e0 a l’enquesta quan es vulga prendre el pols a l’opini\u00f3 p\u00fablica sobre algun tema d’actualitat. A difer\u00e8ncia dels sondejos, encarregats per la nostra empresa o altres empreses (en aquest cas cal citar-les), les enquestes a peu de carrer manquen de valor estad\u00edstic. Per tant, s’inclouran als programes o espais informatius de la r\u00e0dio com a il\u00b7lustraci\u00f3 sonora, sense extreure conclusions. Encara que l’enquesta manque de valor estad\u00edstic, el professional procurar\u00e0 prendre una mostra d’entrevistats que, per la seua condici\u00f3 soci demogr\u00e0fica, forme part del p\u00fablic objecte d’estudi. No han d’usar-se micr\u00f2fons ocults ni gravar per tel\u00e8fon sense previ av\u00eds, excepte en casos molt excepcionals com la demostraci\u00f3 de pr\u00e0ctiques delictives que afecten l’inter\u00e9s p\u00fablic. Quan es donen aquestes circumst\u00e0ncies, la decisi\u00f3 de gravar ser\u00e0 adoptada per l’empresa, amb el consell dels seus assessors jur\u00eddics. Les preguntes seran senzilles, de f\u00e0cil comprensi\u00f3, sense que continguen de manera impl\u00edcita la resposta. Excepte enquestes especials, l’enunciat ha de ser prou obert perqu\u00e8 les persones enquestades expressen una opini\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, s’aconseguesquen respostes significatives i interessants. Totes les respostes s\u00f3n susceptibles de sortir en r\u00e0dio, encara que s’exclouran aquelles que atempten contra els valors constitucionals o proferesquen expressions grolleres i injuriant.\u00a0<\/p>\n\n\n\n


5.- La retransmissi\u00f3 d’esdeveniments informatius.<\/strong> En la retransmissi\u00f3 d’un esdeveniment, el professional radiof\u00f2nic ha d’emmotllar-se al transc\u00f3rrer de l’esdeveniment. Generalment s’empren formes de ret\u00f2rica especials i es recorre a la improvisaci\u00f3 en tractar-se d’un format sense gui\u00f3. L’informador ha de mostrar habilitat per observar tot el que esdev\u00e9 i transmetre-ho amb riquesa de detalls. Podr\u00e0 cobrir espais morts amb entrevistes, rec\u00f3rrer a material d’arxiu, aprofitar\u00e0 per a donar l’indicatiu de l’emissora entre torns de paraula, resumir\u00e0 en titulars les intervencions o els esdeveniments ja narrats per evitar silencis.<\/p>\n\n\n\n

6.- La participacio dels oidors en els espais informatius<\/strong>. L’o\u00efdor t\u00e9 formes diferents per accedir a nostra r\u00e0dio. Com a membres d’associacions o grups, el seu acc\u00e9s es regir\u00e0 per les Directrius b\u00e0siques del Dret d’Acc\u00e9s, que considera legitimats per a l’exercici d’aquest dret a aquells grups socials i pol\u00edtics significatius que acrediten personalitat jur\u00eddica i representativitat social Com a particular, l’o\u00efdor podr\u00e0 participar en aquells programes on es demane la seua intervenci\u00f3 a trav\u00e9s dels procediments que en cada cas es determinen (tel\u00e8fon, correu electr\u00f2nic, sms, etc.) El responsable de cada espai vetllar\u00e0 perqu\u00e8 la lliure expressi\u00f3 de les idees no vulnere els principis garantits per la Constituci\u00f3 i l’Estatut, ni drets fonamentals de tercers. Regular\u00e0 l’acc\u00e9s mitjan\u00e7ant normes que garantesquen el compliment de les normes b\u00e0siques d’educaci\u00f3, sentit com\u00fa i civisme. Aix\u00ed mateix, haur\u00e0 de retirar l’\u00fas de la paraula a qui s’expresse amb insults i termes grollers. <\/p>\n\n\n\n

7.- El llenguatge en els textos informatius.<\/strong> L’elaboraci\u00f3 de textos i not\u00edcies per als espais de la r\u00e0dio haur\u00e0 d’ajustar-se a les caracter\u00edstiques del llenguatge radiof\u00f2nic aix\u00ed com a les normes comunes sobre el llenguatge en r\u00e0dio que es detallen en el cap\u00edtol VI d’aquest Manual d’Estil. No obstant aix\u00f2, s’observaran algunes recomanacions b\u00e0siques: \u2022 Expressions grandiloq\u00fcents: el llenguatge radiof\u00f2nic est\u00e0 renyit amb la pampolositat, doncs dificulta que el missatge arribe al nombre m\u00e9s gran d’o\u00efdors. \u2022 Adverbis temporals en l’inici. Ha d’evitar-se comen\u00e7ar una not\u00edcia amb l’adverbi temporal \u00abahir\u00bb. \u2022 Demostratius: cal restringir l’\u00fas dels demostratius aquest, aquest i aquell. L’o\u00efdor no pot tornar enrere en la frase per esbrinar a quins substantius reemplacen. \u2022 Ocupaci\u00f3 d’argot especialitzat: l’\u00fas d’argot pol\u00edtic, cient\u00edfica, liter\u00e0ria i de qualsevol altre col\u00b7lectiu professional ha d’estar suficientment justificat. \u00c9s necessari traduir aquests termes a paraules que siguen f\u00e0cilment comprensibles per una audi\u00e8ncia heterog\u00e8nia.\u00a0<\/p>\n\n\n\n


8.- El llenguatge. <\/strong>A- Caracter\u00edstiques essencials del llenguatge period\u00edstic – Claredat. La claredat del missatge s’aconsegueix \u00fanicament emprant un llenguatge que siga comprensible per a tots, sense distinci\u00f3 de nivells de formaci\u00f3 i culturals. Ha d’estar constru\u00eft mitjan\u00e7ant estructures gramaticals simples (\u00absubjecte, verb, complement\u00bb). El llenguatge period\u00edstic en els mitjans audiovisuals pot ser imaginatiu per\u00f2 mai complex pel qual excepte excepcions, han d’evitar les figures ret\u00f2riques i les estructures gramaticals pr\u00f2pies de l’escriptura liter\u00e0ria. – Precisi\u00f3. El llenguatge en els mitjans audiovisuals ha de ser prec\u00eds a fi d’expressar nom\u00e9s el que es pret\u00e9n dir i no donar marge per a interpretacions err\u00f2nies. Els professionals de la informaci\u00f3 de la r\u00e0dio han d’evitar, sempre que sigui possible, expressions vagues en mat\u00e8ria de quantitat, tals com a varis, alguns, etc. – Brevetat. Les frases curtes i constru\u00efdes de manera directa s\u00f3n les m\u00e9s eficaces per transmetre una idea. La construcci\u00f3 ocasional d’oracions subordinades t\u00e9 com a fi evitar la monotonia d’un llenguatge massa lac\u00f2nic. – Verbs d’acci\u00f3. Els verbs que expressen acci\u00f3 atreuen m\u00e9s l’atenci\u00f3 i, si estan ben escollits, expressen amb m\u00e9s precisi\u00f3 el que es vol comunicar. \u00c9s convenient evitar els verbs est\u00e0tics (ser, estar) si es pot expressar la mateixa idea amb un verb de moviment. -Informar en positiu. El missatge resulta m\u00e9s clar si es construeix en positiu. Sempre que sigui possible, han d’evitar-se les frases negatives. Per id\u00e8ntic motiu, es prefereixen verbs en positiu com, per exemple, \u00abrebutjar\u00bb en lloc de \u00abno admetre\u00bb o \u00abprohibir\u00bb en lloc de \u00abno autoritzar\u00bb. B- L’ordre de les paraules i de les frases. Hip\u00e8rbaton i el\u00b7lipsi. Encara que l’ordre l\u00f2gic de la frase, subjecte + verb + predicat, siga l’estructura recomanada, \u00e9s habitual que en determinats textos s’altere aquesta estructura amb la finalitat de provocar l’atenci\u00f3. Un recurs molt utilitzat, especialment en les entradetes d’estudi en el mitja televisi\u00f3, \u00e9s l’hip\u00e8rbaton (invertir l’ordre que en el discurs tenen habitualment les paraules). A voltes, la qual cosa el periodista desitja destacar no \u00e9s el subjecte sin\u00f3 alguna dada substancial de la not\u00edcia, les conseq\u00fc\u00e8ncies del fet del qual s’informa o la manera en qu\u00e8 s’ha produ\u00eft. S\u00f3n les primeres paraules de la frase les que contenen major c\u00e0rrega informativa i capacitat de reclam. Exemple: M\u00e9s de cent cartes d’extorsi\u00f3, en les quals es demanen quantitats de fins a 100.000 euros, han estat rebudes en els \u00faltims dos mesos per empresaris bascos i navarresos. Exemple: Quatre-cents trenta immigrants que viatjaven en tres pirag\u00fces han estat interceptats en aig\u00fces can\u00e0ries per patrullers de la Gu\u00e0rdia Civil. Una altra figura molt usada \u00e9s l’el\u00b7lipsi, consistent a ometre en l’oraci\u00f3 una o m\u00e9s paraules, necess\u00e0ries per a la recta construcci\u00f3 gramatical, per\u00f2 no perqu\u00e8 resulte clar el sentit. En els textos period\u00edstics podrem ometre el subjecte o el verb i fins i tot tots dos. \u00c9s molt com\u00fa prescindir del subjecte en la primera frase d’una entradeta per generar inter\u00e9s sobre la base d’algun dels elements del predicat. Exemple d’el\u00b7lipsi de subjecte: Volia al m\u00e9s aviat possible la seua oportunitat de revenja enfront de Federer i la va a tenir. Rafael Nadal jugar\u00e0 diumenge que ve la final de Roland Garr\u00f3s. Hi ha vegades que el periodista pot optar per \u00abtrencar\u00bb una regla d’or en la redacci\u00f3 de textos period\u00edstics: comen\u00e7ar amb la not\u00edcia. En el seg\u00fcent exemple d’entradeta l’espectador ha d’esperar fins a la tercera frase per saber a qu\u00e8 es refereix el presentador. El principal i m\u00e9s noticiable \u00e9s la ruptura de l’alto-el-foc permanent; no obstant aix\u00f2, es posposa el moment de comunicar el fet principal i s’opta per crear suspens i expectaci\u00f3 anteposant elements circumstancials i, per tant, ajornant l’aparici\u00f3 del subjecte i de la not\u00edcia. Aquest exemple solament \u00e9s possible si l’espectador coneix ja la not\u00edcia principal, b\u00e9 perqu\u00e8 ha estat facilitada en l’obertura de l’informatiu o en els titulars: Exemple d’el\u00b7lipsi de subjecte: A pocs ha enxampat per sorpresa. Alguns mitjans de comunicaci\u00f3 ho anaven anticipant en els \u00faltims dies. La banda terrorista ETA ha donat per acabat l’alto-el-foc permanent. En altres casos, l’\u00e8xit de l’el\u00b7lipsi dep\u00e9n enterament de la imatge, de manera que solament la conjunci\u00f3 text-imatge permetr\u00e0 a l’espectador completar el missatge i comprendre plenament el significat de la frase.<\/p>\n\n\n\n


Exemple d’el\u00b7lipsi supeditada a la imatge: Vol m\u00e9s diners per a les guerres de l’Iraq i Afganistan… Aix\u00ed ho demanava ahir al Congr\u00e9s, en la presentaci\u00f3 del projecte de pressupostos per 2008. George Bush pret\u00e9n augmentar les despeses de defensa i energia a canvi de retallar els programes socials. (par\u00e0graf llegit sobre imatges de George W. Bush al Congr\u00e9s) En el seg\u00fcent exemple, l’el\u00b7lipsi apareix a m\u00e9s unida a l’anomenat estil telegr\u00e0fic, la qual cosa constitueix un doble recurs. La brevetat de les frases i l’elisi\u00f3 del subjecte creen un gran ritme narratiu: Exemple d’el\u00b7lipsi supeditada a la imatge: Fa dies (que …) acovardint aigua i mirant al cel. Mai havia ocorregut gens igual. Cases, camps, animals. L’ajuda internacional encara no arriba. Les pluges torrencials han deixat un paisatge desolador en el nord de Sri Lanka. (Par\u00e0graf llegit sobre imatges de persones amb galledes d’aigua, camps i pobles inundats). C- El so del qual es pronuncia -Puntuaci\u00f3 El text dels informatius de radi i televisi\u00f3 s’escriu per ser llegit en veu alta, b\u00e9 per l’autor o per una altra veu. Els professionals de la r\u00e0dio han d’evitar expressions confuses, mala dicci\u00f3, entonacions for\u00e7ades, talls en la seq\u00fc\u00e8ncia f\u00f2nica, accents en preposicions, etc. Tot aix\u00f2 condueix a ritmes i formes de lectura que, encara que puguen estar acceptats en el mitj\u00e0, gens tenen a veure amb l’idioma espanyol. La frase ha de ser escrita de forma clara, senzilla i pronunciar-se correctament, amb les pauses oportunes despr\u00e9s dels punts i comes. Tan important \u00e9s puntuar adequadament com que la lectura s’ajuste a aquesta puntuaci\u00f3. Les pauses en la lectura han de coincidir amb les necessitats de respiraci\u00f3. \u00c9s habitual que presentadors i informadors en general puntuen o adapten els textos al seu estil de lectura, establint pauses innecess\u00e0ries que fins i tot poden arribar a alterar o dificultar la comprensi\u00f3 del text. Exemple d’error de puntuaci\u00f3: Una sacsejada a Orient, genera el dubte mundial, ja que podria tractar-se d’una segona prova nuclear. Comentari: Existeix una coma on no ha d’haver-la. La ubicaci\u00f3 d’una pausa entre el subjecte i el verb no \u00e9s correcta gramaticalment. Exemple d’error de puntuaci\u00f3: L’exministre de defensa, Jos\u00e9 Bono, ni confirma, ni desmenteix el seu inter\u00e9s per l’alcaldia de Madrid. Comentari: Existeix una coma de m\u00e9s, darrere de \u00abconfirma\u00bb. Si \u00e9s interpretada correctament per qui la llegeix, resultar\u00e0 una lectura entretallada, freturosa del ritme adequat.<\/p>\n\n\n\n


Exemple d’error de puntuaci\u00f3: Aquesta vegada no va oc\u00f3rrer el mateix que contra Eslov\u00e0quia, la selecci\u00f3 d’Espanya sub-21 no va ser capa\u00e7 de remuntar els dos gols a It\u00e0lia. Comentari: Una lectura literal donaria lloc a un error, ja que, en lloc de coma, ha de figurar un punt. Exemple d’error de puntuaci\u00f3: El que s’ha dit per Rivera i, per extensi\u00f3 de Ciutadans, \u00e9s que la seua candidatura ha sortit m\u00e9s que airosa dels comicis. Comentari: La lectura literal del que est\u00e0 escrit ens portaria a cometre un error. La coma situada despr\u00e9s de \u00abCiutadans\u00bb hauria de situar-se despr\u00e9s de la paraula \u00abextensi\u00f3\u00bb. -Cacofonia i rima Rimes i cacofonies solen ser conseq\u00fc\u00e8ncia de la falta de revisi\u00f3 dels textos. Solament en casos excepcionals poden concebre’s com un recurs expressiu per a un text informatiu. La cacofonia \u00e9s, segons l’Acad\u00e8mia Espanyola, la disson\u00e0ncia que resulta de la inharm\u00f2nica combinaci\u00f3 dels elements ac\u00fastics de la paraula. Es considera una cacofonia l’\u00fas d’adverbis acabats en \u00abment\u00bb i de verbs amb un mateix temps de forma continuada, paraules acabades en \u00abci\u00f3\u00bb, \u00abdoneu\u00bb i aquelles que comencen per un mateix prefix o s\u00edl\u00b7laba. Exemple de cacofonia: La col\u00b7laboraci\u00f3 de les institucions en la fixaci\u00f3 d’objectius comuns \u00e9s la condici\u00f3 exigida pel principal partit de la regi\u00f3. Exemple de rima: Els partits de cambres que encara no s’han disputat es jugaran una vegada que el comit\u00e9 s’haja pronunciat. D- El g\u00e8nere En espanyol, l’habitual \u00e9s que existesca una forma espec\u00edfica per a cadascun dels dos g\u00e8neres gramaticals, en funci\u00f3 de cada sexe. En bastants casos es formen afegint un sufix a l’arrel (gat\/gata), per\u00f2 en uns altres l’arrel de la paraula \u00e9s diferent (home\/dona). Tamb\u00e9 existeixen molts substantius amb una forma \u00fanica que designen \u00e9ssers d’un o un altre sexe; s\u00f3n els anomenats \u00abcomuns\u00bb, els \u00abepicens\u00bb i els \u00abambigus\u00bb. Comuns. Tenen la mateixa forma per als dos g\u00e8neres gramaticals. S\u00f3n els articles i els adjectius els que determinen el g\u00e8nere: el\/la pianista; aquest\/aquesta psiquiatra; un bon\/una bona professional. Epicens . La seua forma \u00e9s \u00fanica i poden ser masculins (personatge, plan\u00e7\u00f3, taur\u00f3, linx) o femenins (persona, v\u00edctima, formiga, perdiu). En aquest cas, la concordan\u00e7a dep\u00e9n del g\u00e8nere gramatical del substantiu, no del sexe del referent; aix\u00ed, ha de dir-se La v\u00edctima, un home jove, va ser traslladada a l’hospital m\u00e9s proper. Ambigus. Admeten el seu \u00fas en un o un altre g\u00e8nere, sense que aix\u00f2 implique canvis de significat: el\/l’armadura, el\/la dracma, el\/la mar, el\/la vodka. Dels substantius ambigus, solament \u00e1nade i cobai designen \u00e9ssers animats. El mascul\u00ed gramatical dels substantius que designen \u00e9ssers animats s’empra per a referir-se als de sexe mascul\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 a l’esp\u00e8cie, sense distinci\u00f3 de sexes: L’home \u00e9s l’\u00fanic animal racional; el gat \u00e9s un bon animal de companyia. El mateix ocorre quan s’empren en plural: Els homes prehist\u00f2rics es vestien amb pells d’animals; al meu barri hi ha molts gats. Solament \u00e9s necessari explicitar els dos g\u00e8neres quan l’oposici\u00f3 de sexes \u00e9s rellevant: La proporci\u00f3 d’alumnes i alumnes a les aules s’ha anat invertint progressivament. Per referir-se a col\u00b7lectius mixts, s’ha est\u00e9s entre els pol\u00edtics i alguns periodistes el costum d’esmentar tots dos sexes (els alumnes i les alumnes), la de rec\u00f3rrer a solucions artificioses (els i les alumnes) i fins i tot les d’utilitzar en publicacions el s\u00edmbol de l’arrova (alumn@s), que no \u00e9s un signe ling\u00fc\u00edstic. Encara que semble \u00abpol\u00edticament correcte\u00bb, \u00e9s una incorrecci\u00f3 gramatical que, en casos extrems, portaria a redaccions absurdes: Alguns i algunes alumnes i alumnes s\u00f3n estrangers i estrangeres, principalment romanesos i romaneses i xinesos i xineses. <\/p>\n\n\n\n

Atenent criteris morfol\u00f2gics, es poden establir les seg\u00fcents formes: a) Aquells la forma masculina del qual acaba en \u2013o formen el femen\u00ed substituint aquesta vocal per una \u2013a (bombera, m\u00e8dica, ministra), encara que hi ha excepcions, com a testimoni o els substantius que procedeixen d’escur\u00e7aments com otorrin, que funcionen com a comuns. En alguns casos el femen\u00ed presenta la terminaci\u00f3 culta \u2013isa (diaconisa) i excepcionalment hi ha veus (vampir\/vampiressa). b) Els que acaben en \u2013a solen ser comunes (astronauta, cineasta), aix\u00ed com els formats amb el sufix \u2013ista (pianista, taxista). Excepcionalment, de modista s’ha generat modista. c) Els que acaben en \u2013i tendeixen a funcionar com a comunes (conserge). Alguns tenen formes femenines espec\u00edfiques amb els sufixos \u2013aquesta, -isa o \u2013 ina (\/alcaldessa, sacerdotessa, hero\u00efna). En alguns casos s’han generat femenins en \u2013a (dependenta). d) Els que acaben en \u2013i o en \u2013o funcionen tamb\u00e9 com a comunes (maniqu\u00ed, gur\u00fa). i) Quant als acabats en \u2013 i, el femen\u00ed de rei \u00e9s reina, mentre que els que prenen modernament aquesta terminaci\u00f3 funcionen com a comunes: el\/la joquey.
f) Els que acaben en \u2013or formen el femen\u00ed afegint una \u2013a (escriptor\/escriptora), i en alguns casos la terminaci\u00f3 \u2013triz (actor\/actriu). g) Els que acaben en \u2013ar (militar), -er (xofer), -anar, (faquir) o \u2013ur (\u00e0ugur), funcionen avui normalment com a comuns, encara que existeixen formes femenines acabades en \u2013aquesta o en \u2013a, d’un \u00fas poc com\u00fa (xoferesa, batxillera). h) Els aguts acabats en \u2013n i en \u2013s formen normalment el femen\u00ed afegint una \u2013a (ballar\u00ed\/ballarina, d\u00e9u\/deessa), excepte bar\u00f3 (baronessa) i histri\u00f3n (histrionisa). Altres excepcions s\u00f3n ostatge i edec\u00e1n, que s\u00f3n comunes. Les paraules planes acabades en \u2013n i en \u2013s tamb\u00e9 funcionen com a comunes (el\/la barman). i) els que acaben en \u2013l o \u2013z tenen a funcionar com a comunes (corresponsal, portaveu), encara que alguns han desenvolupat un femen\u00ed en \u2013a (regidora, jutgessa). j) Independentment de la seua terminaci\u00f3, s\u00f3n comunes els noms de graus militars (cap, tinent, etc), els que designen al m\u00fasic per l’instrument que toca (bateria, contrabaix), i els substantius compostos que designen persones (mandam\u00e1s, casatalents). k) Quan el nom d’una professi\u00f3 o c\u00e0rrec est\u00e0 format per un substantiu i un adjectiu, tots dos elements han d’anar en mascul\u00ed o femen\u00ed depenent del sexe del referent (la primera ministra). Es recomana que els noms comuns quant al g\u00e8nere, com a jutge o pilot, s’utilitzen tant per a home com per a dona. D’aquesta forma es preferir\u00e0 el jutge\/la jutge, encara que estiga reconegut el terme jutgessa. En la resta de professions s’usar\u00e0 el femen\u00ed acceptat: m\u00e8dic\/m\u00e8dica, advocat\/advocada, enginyer\/enginyera, arquitecte\/arquitecta, etc El g\u00e8nere de pa\u00efsos i ciutats dep\u00e9n sobretot de la terminaci\u00f3. En general, els noms de pa\u00efsos que acaben en \u2013a \u00e0tona concorden en femen\u00ed (\u00abLa vella Espanya), mentre que els acabats en \u2013a t\u00f2nica o en una altra vocal i en consonant, solen concordar en mascul\u00ed (\u00abEl M\u00e8xic d’avui\u00bb). D’igual forma, les ciutats que acaben en \u2013a solen concordar en femen\u00ed (\u00abLa C\u00f2rdova romana\u00bb), mentre que les que acaben en una altra vocal o en consonant solen concordar en mascul\u00ed, encara que gaireb\u00e9 sempre \u00e9s possible la concordan\u00e7a en femen\u00ed. Tamb\u00e9 admeten els dos g\u00e8neres quan s’anteposen tot i tota (\u00abTot\/tota Madrid va sortir al carrer per celebrar la vict\u00f2ria\u00bb). El g\u00e8nere de les abreviatures concorda generalment amb el de la paraula que s’abreuja (el llicenciat\/ el lcdo; la llicenciada\/ la Lcda..). En el cas de les sigles i els acr\u00f2nims, adopten normalment el g\u00e8nere de la paraula principal de la
denominaci\u00f3 completa: el PSOE \/ el Partit Socialista Obrer Espanyol; el tele\u00f1eco, de televisi\u00f3 i ninot. E- Els verbs L’infinitiu es defineix com a forma verbal no personal perqu\u00e8 manca de perspectiva temporal i no \u00e9s susceptible d’accidents (g\u00e8nere, nombre, manera, aspecte, etc.). Posseeix una doble naturalesa, at\u00e8s que pot construir indistintament sintagmes verbals i nominals. Funcions: Subjecte: Voler \u00e9s poder Atribut: Voler \u00e9s poder Complement predicatiu: Et vaig veure arribar Complement directe: Vull comprar un cotxe Complemento indirecte: Va dedicar la seua vida a fer el ben Suplement: Va tractar d’enviar una carta immediatament Complement circumstancial: Ho va comprendre tot en parlar amb ell Complement del nom: M’agrada la seua manera de vestir Complement de l’adjectiu: \u00c9s dif\u00edcil de con\u00e9ixer Complement de l’adverbi: Va marxar despr\u00e9s de saludar a tots Usos correctes: En els casos anteriors, en oracions complexes Com a verb principal d’una per\u00edfrasi En ordres generalitzades: No fumar; girar a la dreta; a menjar Usos incorrectes: Quan substitueix a la segona persona del plural de l’imperatiu: Callar (en lloc de calleu) L’infinitiu de generalitzaci\u00f3 per omissi\u00f3 d’un verb d’intenci\u00f3 o un verb en forma personal: abans de res, dir-los que….., recordar finalment que…., insistir que…. Quan s’usa la construcci\u00f3 a + infinitiu, la qual cosa constitueix un gal\u00b7licisme: assumptes a tractar, temes a debatre, tasques a realitzar, etc. No obstant aix\u00f2, hi ha casos en els quals aquesta construcci\u00f3 \u00e9s admesa, com es veur\u00e0 m\u00e9s endavant. Quan l’infinitiu funciona com a verb principal i va al principi d’una frase ens trobem amb l’anomenat infinitiu introductori o infinitiu fatic. L’infinitiu en cap cas ha d’usar-se com a verb principal d’una oraci\u00f3, encara que \u00e9s alguna cosa que succeeix amb freq\u00fc\u00e8ncia en els mitjans de comunicaci\u00f3. Aquest \u00fas de l’infinitiu es d\u00f3na principalment amb els anomenats \u00abverbs de dir\u00bb, entre els quals es troben, a m\u00e9s de dir, altres verbs com expressar, recordar, destacar, afegir, informar, manifestar, indicar, assenyalar, afirmar, declarar, etc. Per tant, \u00e9s incorrecte pronunciar frases com \u00abInformar-los que s’ha cancel\u00b7lat la visita del Primer Ministre rus\u00bb, \u00abDestacar la gran actuaci\u00f3 del davanter Llorente\u00bb o \u00abFinalment, recordar que dem\u00e0 coneixerem les dades de l’atur\u00bb. En aquests casos, el correcte \u00e9s \u00abEls informem que…\u00bb , \u00abCal destacar la gran actuaci\u00f3…\u00bb, \u00abFinalment, els recordem que dem\u00e0…\u00bb. Substantiu + a + infinitiu: assumptes a tractar, problemes a resoldre Es considera que en l’\u00e0mbit de l’economia estan ja consolidades expressions com a quantitat a ingressar i quantitat a deduir. Ocorre el mateix en el terreny administratiu i period\u00edstic amb expressions com a temes a tractar, problemes a resoldre, exemple a seguir, etc. L’\u00fas d’aquesta construcci\u00f3, que \u00e9s un gal\u00b7licisme, \u00e9s freq\u00fcent quan funciona com a subjecte o com a atribut en oracions copulatives: Els temes a tractar s\u00f3n dos; Aquestes s\u00f3n les q\u00fcestions a dilucidar. Es recomana atendre les seg\u00fcents orientacions: a) Si la preposici\u00f3 a admet la seua substituci\u00f3 per les preposicions per o para, o el relatiu que, sense que sigui necessari canviar l’estructura de la construcci\u00f3 i sense que canvie el significat, ha de rebutjar-se la construcci\u00f3 galicada: Tenim dos assumptes a tractar (millor Tenim dos assumptes que tractar); No hi ha m\u00e9s assumptes a discutir (millor No hi ha m\u00e9s assumptes que\/per\/per discutir). <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l’\u00fas de per en lloc de a, \u00e9s necessari assenyalar que la construcci\u00f3 amb per posseeix un mat\u00eds significatiu addicional; aix\u00ed, no \u00e9s exactament el mateixa quantitat per pagar que quantitat a pagar: quantitat per pagar \u00e9s ‘quantitat que queda encara per pagar’, i implica que s’han satisfet altres pagaments anteriorment, mentre que quantitat a pagar \u00e9s, simplement, ‘quantitat que cal pagar’. b) El verb en infinitiu ha de ser transitiu, doncs en tals construccions l’infinitiu t\u00e9 valor passiu; per tant, no s\u00f3n admissibles oracions com El lloc a barallar ser\u00e0 les Vegas (doncs no es diu barallar un lloc, sin\u00f3 en un lloc); La q\u00fcesti\u00f3 a parlar en la reuni\u00f3 \u00e9s d’escassa import\u00e0ncia (doncs no es diu parlar una q\u00fcesti\u00f3, sin\u00f3 d’o sobre una q\u00fcesti\u00f3).
c) L’infinitiu ha d’estar en forma activa, ja que els infinitius d’aquestes construccions ja tenen valor passiu: El tema a ser tractat presenta dificultats (correcte: El tema a tractar). d) S\u00f3n normals aquestes construccions amb substantius abstractes com a assumpte, tema, exemple, q\u00fcesti\u00f3, aspecte, punt, quantitat, problema i uns altres similars, i amb verbs del tipus de realitzar (s’evita fer per raons de cacofonia amb la preposici\u00f3 a: tasques a fer), executar, tractar, comentar, dilucidar, resoldre, tenir en compte, considerar, ingressar, deduir, desgravar, descomptar, etc. Per\u00f2 no han d’estendre’s a un altre tipus d’enunciats, amb altres verbs en infinitiu i amb substantius que no siguen abstractes: Els maons a posar estan en la furgoneta; Els llibres a llegir es troben en la taula. i) En molts casos, l’\u00fas d’aquesta construcci\u00f3 \u00e9s superflu i, per tant, evitable; aix\u00ed, en una oraci\u00f3 com Juan \u00e9s un exemple a seguir per tots nosaltres, la seq\u00fc\u00e8ncia d’infinitiu a seguir \u00e9s prescindible: Juan \u00e9s un exemple per tots nosaltres. El gerundi \u00e9s una forma verbal impersonal que expressa simultane\u00eftat o anterioritat de l’acci\u00f3 amb el temps en qu\u00e8 es parla. Les normes b\u00e0siques d’\u00fas s\u00f3n les seg\u00fcents: En la majoria dels casos, el subjecte del gerundi ha de coincidir amb el subjecte de l’oraci\u00f3 principal Correcte: El ponent va defensar les seues conclusions recolzant-se en les dades ministerials (\u00e9s el mateix subjecte, el ponent, qui defensa i es recolza). Incorrecte: Ens trobem als diputats bromejant en l’hemicicle (el subjecte \u00e9s \u00abnosaltres\u00bb per\u00f2 el gerundi es refereix als diputats). L’ambig\u00fcitat s’eliminaria si digu\u00e9rem: Ens trobem als diputats, que estaven bromejant en l’hemicicle. L’acci\u00f3 del gerundi ha de ser anterior o simult\u00e0nia a la del verb principal. Per tant, ha d’evitar-se l’anomenat gerundi de posterioritat. Correcte: L’altre dia vam agafar un refredat caminant sota la pluja sense paraigua (el subjecte concorda \u2013nosaltres- i ambdues accions s\u00f3n simult\u00e0nies \u2013caminar i agafar un refredat-) Incorrecte: La v\u00edctima va ser agredida a la seua casa, morint hores despr\u00e9s a l’hospital. \u00c9s l’anomenat gerundi de posterioritat. El correcte seria: la v\u00edctima va ser agredida a la seua casa i va morir hores despr\u00e9s a l’hospital. Incorrecte: El nou titular de Just\u00edcia va ingressar a la universitat en 1970, graduant-se cinc anys despr\u00e9s. (Graduar-se \u00e9s posterior a ingressar a la universitat.) L’acci\u00f3 que expressa el gerundi ha d’interpretar-se com una circumst\u00e0ncia (de temps, manera o condici\u00f3) de l’acci\u00f3 del verb principal. \u00c9s a dir, la funci\u00f3 del gerundi \u00e9s sempre de complement circumstancial. L’\u00fas del gerundi ser\u00e0 correcte si expressa en quin moment, de quina manera, per qu\u00e8 motiu o amb
quina condici\u00f3 es d\u00f3na l’acci\u00f3 principal. Exemples correctes: Eduard ha aprovat les matem\u00e0tiques copiant Far\u00e0s ben posant un cadenat en la bicicleta El gerundi \u00e9s un modificador del verb i, per tant, no pot qualificar a un substantiu. Incorrecte: El Govern ha aprovat un decret regulant les importacions asi\u00e0tiques. els or\u00edgens d’aquest condicional \u00e9s franc\u00e9s i tamb\u00e9 es denomina condicional de rumor o condicional de precauci\u00f3. No es recomana el seu \u00fas en textos period\u00edstics. Segons els casos, es recomana substituir aquest tipus de condicional per altres f\u00f3rmules conjecturals, com segons diuen, possiblement, es creu que, etc\u00e8tera. D’altra banda, si alguna cosa espera l’espectador\/o\u00efdor\/lector d’un mitj\u00e0 informatiu s\u00f3n not\u00edcies i certituds, no el contrari. L’ocupaci\u00f3 del condicional de possibilitat cal reservar-ho per a situacions excepcionals, at\u00e8s que genera incertesa. Pense’s a m\u00e9s que basar una informaci\u00f3 en una mera hip\u00f2tesi pot causar un dany dif\u00edcilment reparable. Hi haur\u00e0 ocasions en qu\u00e8 citar la font permeta prescindir del condicional i refor\u00e7ar la certitud i\/o la qualitat de les dades exposades. Exemple: La fam\u00edlia del presumpte estafador s’hauria embutxacat 200.000 euros. Suggeriment: Segons fonts policials, la fam\u00edlia del presumpte estafador s’ha embutxacat 200.000 euros. La per\u00edfrasi verbal \u00e9s la uni\u00f3 de dos verbs que funcionen conjuntament com a nucli del predicat; d’ells, l’auxiliar, que \u00e9s el que es conjuga, aporta les marques gramaticals de temps, nombre i persona, a m\u00e9s d’alguns matisos significatius, com a obligaci\u00f3, reiteraci\u00f3, durada, etc.; i el principal o auxiliat, que apareix en una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi), aporta el significat l\u00e8xic principal: hem de marxar-nos a casa; he tornat a llegir la teua novel\u00b7la; el teu germ\u00e0 segueix dormint. El problema sorgeix quan la per\u00edfrasi no compleix cap funci\u00f3 i es constitueix en un innecessari allargament del verb. Aquest tipus de per\u00edfrasi s’ha convertit en una moda period\u00edstica que solament contribueix a dilatar la frase sense aportar m\u00e9s significats o matisos, at\u00e8s que en la majoria dels casos es pot expressar el mateix amb menys paraules: Exemple: Avui hem volgut acostar-nos a les costes llevantines. Els nostres reporters han comprovat com el bon temps ha transformat platges fins a ahir desertes.
Suggeriment: Avui ens hem acostat a les costes llevantines. Exemple: Hem pogut veure com a primera hora de la tarda sortia de l’hospital. Suggeriment: Hem vist com a primera hora de la tarda sortia de l’hospital. Exemple: Segons hem pogut saber Suggeriment: Segons hem sabut o, simplement, hem sabut \u00c9s aconsellable fitar l’\u00fas d’adjectius i adverbis en els textos informatius i utilitzar-los \u00fanicament quan tinguen ple sentit, \u00e9s a dir, quan contribuesquen a descriure o definir qualitats que enriquesquen la informaci\u00f3 o les dades en qu\u00e8 se sustenta. Els adjectius han de servir per a explicar millor els fets, no per expressar valoracions. Tant els adjectius superlatius com els adverbis en\u00bbment\u00bb s\u00f3n d’\u00fas com\u00fa en els textos period\u00edstics (molt freq\u00fcent en la informaci\u00f3 esportiva) i poques vegades milloren la qualitat de la not\u00edcia. Lluny d’aportar m\u00e9s informaci\u00f3, poden acabar convertint-se en un t\u00f2pic. Quan existeixen diversos elements que precedeixen al verb, els periodistes de vegades apliquen la concordan\u00e7a amb l’element m\u00e9s proper al nucli del sintagma verbal. No obstant aix\u00f2, la concordan\u00e7a ha d’efectuar-se amb el subjecte, encara que estiga molt separat del verb. Exemple: La patronal banc\u00e0ria ha afirmat que ens trobem en el mes amb l’\u00edndex d’impagaments m\u00e9s elevats dels \u00faltims tres anys. Amb freq\u00fc\u00e8ncia es plantegen dubtes sobre si usar singular o plural quan apareix l’estructura Subjecte de quantificador + de + substantiu en plural. Els substantius quantificadors s\u00f3n aquells que, sent singulars, designen una pluralitat d’\u00e9ssers de qualsevol classe; la classe s’especifica mitjan\u00e7ant un complement amb del nucli del qual \u00e9s, normalment, un substantiu en plural: la meitat dels animals, la majoria dels professors, la resta dels llibres, el deu per cent dels votants, un grup d’alumnes, infinitat d’amics, multitud de problemes, etc. La major part d’aquests quantificadors admeten la concordan\u00e7a amb el verb tant en singular com en plural, depenent de si es jutja com a nucli del subjecte el quantificador singular o el substantiu en plural que especifica la seua refer\u00e8ncia, sent majorit\u00e0ria, en general, la concordan\u00e7a en plural. Per tant, \u00e9s correcte escriure \u00abla majoria de metges ha secundat l’atur\u00bb i tamb\u00e9 ho \u00e9s \u00abla majoria de metges han secundat l’atur\u00bb. El mateix ocorre amb altres casos com \u00abUna vintena de persones aclamava\/aclamaven al futbolista\u00bb; no obstant aix\u00f2, quan el verb porta un atribut o un complement predicatiu, solament \u00e9s normal la concordan\u00e7a en plural: \u00abLa majoria d’aquests animals s\u00f3n molt lents\u00bb,\u00bbLa immensa majoria dels hotels de la zona estaven buits\u00bb. Els substantius quantificadors que s’usen sense determinant (infinitat, quantitat, multitud) estableixen la concordan\u00e7a obligat\u00f2riament en plural, doncs, en realitat, formen amb la preposici\u00f3 d’una locuci\u00f3 que determina al substantiu plural, que \u00e9s el veritable nucli del subjecte: \u00abInfinitat de ve\u00efns van acudir a la concentraci\u00f3\u00bb, \u00abQuantitat de grups van sortir a buscar al nen desaparegut\u00bb. D’altra banda, sempre ha de mantenir-se la concordan\u00e7a de g\u00e8nere dels nombres cardinals (un, una) amb els substantius als quals acompanyen. El correcte \u00e9s \u00abvint-i-una persones\u00bb o \u00abseixanta-una dones\u00bb. \u00c9s incorrecte \u00abvint-iun persones\u00bb o \u00abseixanta-un dones\u00bb. En canvi, si apareix el quantificador \u00abmil\u00bb, els cardinals poden concordar tant amb \u00abmil\u00bb com amb el substantiu; \u00e9s correcte dir tant \u00abvint-i-un mil persones\u00bb com \u00abvint-i-una mil persones\u00bb. En l’estil directe es reprodueix textualment una frase d’un protagonista. Es tracta d’un recurs que, tant en radi com en televisi\u00f3, ha d’utilitzar-se excepcionalment, de manera d’acord amb la transcend\u00e8ncia del que s’ha dit pel protagonista i, preferiblement, precedit d’una frase explicativa o justificativa en la qual quede clar qui \u00e9s l’autor de la cita. Si no existeix una frase que antecedesca a la cita, l’espectador\/o\u00efdor tendir\u00e0 a atribuir al presentador o periodista l’autoria del que est\u00e0 dient. Encara que \u00e9s habitual escoltar una entradeta la primera frase de la qual \u00e9s una cita, el recurs deixa de ser-ho quan s’abusa d’ell: Exemple d’estil directe: \u00abLes nous preus dels aparcaments s\u00f3n un engany\u00bb. Ho diu l’Organitzaci\u00f3 de Consumidors i Usuaris una setmana despr\u00e9s de l’entrada en vigor de les tarifes per minut. En qualsevol dels casos, podr\u00e0 ser un recurs v\u00e0lid sempre que la cita i les frases anterior\/posterior sigues llegides\/entonades adequadament. \u00c9s m\u00e9s com\u00fa l’\u00fas de l’estil indirecte, en la televisi\u00f3 i la r\u00e0dio, normalment associat a verbs com \u00abdir\u00bb, \u00abafirmar\u00bb, \u00abafegir\u00bb, etc. Precisament un dels riscos d’aquest estil \u00e9s inc\u00f3rrer en l’ab\u00fas dels verbs citats. Un altre perill de l’estil indirecte \u00e9s no aclarir l’autoria d’una frase literal. En el seg\u00fcent exemple d’estil indirecte \u00e9s probable que l’espectador\/o\u00efdor entenga que es tracta d’una frase literal pronunciada pel President del Govern. No obstant aix\u00f2, encara que resulte obvi dir-ho, l’espectador\/o\u00efdor no veu l’entrecomillat; per tant, el periodista haur\u00e0 de valorar en quines ocasions conv\u00e9 recalcar que es tracta de paraules literals. Si la cita forma part d’una entradeta d’estudi en el mitja televisi\u00f3, la lectura del presentador (en aquests casos \u00e9s freq\u00fcent que el presentador deixe de mirar a la c\u00e0mera i baixe la mirada al paper) ser\u00e0 definitiva perqu\u00e8 l’espectador entenga que es tracta d’una frase literal: Exemple d’estil indirecte: El president de la Generalitat ha dit que el de la pau \u00e9s \u00abun cam\u00ed que nom\u00e9s pot iniciar-se i rec\u00f3rrer-se en la ren\u00fancia completa a la viol\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n\n\n\n


A la web, quan s’utilitza l’estil directe es reprodueix textualment ho ha que ha dit una persona entre cometes. Hi ha tres formes diferents de fer-ho. Exemple: a) Alg\u00fa ha dit: \u00abU\u00bb L’actor Luis Tosar ha afirmat despr\u00e9s de rebre el Goya per Cel\u00b7la 211: \u00abJo la alegria m\u00e9s gran de la nit ja me l’he portat fa una estona i ara estic una mica de baix\u00f3\u00bb. b) \u00ab…\u00bb, ha dit alg\u00fa \u00abJo la alegria m\u00e9s gran de la nit ja me l’he portat fa una estona i ara estic una mica de baix\u00f3\u00bb, ha afirmat l’actor Luis Tosar despr\u00e9s de rebre el Goya per Cel\u00b7la 211. c) \u00ab…\u00bb \u2013 ha dit alg\u00fa \u2013 \u00ab…\u00bb. \u00abJo la alegria m\u00e9s gran de la nit\u00bb \u2013 ha dit Luis Tosar despr\u00e9s de recollir el seu Goya \u2013 \u00abja me l’he portat fa una estona i ara estic una mica de baix\u00f3\u00bb. En l’estil indirecte, el que s’ha dit pel protagonista s’explica en una subordinada introdu\u00efda per ‘que’. En aquest cas cal tenir en compte el canvi en els temps verbals i de determinats pronoms. En aquest exemple, algunes de les expressions poden anar entrecometes. – Correcte: L’actor Luis Tosar ha assegurat que la \u00abmajor alegria de la nit\u00bb ja la hi ha portat fa una estona i que ara est\u00e0 \u00abuna mica de baix\u00f3\u00bb. – Incorrecte: Despr\u00e9s de rebre el Goya per Cel\u00b7la 211, l’actor Luis Tosar ha afirmat que \u00abla alegria m\u00e9s gran de la nit ja me l’he portat fa una estona i ara estic una mica de baix\u00f3\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

9.- GLOSSARI, PROTOCOL I TRACTAMENT POLITIC.<\/strong> -A- Glossari de termes utilitzats en el llenguatge radiof\u00f2nic – Ambient sonor Conjunt de senyals ac\u00fastics que recreen el marc i l’atmosfera d’un espai o secci\u00f3 radiof\u00f2nics. – Careta Senyal sonor que sobre la sintonia o fons musical inclou cr\u00e8dits, t\u00edtols fixos i altres textos sobre els continguts d’un espai de r\u00e0dio.
– Cortineta Tamb\u00e9 cridada r\u00e0fega, \u00e9s el senyal sonor que separa seccions, not\u00edcies o par\u00e0grafs en un espai radiof\u00f2nic. En determinades ocasions compleix una funci\u00f3 gramatical: si la seua durada \u00e9s de 4 segons equival al punt i seguit; les de 8 segons corresponen a un punt i apart. – Falca Muntatge breu, que pot incloure m\u00fasica, paraula i altres recursos sonors, destinat a la venda d’un producte comercial (tasc\u00f3 publicitari); o a captar audi\u00e8ncia per a un espai de r\u00e0dio (tasc\u00f3 promocional). Una altra modalitat de falca \u00e9s aquella que avan\u00e7a alguns temes que es van a desenvolupar en un espai radiof\u00f2nic. Rep el nom de tasc\u00f3 de contingut o, m\u00e9s col\u00b7loquialment, \u00abp\u00edndola\u00bb. – Declaracions Expressions orals de protagonistes o persones destacades en els \u00e0mbits pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social, sobre assumptes d’inter\u00e9s general. -Entradeta Text breu que, en programes i espais informatius, busca captar l’atenci\u00f3 de l’o\u00efdor davant la not\u00edcia, entrevista o reportatge que s’emet a continuaci\u00f3. Ha de donar claus i avan\u00e7ar els continguts, per\u00f2 no desenvolupar-los. – Entrevista G\u00e8nere informatiu que, en la seua variant radiof\u00f2nica, consisteix en l’emissi\u00f3 de preguntes i respostes intercanviades entre professionals d’una emissora i protagonistes de l’actualitat o experts en determinats temes. – Efecte sonor Serveix per a accentuar un instant concret d’un espai de r\u00e0dio. Pot incloure m\u00fasica, paraula i altres recursos. S’utilitza quan es desitja subratllar una situaci\u00f3, destacar a un personatge, etc. – Gui\u00f3 de continu\u00eftat Escrit que recull, amb tots els detalls necessaris per a la seua realitzaci\u00f3, el contingut d’un programa de r\u00e0dio. Inclou textos de les locucions del presentador, fonts de so externes (connexions, unitats m\u00f2bils, etc.), recursos sonors i les instruccions t\u00e8cniques per al control. -Impressi\u00f3 Expressions orals que reflecteixen els punts de vista d’alg\u00fa sobre determinats fets.<\/p>\n\n\n\n


– Indicatiu Muntatge sonor molt breu que identifica a una emissora davant l’o\u00efdor. Inclou m\u00fasica, paraula i qualsevol recurs radiof\u00f2nic. Per exemple, R\u00e0dio Cinc, tot not\u00edcies: la informaci\u00f3 a l’instant. – L’escaleta Esquema posterior a l’elaboraci\u00f3 del gui\u00f3. Equival a una pauta que reflecteix de forma precisa les dades que anteriorment eren nom\u00e9s estimatius: temes, temps, peus o finals de frases i, ara s\u00ed, indicacions t\u00e8cniques. -Marc immediat Concepte sociol\u00f2gic que defineix l’entorn proper (dom\u00e8stic, familiar, laboral, etc.) de les persones. – Microespai Unitat tem\u00e0tica de la programaci\u00f3 d’una emissora que, en temps breu i amb estructura pr\u00f2pia, tracta sobre not\u00edcies, assumptes o personatges. Pot realitzarse amb tots els recursos t\u00e8cnics i narratius propis dels espais de major durada. -Pauta Esquema previ al gui\u00f3 que cont\u00e9 l’estructura d’un espai radiof\u00f2nic. En ell figuren els blocs tem\u00e0tics i la durada estimada de cadascun d’ells, per\u00f2 s’exclouen textos de locuci\u00f3 i instruccions t\u00e8cniques. -Punt Recurs radiof\u00f2nic que t\u00e9 la mateixa funci\u00f3 que l’indicatiu, per\u00f2 aplicat no a l’emissora, sin\u00f3 a un espai concret de la seua programaci\u00f3. -R\u00e0dio convencional Emissora que alterna a la seva programaci\u00f3 tot tipus d’espais i formats radiof\u00f2nics. La seua graella pot ser horitzontal, quan mant\u00e9 di\u00e0riament els mateixos espais a les mateixes hores; o vertical, si hi ha una programaci\u00f3 diferent cada dia de la setmana – R\u00e0dio tem\u00e0tica o monogr\u00e0fica Emissora la programaci\u00f3 de la qual tracta exclusivament sobre una mat\u00e8ria gen\u00e8rica (economia, esports, m\u00fasica cl\u00e0ssica, religi\u00f3…) i utilitza varietat de formats radiof\u00f2nics. Aquesta \u00faltima caracter\u00edstica la distingeix de la r\u00e0diof\u00f3rmula. – R\u00e0dio-f\u00f3rmula Tipus de programaci\u00f3 que es caracteritza per incloure continguts similars en
una graella di\u00e0ria \u00fanica. El terme defineix tamb\u00e9 a les emissores que posseeixen aquesta programaci\u00f3. En general, solen ser musicals i tenen un esquema formal b\u00e0sic, que es repeteix durant tot el dia. – Roda de corresponsals Roda radiof\u00f2nica els participants de la qual s\u00f3n els corresponsals i enviats especials a l’estranger. – Roda d’emissores Roda radiof\u00f2nica en la qual participen informadors de diferents delegacions d’una cadena. Normalment gira entorn d’un tema o not\u00edcia concrets. – Roda radiof\u00f2nica Format que consisteix en connexions simult\u00e0nies mitjan\u00e7ant m\u00faltiplex. Sol estar dirigida per un presentador que coordina, des de l’estudi central, les intervencions dels participants. Secci\u00f3 Cadascun dels apartats formals o tem\u00e0tics en qu\u00e8 es divideix un espai radiof\u00f2nic. – Sintonia Senyal sonor, generalment una melodia, que marca el comen\u00e7ament i el final d’un espai radiof\u00f2nic. Serveix per a identificar-ho entre els altres. – Sondeig Enquesta, realitzada per empreses demosc\u00f2piques o la mateixa emissora, per con\u00e8ixer l’estat d’opini\u00f3 de l’audi\u00e8ncia davant un assumpte o not\u00edcia d’actualitat. – Testimoniatges Expressions orals dels protagonistes o testimonis de determinats esdeveniments que transmeten les seues experi\u00e8ncies sobre aquests. B- Protocol tractament -Dret a con\u00e9ixer les condicions de la seua participaci\u00f3. Les persones i institucions convidades a participar en els espais de la r\u00e0dio seran informades de les condicions essencials de la seua participaci\u00f3, entre elles, si ser\u00e0 emesa totalment o parcialment i si ser\u00e0 \u2013en funci\u00f3 del mitj\u00e0en directe o diferit. Els convidats tenen dret a con\u00e9ixer la identitat d’altres persones convidades, si n’hi hagu\u00e9s, al mateix espai. -Permisos i sol\u00b7licituds de participaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n


Els professionals de l’emissora cursaran una petici\u00f3 per escrit quan aix\u00ed ho requeresca la persona o instituci\u00f3 convidada i sempre que no es lesionen els drets dels professionals. -Permisos d’enregistrament. Quan una persona o instituci\u00f3 requeresca una sol\u00b7licitud o perm\u00eds per a l’acc\u00e9s a les seues instal\u00b7lacions o al personal d’aquestes, els professionals de la r\u00e0dio vetllaran perqu\u00e8 no es vulneren els seus drets ni la seua llibertat editorial amb condicions inacceptables. -Selecci\u00f3 de fragments d’una intervenci\u00f3. En el sup\u00f2sit de participacions que vagen a ser editades o emeses parcialment, seran exclusivament els professionals de la r\u00e0dio els qui, en funci\u00f3 dels seus criteris professionals, trien lliurement els fragments que seran emesos. En qualsevol cas, les declaracions que s’editen han de situar-se en el seu context i reflectir el que va voler dir l’entrevistat. Els convidats no podran imposar cap condici\u00f3 ni criteri, ni abans ni despr\u00e9s de la seua participaci\u00f3. -Preguntes pactades i q\u00fcestionari previ. Els convidats que vagen a ser entrevistats no tenen dret a exigir q\u00fcestionari previ ni a pactar aquest q\u00fcestionari. S\u00ed que podran, en canvi, sol\u00b7licitar ser informats sobre els assumptes gen\u00e8rics objecte de l’entrevista. -Acc\u00e9s previ a l’emissi\u00f3. Els convidats que hagen col\u00b7laborat en algun espai de la r\u00e0dio no tenen dret a llegir, sentir o visionar aquest espai abans de la seua emissi\u00f3 o publicaci\u00f3 tret que, de manera excepcional, per la rellev\u00e0ncia dels continguts, s’haja pactat el contrari. Si es tracta de continguts que afecten menors, aquest pacte nom\u00e9s cal fer-se amb els seus representants legals. C- Informaci\u00f3 pol\u00edtica Els professionals de la r\u00e0dio actuaran amb absoluta independ\u00e8ncia, sense que puguen rebre instruccions, directrius o qualsevol classe d’indicaci\u00f3 imperativa del Govern ni de l’Administraci\u00f3 General de l’Estat, grups pol\u00edtics, econ\u00f2mics, socials o altres institucions o entitats. – Informar sobre el Govern. \u00c9s coherent que la informaci\u00f3 sobre el Govern ocupe m\u00e9s temps i espai que la informaci\u00f3 sobre altres entitats pol\u00edtiques perqu\u00e8 els seus actes i omissions repercuteixen directament en la vida dels ciutadans i han de ser suficientment difosos i explicats. No obstant aix\u00f2, aquesta obligaci\u00f3 ha de ser compatible amb l’actitud period\u00edstica que els professionals de la r\u00e0dio han de dispensar a
tot tipus d’informaci\u00f3: recerca i comprovaci\u00f3 de dades i, en aquest cas, cerca de respostes\/valoracions dels partits de l’oposici\u00f3 i\/o dels diferents grups socials. – Informar sobre l’activitat pol\u00edtica. Deure informar sobre l’activitat pol\u00edtica implica tamb\u00e9 el seu seguiment cr\u00edtic i independent. L’exig\u00e8ncia de qualitat i veracitat obliga als professionals de la r\u00e0dio a ressaltar els elements contradictoris i\/o pol\u00e8mics de l’actualitat, denunciar les defici\u00e8ncies dels serveis p\u00fablics i dels seus administradors, aprofundir en els casos de corrupci\u00f3 quan n’hi hagu\u00e9s i contribuir al fian\u00e7ament d’una cultura democr\u00e0tica i participativa. – Rodes de premsa i declaracions pol\u00edtiques. Els professionals de la r\u00e0dio han d’anar m\u00e9s enll\u00e0 del \u00abperiodisme de declaracions\u00bb. Incloure una declaraci\u00f3 no sempre millora una informaci\u00f3. Els professionals de la r\u00e0dio han d’oferir al costat d’aquestes declaracions\/opinions, si foren rellevants, les reaccions provocades i les dades comprovades que permeten a l’audi\u00e8ncia fixar la seua pr\u00f2pia opini\u00f3. – Identificaci\u00f3 de pol\u00edtics. Sempre que s’informe sobre assumptes referits a un c\u00e0rrec p\u00fablic, els professionals de la r\u00e0dio han de reflectir, al costat de la seua identitat, el partit o for\u00e7a electoral al qual pertany.<\/p>\n\n\n\n

10.- Q\u00fcestions de sensibilitat social.<\/strong> Quant al tractament de determinades q\u00fcestions de sensibilitat social, seguirem les recomanacions seg\u00fcents: \u2022Q\u00fcestions racistes i xen\u00f2fobes. -No incloure grup \u00e8tnic, religi\u00f3 o cultura si no \u00e9s estrictament necessari per a la comprensi\u00f3 global de la not\u00edcia. Evitar donar la dada de la nacionalitat quan \u00e9s quelcom negatiu: \u00abun roman\u00e9s va robar un cotxe\u00bb. -Mai s’usaran termes que resulten ofensius a col\u00b7lectius o persones: \u00abLi va enganyar com un xin\u00e9s\u00bb. -La definici\u00f3 \u00abra\u00e7a humana\u00bb, engloba a tota la humanitat. Per si mateixa una ra\u00e7a o \u00e8tnia, no determina el comportament de cap hum\u00e0. Hi ha h\u00f2mens i dones que es comporten en un moment determinat de manera concreta. Per tant evitarem expressions com \u00abuna baralla d’uns individus de ra\u00e7a gitana\u00bb. Si la cultura, la religi\u00f3, el color o l’\u00e8tnia es converteixen en determinants, fem un pas arrere en el respecte i la integraci\u00f3. -Buscar informaci\u00f3 en les mateixes fonts de les minories \u00e8tniques i cuidar les informacions que es donen dels seus pa\u00efsos d’origen. -S’ha de prendre postura a favor d’una perspectiva multicultural. . -No hi ha els immigrants il\u00b7legals, hi ha persones en situaci\u00f3 administrativa irregular. Es parlar\u00e0 de sense papers, sense perm\u00eds de resid\u00e8ncia i altres situacions. \u00c9s preferible no utilitzar el terme immigrants, \u00e9s millor dir tunisencs, magribins … sense entrar a adjectivar-los. Un immigrant hauria de ser, simplement \u00abuna persona que ha nascut en un lloc diferent del que viu i s’ha instal\u00b7lat, o pret\u00e9n instal\u00b7lar-se entre nosaltres de manera estable\u00bb \u2022Q\u00fcestions de sensibilitat social. -Respecte a les persones que pateixen una malaltia se’ls anomena malalt: \u00abmalalt de sida, malalt de tuberculosi o malalt mental\u00bb, no usarem termes que puguen resultar pejoratius: \u00abun sidos, un tubercul\u00f3s, un trastornat…\u00bb -S’evitar\u00e0 parlar \u00abd’ancians\u00bb o \u00abpersones de la tercera edat\u00bb, es parlar\u00e0 de persones i si cal referir-se a l’edat, es donar\u00e0 la dada. -Se ser\u00e0 especialment respectu\u00f3s al referir-se a alguna discapacitat, evitant en tot moment els adjectius que ells o les seues fam\u00edlies consideren pejoratius. -Se ser\u00e0 vigilants quant a la defensa i protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia i el seu correcte desenrotllament. \u2022Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere. -El g\u00e8nere nom\u00e9s \u00e9s un concepte gramatical, \u00e9s a dir, una taula \u00e9s del g\u00e8nere femen\u00ed, per\u00f2 no del sexe femen\u00ed. Quan parlem de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere se suposa que ens referim a la viol\u00e8ncia masclista. Diguem llavors \u00abviol\u00e8ncia masclista\u00bb o \u00abviol\u00e8ncia sexista\u00bb. En a\u00e7\u00f2 cal ser durs incl\u00fas amb les paraules. Sense cap g\u00e8nere de dubtes. \u2022Sexisme. Al dirigir-nos des de La R\u00e0dio a milers de persones caldr\u00e0 mostrar un estil acurat per a no mantindre, i menys potenciar, f\u00f3rmules injustes de la nostra societat. \u00c9s dif\u00edcil eludir el g\u00e8nere especificant els dos g\u00e8neres, perqu\u00e8 aix\u00f2 ens portaria a frases redundants, \u00abtots i totes\u00bb, per\u00f2 si hem de cuidar algunes normes b\u00e0siques per a un \u00fas no sexista de l’idioma respectant al mateix temps les regles de la llengua: – \u00fas del gen\u00e8ric plural: parlem de professorat o alumnat en compte dels \u00abprofessors\u00bb o \u00abels alumnes\u00bb. – L’home com a gen\u00e8ric singular: evitem parlar \u00abdels drets de l’home\u00bb si podem dir \u00abels drets de la persona\u00bb o \u00abels drets humans\u00bb.
– Si tenim necessitat d’acudir a un exemple evitem els estereotips de repartiment de tasques: dones com a ames de casa, mares, esposesU \u2022 Sensibilitat -Enfront de la fredor de les xifres cal humanitzar les informacions. Junt amb la dada que han sigut acomiadats 100 operaris caldr\u00e0 comptar la hist\u00f2ria humana, el cas personal d’algun d’ells. No sols comptem el qu\u00e8, tamb\u00e9 les seues conseq\u00fc\u00e8ncies. \u2022 La nostra cultura i el valenci\u00e0. – En tots els nostres programes ens dirigirem en valenci\u00e0 a col\u00b7laboradors, entrevistats i invitats quan siga est\u00e0 la llengua en qu\u00e8 estos s’expressen. – Fomentarem l’\u00fas del valenci\u00e0, perqu\u00e8 amb naturalitat forme part del desenrotllament quotidi\u00e0 de l’emissora, tenint com a refer\u00e8ncia normativa l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. – En els programes que emetem en valenci\u00e0, per a resoldre dubtes i tindre unes directrius i orientacions en el seu \u00fas, prenent com a refer\u00e8ncia el Llibre d’Estil per als mitjans audiovisuals en valenci\u00e0 (LEMAV) de l’AVL. – La Comunitat Valenciana \u00e9s la nostra terra, el nostre origen i el lloc on vivim, ens interessa i per aix\u00f2 \u00e9s un dels objectius prioritaris de la programaci\u00f3. – Difondrem la nostra hist\u00f2ria, llengua, cultura, Institucions, patrimoni, festes i costums. – Potenciarem els nostres artistes i creadors, actuals o del nostre passat, per a aix\u00f2 divulgarem les seues obres: la literatura, el teatre i l’opera, les arts pl\u00e0stiques i esc\u00e8niques, els compositors i m\u00fasics, etc. – Donarem a con\u00e9ixer l’aportaci\u00f3 dels valencians a la humanitat, siguen personatges hist\u00f2rics o actuals, ja siguen cient\u00edfics, inventors, arquitectes, enginyers, fil\u00f2sofs, pensadors socials, comerciants, navegants, exploradors, etc. – Ajudarem a potenciar i divulgar la nostra ind\u00fastria, agricultura, artesania i turisme. – Difondrem el treball de les nostres institucions i el valor dels nostres pobles i ciutats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

INDEX: 0- Introducci\u00f3: C\u00f2di etic 1- Caracter\u00edstiques del llenguatge radiof\u00f2nic. 2- Els Espais informatius. 3- G\u00e8neres informatius radiof\u00f2nics. 4- La retransmissi\u00f3 d’esdeveniments informatius. 5- G\u00e8neres d’opini\u00f3. 6- La participaci\u00f3 dels o\u00efdors en els espais informatius. 7- El llenguatge en els textos informatius. 8- El llenguatge. 9- Glossari, Protocol I Tractament politic. 10- Q\u00fcestions de sensibilitat … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"footnotes":""},"class_list":["post-848","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/848","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=848"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/848\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcafedepipa.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}